Tractats sobre recerca artística a Flandes: perspectives no acadèmiques sobre la recerca en les arts
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En la recerca que es presenta en aquest article es recopila i s’analitza un conjunt de documents amb els quals es divulga un tractat sobre la recerca artística a Flandes –la regió al nord de Bèlgica, on es parla neerlandès–. Per a això, s’identifiquen construccions hegemòniques que estructuren la (im)possibilitat de fomentar vincles fructífers entre els conceptes d’art i ciència, dicotomitzats amb freqüència. En l’estudi, que es basa en l’oficialització dels primers títols flamencs de doctorat en arts, es destaquen tractats anteriors «inclusius» sobre la recerca artística que van permetre estructurar una gran varietat d’activitats i criteris com a «recerca». La introducció del doctorat va donar pas a tractats «exclusius» que restringeixen la recerca artística en l’àmbit de l’educació artística superior. Aquests «tractats exclusius» –habitualment divulgats per docents d’estudis superiors d’art– són, en particular, expressivament crítics amb els veritables objectius de la recerca. La recerca artística, que cal recordar que els seus orígens són artificials perquè sorgeixen en el Pla Bolonya, es configura normativament com una violació a l’autonomia de les arts. No obstant això, el seu potencial no es rebutja per complet, sinó que només s’esmenta de passada en termes criptonormatius que rebutgen les condicions actuals sense abordar el que hauria o podria ser.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Florian Vanlee, Vrije Universiteit Brussel
Llicenciat en Arts Escèniques i Mediàtiques per la Universitat de Gant i màster en Estudis Cinematogràfics i Cultura Visual per la Universitat d’Anvers. El març de 2015 va començar a treballar en un projecte de doctorat, finançat per l’FWO, titulat Diversitat sexual en la pantalla petita, una recerca qualitativa sobre la representació i el debat públic del col·lectiu LGBT en les sèries de ficció de la televisió flamenca. En la seva recerca va analitzar, amb un enfocament multimetodològic, com es crea la diversitat sexual i de gènere en la ficció televisiva flamenca, com els professionals de la televisió acorden els personatges LGBT i les trames, i com la teoria queer en televisió es relaciona amb contextos nacionals més reduïts. Després d’obtenir el doctorat, va començar a treballar com a investigador postdoctoral per a ECOOM a Brussel·les i es va centrar en la recerca artística i en la seva avaluació en el context de l’educació superior flamenca. Des de setembre de 2020, és el cap de redacció de DiGeSt: Journal for Diversity and Gender Studies.
Abbott, Andrew. “Varieties of normative inquiry: Moral alternatives to politicization in sociology.” The American Sociologist 49, no. 2 (2018): 158-180. DOI: https://doi.org/10.1007/s12108-017-9367-8
Anderson, Stuart, Pauline Allen, Stephen Peckham, and Nick Goodwin. “Asking the right questions: scoping studies in the commissioning of research on the organisation and delivery of health services.” Health Research Policy Systems 6, no. 7 (2008). DOI: https://doi.org/10.1186/1478-4505-6-7
Arksey, Hilary, and Lisa O'Malley. “Scoping studies: towards a methodological framework.” International Journal of Social Research Methodology 8, no. 1 (2005): 19-32. DOI: https://doi.org/10.1080/1364557032000119616
Biggs, Michael, and Henrik Karlsson. “Evaluating quality in artistic research.” In The Routledge companion to research in the arts, edited by Michael Biggs and Henrik Karlsson, 405-424. London: Routledge, 2011.
Blom, Diana, Dawn Bennett, and David Wright. “How artists working in academia view artistic practice as research: Implications for tertiary music education.” International Journal of Music Education 29, no. 4 (2011): 359-373. DOI: https://doi.org/10.1177%2F0255761411421088
Borgdorff, Henk. The conflict of the faculties: Perspectives on artistic research and academia. Leiden: Leiden University Press, 2012.
Brams, Koen, and Dirk Pültau. “Interview met Vlaams minister van onderwijs Pascal Smet over de integratie van de academische hogeschoolopleidingen in de universiteiten.” De Witte Raaf, 165 (2013). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/3915
Crombez, Thomas. “Kunst als kennisproductie.” Rekto:Verso, April 22 (2015). http://18.197.1.103/artikel/kunst-als-kennisproductie
De Assis, Paulo, and Paolo Giudici, eds. Dark precursor: Deleuze and artistic research. Leuven: Leuven University Press, 2017. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctt21c4rxx
Dittrich, Karl, Mark Frederiks, and Marc Luwel. “The implementation of 'Bologna' in Flanders and the Netherlands.” European Journal of Education 39, no. 3 (2004): 299-316. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1465-3435.2004.00185.x
Eisner, Elliot W. “On the differences between scientific and artistic approaches to qualitative research.” Educational Researcher 10, no. 4 (1981): 5-9. DOI: https://doi.org/10.3102%2F0013189X010004005
Elo, Satu, and Helvi Kyngäs. “The qualitative content analysis process.” Journal of Advanced Nursing 62, no. 1 (2008): 107-115. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1365-2648.2007.04569.x
Fairclough, Norman. Critical discourse analysis: The critical study of language. London: Routledge, 2013. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315834368
Floré, Fredie. “Elegante jachtgeweren.” De Witte Raaf, 196 (2018). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/4578
Gielen, Pascal. “Artistic praxis and the neoliberalization of the educational space.” Journal of Aesthetic Education 47, no. 1 (2013): 58-71. DOI: https://doi.org/10.5406/jaesteduc.47.1.0058
Hannula, Mika. “Catch me if you can: Chances and challenges of artistic research.” Arts & Research: A Journal of Ideas, Contexts and Methods 2, no. 2 (2009): 109-129.
Hellström, Tomas. “Evaluation of artistic research.” Research Evaluation 19, no. 5 (2010): 306-316. DOI: https://doi.org/10.3152/095820210X12809191250807
Humblet, Steven. “Een sensoriële machine.” De Witte Raaf, 196 (2018). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/4563
Impett, Jonathan, ed. Artistic research in music: Discipline and resistance. Leuven: Leuven University Press, 2017.
Jewesbury, Daniel. “Some problems with ‘research’ in UK Fine Art institutions.” Art & Research 2, no. 2 (2009): 1-3.
John, Eileen. “Art and knowledge.” In The Routledge Companion to Aesthetics, edited by Berys Gaut and Dominic Lopes, 384-393. London: Routledge, 2013.
Keller, Reiner. The sociology of knowledge approach to discourse (SKAD). Human Studies 34, no. 1 (2011): 43-65. DOI: https://doi.org/10.1007/s10746-011-9175-z
Krippendorff, Klaus. Content analysis: An introduction to its methodology. Thousand Oaks, CA: Sage, 2018.
Lauwaert, Dirk. “Moi, j’aime les professeurs (op een melodie van Offenbach).” De Witte Raaf 122 (2006). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/3091
Lesage, Dieter. “Who’s afraid of artistic research? On measuring artistic research output.” Art & Research 2, no. 2 (2009): 1-10.
Levac, Danielle, Heather Colquhoun, and Kelly O'Brien. “Scoping studies: advancing the methodology.” Implementation Science 5, no. 1 (2010): 69-78. DOI: https://doi.org/10.1186/1748-5908-5-69
Lewandowska, Kamila, and Pawel M. Stano. “Evaluation of research in the arts: Evidence from Poland.” Research Evaluation 27, no. 4 (2018): 323–334. DOI: https://doi.org/10.1093/reseval/rvy021
Mäkelä, Maarit. “Knowing through making: The role of the artefact in practice-led research.” Knowledge, Technology & Policy 20, no. 3 (2007): 157-163. DOI: https://doi.org/10.1007/s12130-007-9028-2
Mäkelä, Maarit, Nithikul Nimkulrat, D. P. Dash, and Francois-X. Nsenga. “On reflecting and making in artistic research.” Journal of Research Practice 7, no. 1 (2011): 1-12.
Mayring, Philipp. Qualitative content analysis: Theoretical foundation, basic procedures and software solution. Leibniz: Beltz, 2014.
Pint, Kris. “Gevecht met een genre.” De Witte Raaf 196 (2018). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/4577
Pültau, Dirk. “Alle macht aan de universiteiten.” De Witte Raaf 159 (2012). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/3825
Sass, Jensen. “The cryptonormative swamp: A response to Abbott’s ‘Varieties of normative inquiry’.” The American Sociologist 49, no. 3 (2018): 448-455. DOI: https://doi.org/10.1007/s12108-018-9383-3
Schwab, Michael. “The research catalogue: A model for dissertations and theses.” In The SAGE handbook of dissertations and theses, edited by Richard Andrews, Erik Borg, Stephen Boyd Davis, Myrrh Domingo and Jude England, 339-354. Thousand Oaks, CA: Sage, 2012.
Sels, Koen. “Het ware leven.” De Witte Raaf 196 (2018). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/4582
Sheikh, Simon. “Objects of study or commodification of knowledge? Remarks on artistic research.” Art & Research 2, no. 2 (2009): 1-8.
Sullivan, Graeme. “Research acts in art practice.” Studies in Art Education 48, no. 1 (2006): 19-35. DOI: https://doi.org/10.1080/00393541.2006.11650497
Tindemans, Klaas. “Kunst is kennis: Is een doctoraat in de kunsten denkbaar?” Rekto:Verso, April 12 (2017). https://www.rektoverso.be/artikel/kunst-kennis
Vanderbeeken, Robert. “Stem niet voor de vermarkting van cultuur.” Rekto:Verso, October 8 (2012). https://www.rektoverso.be/artikel/stem-niet-voor-de-vermarkting-van-cultuur
Van Gerrewey, Christophe. “De ene ander is de andere niet.” De Witte Raaf 196 (2018). https://www.dewitteraaf.be/artikel/detail/nl/4562
Vanhaesebrouck, Karel. “Authority Inc.” Rekto:Verso, October 31 (2011). https://www.rektoverso.be/artikel/authority-inc
Wesseling, Janneke, ed. See it again, say it again: The artist as researcher. Amsterdam: Valiz, 2011.
Worsnip, Alex. Cryptonormative judgments. European Journal of Philosophy 25, no. 1 (2017): 3-24. DOI: https://doi.org/10.1111/ejop.12208
Ysebaert, Walter, and Birgit Martens. “The ECOOM-VUB stakeholder-driven evaluation design for art and design research outcomes.” In Evaluating art and design research: Reflections, evaluation practices and research presentations, edited by Walter Ysebaert and Birgit Martens, 93-109. Brussels: VUB Press, 2018.
Articles similars
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Fernando Herraiz-García, Silvia de Riba Mayoral, Laura Marchena Ricis, El potencial de les arts per a imaginar una altra educació. Aprenent de moviments, posicions i trànsits en el cas de l’I.E. Pepa Colomer , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Melissa Lima Caminha, Judit Vidiella Pagès, Pallasses & Xoxo Clown Show: marcs teòrics, metodològics i epistemològics d’una recerca social i artística , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- María Teresa Galarza-Neira, Recerca artística en l’educació superior: context d’inclusió i modalitats , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.