Utopies de l'art tecnològic. Una anàlisi de la situació, cinquanta anys després

L'art tecnològic, que sorgeix a les albors de la segona meitat del segle xx, va treballar activament en el programa de desmantellament dels paradigmes que van sustentar durant més de cinc segles les utopies pròpies de la vella cultura. Aquest nou art va prendre el relleu en la construcció i la gestió d'aquelles utopies que van desenvolupar per a la societat industrial les avantguardes artístiques durant la primera meitat del segle passat i les va reemplaçar per les de la societat digital-cibernètica. Situats ara en ple segle xxi, podem, per fi, abordar historiogràficament l'anàlisi del programa de les utopies en què ha col·laborat activament aquest art tecnològic.

Els autors del present treball posen la seva experiència en la teoria i la pràctica, i com a comissaris, gestors i docents de l'art i els nous mitjans, a fi de servir a la construcció d'aquesta necessària –però fins ara inexistent– anàlisi crítica i autocrítica. La distància i perspectiva que ara posseïm ens permet emprendre el treball necessari de valoració entorn del nivell i la transcendència d'aquestes utopies de l'art tecnològic, i també de la seva evolució i decadència o vigència actuals.