Quan el jaguar jeu amb l'ovella: especulacions sobre la cultura postbiològica
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquesta presentació analitza la contigüitat metafòrica entre Silicon Valley i la selva amazònica, en el context de la nostra cultura postbiològica, i especula sobre el paper que pot tenir la rehabilitació del coneixement arcaic en el foment de l'art tecnològic. Entre el xaman Jaguar i l'ovella clonada Dolly es dibuixen uns límits oscil·lants que defineixen la nostra nova epistemologia de la ment i la matèria, en els quals partícules, neurones i gens convergeixen en el substrat on es poden construir les nostres realitats barrejades. La nostra experiència de la vida en la Xarxa, el ciberespai i el Web ja ens ha preparat per reconsiderar les convencions occidentals del temps i l'espai, l'aparent immutabilitat de la identitat humana i l'aïllament del pensament separat, i substituir aquestes il·lusions per una visió més constructiva d'un futur coherent i col·laborador. El lloc que ocupa l'art en tot això, amb la capacitat que té per traslladar-se creativament a través de les cultures, per molt llunyanes o exòtiques que siguin, per trobar nous sentits i mètodes en pràctiques antigues i coneixement esotèric, és complementar la progressió vertiginosa de la ciència i adoptar amb creativitat les innovacions tecnològiques. Els avenços en ciència molecular i l'expandiment de la telemàtica defineixen un entorn estimulant per a les investigacions amb l'art interactiu. Mitjançant l'aplicació del model de comunicació de l'ADN del Dr. Jeremy Narby en la pràctica xamànica, el domini psicoactiu de la tecnologia de les plantes pot relacionar-se prolíficament amb les ambicions espirituals de l'art en el món postbiològic. Aquest estudi pretén demostrar, i per tant discutir, com el jaguar pot jeure amb l'ovella.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Arnau Horta, «No ideas but in things». I am sitting in a room, d’Alvin Lucier, com a dispositiu material-afectiu i assemblatge vibratori entre agències humanes i no-humanes , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Elena Martín-Serra, Fátima Gigirey, Luis Palma-Martos, Una aproximació a Viridiana (1961) des de l’enfocament econòmic , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Catalina Morla Gayà Morlà, Marta Rizo García, Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Christiane Paul, Els nous mitjans en el "mainstream" , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Rob Wittig, De quin món véns? Aprenent de les arrels transmèdia de netprov , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Jaime del Val, Cossos frontera. Imperis i resistències en el post-postmodernisme , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Erkki Huhtamo, El cotxe amb conducció autònoma: una màquina mediàtica per a posthumans? , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell, Editorial , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.