«No ideas but in things». I am sitting in a room, d’Alvin Lucier, com a dispositiu material-afectiu i assemblatge vibratori entre agències humanes i no-humanes
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article proposa una anàlisi de I am sitting in a room (1970), l’obra més coneguda del compositor Alvin Lucier (1931-2021), des de la perspectiva que ofereixen alguns dels corrents nous del pensament materialista, la teoria de l’afecte i el realisme agencial. En primer lloc, s’exposarà la singularitat del treball del compositor, tot destacant la importància de la seva dimensió material-afectiva examinant el sentit de la màxima de Lucier «no idees but in things». Es revisaran els conceptes de assemblatge (Jane Bennett) i intra-acció (Karen Barad), que es posaran en relació amb algunes aportacions elaborades des del terreny dels estudis sobre el so i la veu a la discussió entorn de la vibració. Després d’explicar amb detall el funcionament de I am sitting in a room, es podrà entendre la peça de Lucier com una forma d’«embolic» (entanglement) (Barad) que resulta de la intrarrelació vibratòria entre els afectes dels diversos actants, humans i no-humans, que participen en l’obra. Finalment, ateses les capacitats performatives que Karen Barad atribueix als dispositius (apparatuses) científics i el seu paper en la producció de fenòmens, es conclourà que I am sitting in a room pot entendre’s com un dispositiu de caràcter pluriagencial i transontològic que afirma la interdependència entre materialitat i discursivitat, i inverteix l’experiència fenomenològica, per descobrir-nos altres maneres possibles de sentir, dir i habitar el món.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Arnau Horta, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Arnau Horta, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
Comissari, crític, investigador i docent. Tant en la seva activitat curatorial com en el seu treball en el camp de la recerca i la divulgació, s’ocupa principalment del so i l’escolta en la seva dimensió fenomenològica i política. Actualment, duu a terme el doctorat en Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso de Barcelona o el Max Planck Institute (Berlín); així com en el festival de videoart Loop, Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, el Sónar o l’Eufònic, entre altres centres, festivals i iniciatives culturals. El 2020 va rebre el premi GAC al millor comissariat de l’any per l’exposició «¿Arte sonoro?», presentada en la Fundació Joan Miró i patrocinada per la Fundació BBVA. Com a professor, ha col·laborat amb universitats i centres educatius com el Virginia Tech, l’Istituto Europeu di Design (IED), Elisava, l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, l’Institut d’Humanitats de Barcelona o l’ESDi (Escola Superior de Disseny). És col·laborador dels suplements culturals Cultura/s (La Vanguardia), Babelia (El País) i Núvol, on escriu sobre art, pensament i cultura contemporània.
Referències
Akrich, Madeline y Bruno Latour. «A Summary of a Convenient Vocabulary for the Semiotics of Human and Nonhuman Assemblies». Wiebe E. Bijker y John Law (eds.). Shaping Technology / Building Society. Studies in Sociotechnical Change. Cambridge: The MIT Press, 1992.
Bachelard, Gastón. La poética del Espacio. Traducción de Ernestina de Champourcin. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2000.
Barad, Karen. Meeting the Universe-Halfway. Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Durham/Londreson: Duke University Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv12101zq
Barad, Karen. «Posthumanist Performativity: Toward an Understanding of How Matter Comes to Matter». Signs: Journal of Women in Culture and Society, vol. 28, n.º 3 (2003): 801-831. DOI: https://doi.org/10.1086/345321
Bennett, Jane. Materia Vibrante. Una ecología política de las cosas. Traducción de Maximiliano Gonnet. Buenos Aires: Caja Negra, 2022.
Biddle, Ian y Marie Thompson (ed.). Sound, Music, Affect: Theorizing Sonic Experience. Londres/Nueva York: Bloomsbury Academic, 2013.
Cage, John. Silencio. Traducción de Marina Pedraza. Madrid: Árdora Ediciones, 2002.
Collins, Nicolas. I am sitting in a room. En: Lucier, Alvin. I am sitting in a room. Nueva York: Lovely Music (CD), 1990.
Deleuze, Gilles y Félix Guattari. Mil Mesetas. Capitalismo y Esquizofrenia. Traducción de José Vázquez Pérez. Valencia: Pre-Textos, 2002.
Eidsheim, Nina Sun. Sensing Sound. Singing & Listening as Vibrational Practice. Durham/Londres: Duke University Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1220mg3
Gann, Kyle. American Music in the Twentieth Century. Belmont: Schirmer Books, 1997.
Gregg, Melissa y Gregory J. Seigworth (ed.). The Affect Theory Reader. Durham/Londres: Duke University Press, 2010. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822393047
Hamann, Judith. «Judith Hamann on Alvin Lucier». Genealogías sonoras. Podcast Radio del Museo Reina Sofia. Entrevista realizada por Arnau Horta. https://radio.museoreinasofia.es/genealogias. Transcripción: https://radio.museoreinasofia.es/sites/default/files/audio/material/judith_hamann_on_alvin_lucier_0_0.pdf
Heidegger, Martin. Ser y tiempo. Traducción de Jorge E. Rivera. Madrid: Trotta, 2003.
Kahn, Douglas. Birds: memories and meditations on Alvin Lucier. Disclaimer.org.au (2022). https://disclaimer.org.au/contents/birds-memories-and-meditations-on-alvin-lucier.
Lucier, Alvin y Douglas Simons. Chambers. Scores by Alvin Lucier. Interviews with the composer by Douglas Simons. Entrevista: Douglas Simons. Middletown: Wesleyan University Press, 1980.
Lucier, Alvin y William Duckworth. «Discovery is part of the experience». En: Gisela Gronemeyer y Reinhard Oehlschlägel (eds.). Alvin Lucier. Reflections: Interviews, Scores, Writings 1965-1994, (1995): 25-46. Entrevista: William Duckworth. Colonia: MusikTexte.
Lucier, Alvin. Music 109. Notes on Experimental Music. Middletown: Wesleyan University Press, 2012.
Migone, Christof. Sonic Somatic: Performances Of the Unsound Body. Los Angeles/Berlin: Errant Bodies Press, 2012.
Oliveros, Pauline. «Poet of Electronic Music». En: Gisela Gronemeyer y Reinhard Oehlschlägel (eds.). Alvin Lucier. Reflections: Interviews, Scores, Writings 1965-1994, (1995): 16-22. Colonia: MusikTexte.
Schrimshaw, Will. «Non-cochlear sound: on affect and exteriority». En: Ian Biddle y Marie Thompson (eds.). Sound, Music, Affect: Theorizing Sonic Experience, (2013): 27-42. Londres/Nueva York: Bloomsbury Academic. DOI: https://doi.org/10.5040/9781501382871.ch-001
Tenney, James. «The Eloquent Voice of Nature». En: Gisela Gronemeyer y Reinhard Oehlschlägel (eds.). Alvin Lucier. Reflections: Interviews, Scores, Writings 1965-1994, (1995): 16-22. Colonia: MusikTexte.
Trower, Shelley. Senses of Vibration. A History of the pleasure and the pain of sound. Nueva York/Londres: The Continuum International Publishing Group, 2012. DOI: https://doi.org/10.5040/9781501382857
Williams, William Carlos. Patterson. Nueva York/Middlesex: Penguin Books, 1983.
Articles similars
- Federica Matelli, La quotidianitat en les pràctiques artístiques contemporànies: cap al règim poètic-especulatiu. El cas de Nicolás Lamas , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Nuria Peist, Les obres d'art, les persones i els materials. Una anàlisi fenomenològica i sistèmica de l'art actual , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Carolina Arévalo, Bettina Korintenberg, Resonaciones: sons vibrant simpàticament en el temps i l’espai , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Jussi Parikka, La nova materialitat de la pols , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- krizia Nardini, Esdevenir un altre: el pensament encarnat i la «matèria o importància transformadora» de la teorització del (nou) materialisme feminista , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Renzo Filinich, Daniela 1991 Cespedes, Procés d’individuació en ecologies híbrides: sobre la relació entre art, màquines i sistemes naturals , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Beatriz Revelles-Benavente, Ana M. González Ramos, Krizia Nardini, El nou materialisme feminista: engendrant una metodologia ètico-onto-epistemològica , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Francisco Tito Rivas, Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina, Desmuntant el mite de la immaterialitat de l'art digital: cap a un enfocament neomaterialista en les arts , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Franziska Aigner, Katja Čičigoj, Sobre la diferència que marca la diferència i com hi ha coses que arriben a ser rellevants i altres que no. L’agència i la subjectivitat política en el nou materialisme feminista de Karen Barad , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.