Quan el jaguar jeu amb l'ovella: especulacions sobre la cultura postbiològica
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquesta presentació analitza la contigüitat metafòrica entre Silicon Valley i la selva amazònica, en el context de la nostra cultura postbiològica, i especula sobre el paper que pot tenir la rehabilitació del coneixement arcaic en el foment de l'art tecnològic. Entre el xaman Jaguar i l'ovella clonada Dolly es dibuixen uns límits oscil·lants que defineixen la nostra nova epistemologia de la ment i la matèria, en els quals partícules, neurones i gens convergeixen en el substrat on es poden construir les nostres realitats barrejades. La nostra experiència de la vida en la Xarxa, el ciberespai i el Web ja ens ha preparat per reconsiderar les convencions occidentals del temps i l'espai, l'aparent immutabilitat de la identitat humana i l'aïllament del pensament separat, i substituir aquestes il·lusions per una visió més constructiva d'un futur coherent i col·laborador. El lloc que ocupa l'art en tot això, amb la capacitat que té per traslladar-se creativament a través de les cultures, per molt llunyanes o exòtiques que siguin, per trobar nous sentits i mètodes en pràctiques antigues i coneixement esotèric, és complementar la progressió vertiginosa de la ciència i adoptar amb creativitat les innovacions tecnològiques. Els avenços en ciència molecular i l'expandiment de la telemàtica defineixen un entorn estimulant per a les investigacions amb l'art interactiu. Mitjançant l'aplicació del model de comunicació de l'ADN del Dr. Jeremy Narby en la pràctica xamànica, el domini psicoactiu de la tecnologia de les plantes pot relacionar-se prolíficament amb les ambicions espirituals de l'art en el món postbiològic. Aquest estudi pretén demostrar, i per tant discutir, com el jaguar pot jeure amb l'ovella.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Renzo Filinich, Daniela 1991 Cespedes, Procés d’individuació en ecologies híbrides: sobre la relació entre art, màquines i sistemes naturals , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- María Teresa Vilariño Picos, Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Erkki Huhtamo, Màquines de diversió, màquines de problemes , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Tatiana Méndez Fernández, Belidson Dias, Aigües turbulentes: la trobada entre el gir educatiu en l'art i el gir de la visualitat en l'educació , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Alessandro Manetti, Pablo Lara-Navarra, Jordi Sánchez-Navarro, Possibilitats de futurecasting: disseny d’un mapa digital de tendències , Artnodes: Núm. 30
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.