Transformant els paisatges de la memòria: un enfocament bergsonià ampliat de l’estructura temporal en les experiències de l’art dels mitjans
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest document proposa un marc teòric per a analitzar les estructures temporals en les experiències de l’art dels mitjans, basant-se en la filosofia de la memòria i el temps d’Henri Bergson. Basant-se en els recents desenvolupaments en la interpretació de l’escala de temps múltiple (MTS), l’estudi examina com sorgeixen diferents aspectes temporals durant la interacció dels participants amb les obres d’art interactives. L’article presenta el concepte de «paisatge», marcs perceptius i mnèmics reconstruïts que permeten i restringeixen les experiències artístiques. A través d’estudis de casos d’obres d’art significatives, l’anàlisi identifica tres finestres temporals diferents: la percepció imperfecta, on les experiències sensorials noves es desvien dels patrons perceptius establerts; la mnèmia imperfecta, on el record transcendeix el reconeixement estereotípic; i l’existència de la percepció imperfecta, on es produeix la transformació sostinguda dels paisatges preexistents. L’anàlisi revela que les obres d’art dels mitjans reeixides utilitzen estratègicament els records motors familiars dels participants mentre creen desviacions intencionals que obren aquestes finestres imperfectives del temps. L’efectivitat d’una obra d’art, segons aquest document, depèn no sols de la seva capacitat per a crear experiències noves momentànies, sinó també de la seva capacitat per a desencadenar transformacions duradores en els paisatges perceptius i mnèmics dels participants.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Yasushi Hirai, Shigeru Kobayashi, 2025
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Yasushi Hirai, Departament de Filosofia, Universitat Keio
Professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Keio i s’especialitza en filosofia moderna i contemporània, filosofia del temps i la ment i metafísica de la memòria. Director cap de PBJ (Projecte Bergson al Japó); membre de la junta de la Société des amis de Bergson i la Societat Filosòfica Franco-Japonesa. El seu treball recent inclou l’edició dels volums Made Out of Time: An Invitation to Bergson’s Philosophy of Time (Seidosha, 2022) i Bergson’s Scientific Metaphysics: Matter and Memory Today (Bloomsbury, 2023). També ha editat la trilogia Bergson’s Matter and Memory: The Anatomy of, Diagnoses of, and Rebooting (Shoshi Shinsui, 2016-2018). És cotraductor de Time and Free Will de Bergson (Chikuma Gakugei Bunko, 2002), History of the Idea of Time: The Collège de France Lectures 1902-1903 (Shoshi Shinsui, 2019) i de History of the Theories of Memory: The Collège de France Lectures 1903-1904 (Shoshi Shinsui, 2023).
Shigeru Kobayashi, Departament de Creació de Mitjans, Institut d’Art dels Mitjans avançats i Ciències
Doctor en Disseny de Mitjans, és professor a l’Institut d’Art dels Mitjans Avançats i Ciències (IAMAS) del Japó. S’especialitza en la filosofia de la tecnologia, el disseny d’interacció i la creació de prototips. La seva recerca se centra en desenvolupar una teoria perquè l’art dels mitjans analitzi obres passades, preservant les experiències d’aquestes per a la seva reexposició i creant noves obres basades en aquest coneixement. El Dr. Kobayashi és autor de Prototyping Lab 2nd Edition, coautor d’Idea Sketch i supervisor de la traducció japonesa de Design Meets Disability de Graham Pullin. Entre 2019 i 2022, va dirigir «Archival Archetyping», un projecte de recerca que va explorar la intersecció de l’aprenentatge automàtic i la recerca sobre l’arxivament. Creu que la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial, no és una força neutral o determinista, sinó alguna cosa que es pot interpretar amb flexibilitat. Explora mètodes per a permetre que diverses persones participin en debats sobre tecnologia a través d’enfocaments pràctics.
Ansell-Pearson, Keith. Philosophy and the adventure of the virtual: Bergson and the time of life. Routledge, 2002. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203469361 DOI: https://doi.org/10.4324/9780203469361
Bergson, Henri. Essai sur les données immédiates de la conscience. Félix Alcan. [Time and Free Will]. Trans. F. L. Pogson. George Allen & Unwin, [1889] 1910.
Bergson, Henri. Matière et mémoire. Félix Alcan. [Matter and Memory]. Trans. N. M. Paul and W. S. Palmer. George Allen & Unwin, [1896] 1911.
Bergson, Henri. L’évolution créatrice. Félix Alcan. [Creative Evolution]. Trans. A. Mitchell. Macmillan, [1907] 1911.
Bergson, Henri. L’énergie spirituelle. Félix Alcan, 1919.
Bergson, Henri. La Pensée et le mouvant. Félix Alcan. [The Creative Mind: An Introduction to Metaphysics]. Trans. M. L. Andison. Philosophical Library, [1934] 1946.
Deleuze, Gill. Le bergsonisme. Presse Universitaire de France, 1966.
Dewey, John. Art as Experience. Minton, Balch & Company, 1934.
Fujihata, Masaki. “Meta-Monument.” In: Anne-Marie Duguet (ed.). Anarchive, no. 6, (2016). Éditions Anarchive.
Fujihata, Masaki, Yutaka Iida, Chigusa Kita, Motoaki Shinohara and Shigeru Matsui. “FUJIHATA Masaki: Decoding ‘Light on the Net’ (Discussion)”. Journal of Institute of Advanced Media Arts and Sciences, no. 9, (2018, March): 175-83. (飯田豊ら「ディスカッション 藤幡正樹 «Light on the Net» を解読する」『情報科学芸術大学院大学紀要』第9巻)
Gibson, James J. The Ecological Approach to Visual Perception. Houghton Mifflin, 1979.
Godden, Duncan R. and Alan D. Baddeley. “Context-dependent Memory in Two Natural Environments: On Land and Underwater”. British Journal of Psychology, vol. 66, no. 3, (1975): 325-331. DOI: https://doi.org/10.1111/j.2044-8295.1975.tb01468.x DOI: https://doi.org/10.1111/j.2044-8295.1975.tb01468.x
Guerlac, Suzanne. Thinking in time: An introduction to Henri Bergson. Cornell University Press, 2006. DOI: https://doi.org/10.7591/9781501716980 DOI: https://doi.org/10.7591/9781501716980
Hirai, Yasushi. Made Out of Time: An Invitation to Bergson’s Philosophy of Time. Seido-sha, 2022. (平井靖史. 世界は時間でできている ベルクソン時間哲学入門. 青土社).
Hirai, Yasushi (ed.). “What is the ‘Thickness’ of the Present? Bergson’s Dual Perception System and the Ontology of Time.” Bergson’s Scientific Metaphysics: Matter and Memory Today. Bloomsbury Academic, 2023. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350342002.ch-009
Hirai, Yasushi. “Is Bergson’s Theory of Memory Simulationist?”. Bergsoniana (forthcoming), (2025a).
Hirai, Yasushi. “From closure to transformation: Bergsonian dynamics of the societal landscape”. Continental Philosophy Review (forthcoming), (2025b). DOI: https://doi.org/10.1007/s11007-025-09697-z
Ingold, Tim. Being Alive: Essays on Movement, Knowledge and Description. Routledge, 2011.
Kobayashi, Shigeru and Yasushi Hirai. “An Attempt to Extend Archival Research Using the Bergson-Inspired Multi-Timescale Model”. RE:SOURCE (The 10th International Conference on the Histories of Media Art, Science and Technology). Ca’ Foscari University, 2024.
Kono, Takuya. “Bergson and Ecological Psychology: Memory of the Body and of the Universe.” In: Yasushi Hirai (ed.). Bergson’s Scientific Metaphysics: Matter and Memory Today. Bloomsbury Academic, 2023. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350342002.ch-007 DOI: https://doi.org/10.5040/9781350342002.ch-007
Laurenson, Pip. “Old Media, New Media? Significant Difference and the Conservation of Software-Based Art.” In: Beryl Graham (ed.). New Collecting: Exhibiting and Audiences after New Media Art. Routledge, 2014.
Lawlor, Leonard. The challenge of Bergsonism phenomenology, ontology, ethics. Continuum, 2003. DOI: https://doi.org/10.5040/9781472547569 DOI: https://doi.org/10.5040/9781472547569
Michaelian, Kourken. Mental Time Travel: Episodic Memory and Our Knowledge of the Personal Past. Cambridge: The MIT Press, 2016. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/10591.001.0001
Michaelian, Kourken. “Construction, causation, continuity: A simulationist response to Hirai’s simulationist interpretation of Bergson’s theory of memory”. Bergsoniana (forthcoming), (2025).
Mourélos, Georges I. Bergson et les niveaux de réalité. Presse Universitaire de France, 1964.
Mullarkey, John. Bergson and philosophy. Edinburgh University Press, 1999.
Noordegraaf, Julia, Cosetta G. Saba, Barbara Le Maître and Vinzenz Hediger (eds.). Preserving and Exhibiting Media Art. Amsterdam University Press, 2013. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/33232
Paul, Christiane. Digital Art. World of Art. Fourth ed. Thames & Hudson, 2023.
Polster, Martha R., Daniel L. Nadel and Morris Moscovitch. “Beyond Recollection: Conceptual and Procedural Priming in Amnesia”. Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology, vol. 13, no. 1, (1991): 23-40.
Posteraro, Tano. Bergson’s Philosophy of Biology: Virtuality, Tendency and Time. Edinburgh University Press, 2022. DOI: https://doi.org/10.3366/edinburgh/9781474488808.001.0001 DOI: https://doi.org/10.3366/edinburgh/9781474488808.001.0001
Robbins, Stephen E. “Bergson, Gibson and the Image of the External World”. In: Yasushi Hirai (ed.). Bergson’s Scientific Metaphysics: Matter and Memory Today. Bloomsbury Academic, 2023. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350342002.ch-006 DOI: https://doi.org/10.5040/9781350342002.ch-006
Rodríguez-Iturbe, Ignacio Rinaldo and Andrea Rinaldo. Fractal River Basins: Chance and Self-Organization. Cambridge University Press, 2001.
Schacter, Daniel L., Donna Rose Addis and Randy L. Buckner. “Remembering the Past to Imagine the Future: The Prospective Brain”. Nature Reviews Neuroscience, vol. 8, no. 9, (2007): 657-661. DOI: https://doi.org/10.1038/nrn2213 DOI: https://doi.org/10.1038/nrn2213
Shaw, Jeffrey. “Legible City”. Jeffrey Shaw Compendium, (n.d.). https://www.jeffreyshawcompendium.com/portfolio/legible-city/. [Accessed: 20 October 2024].
Shklovsky, Viktor. “Art as Technique”. In: Lee T. Lemon and Marion J. Reis (eds.). Russian Formalist Criticism: Four Essays. Regents Critics Series. Lincoln, University of Nebraska Press, [1917] 1965.
Snibbe, Scott. “Boundary Functions (1998)”. Snibbe, (n.d.). https://www.snibbe.com/art/boundaryfunctions. [Accessed: 20 October 2024].
Szpunar, Karl K. “Episodic Future Thought: An Emerging Concept”. Perspectives on Psychological Science, vol. 5, no. 2, (2010): 142-162. DOI: https://doi.org/10.1177/1745691610362350 DOI: https://doi.org/10.1177/1745691610362350
teamLab. “teamLab Planets”. teamLab, (n.d.). https://www.teamlab.art/e/planets/. [Accessed: 20 October 2024].
Tulving, Endel and Donald M. Thomson. “Encoding Specificity and Retrieval Processes in Episodic Memory”. Psychological Review, vol. 80, no. 5, (1973): 352-373. DOI: https://doi.org/10.1037/h0020071 DOI: https://doi.org/10.1037/h0020071
Tulving, Endel. “Episodic Memory and Autonoesis: Uniquely Human?”. In: Herbert S. Terrace and Janet Metcalfe (eds.). The Missing Link in Cognition: Origins of Self-Reflective Consciousness. (Oxford University Press, 2005), 3–56. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195161564.003.0001 DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195161564.003.0001
von Uexküll, Jakob. Umwelt und Innenwelt der Tiere. Verlag von Gustav Fischer, 1909.
Waddington, Conrad. The Strategy of the Genes: A Discussion of Some Aspects of Theoretical Biology. Reprint, 2014. Routledge, 1957 [2014].
Wagner, Helmut R and Ilja Srubar. A Bergsonian Bridge to Phenomenological Psychology. Current Continental Research 204. Center for Advanced Research in Phenomenology / University Press of America, 1984.
Worms, Frédéric. Introduction à Matière et mémoire de Bergson : suivie d’une brève introduction aux autres livres de Bergson. Presses universitaires de France, 1997.
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Node 24 (juliol 2019). Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Monika Fleischmann, Wolfgang Strauss, L’arxiu en línia com un espai de pensament dinàmic: des de la cerca fins a la re-cerca , Artnodes: Node 36 (juny 2025). Memory matters: navegant per la història de l'art dels mitjans, la ciència i la tecnologia (coord.: Francesca Franco i Clio Flego)
- Samantha Mealing, Rachel de Joode, Francesco Pampiglione, Memòria a través del nou art dels mitjans: des de la implantació fins a la remembrança en una societat posthumana , Artnodes: Node 36 (juny 2025). Memory matters: navegant per la història de l'art dels mitjans, la ciència i la tecnologia (coord.: Francesca Franco i Clio Flego)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Node 21 (juny 2018). Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Node 27 (gener 2021). Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Node 29 (gener 2022). Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Node 21 (juny 2018). Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Node 22 (Novembre 2018). Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Andrea Tešanović, Corporalitat artificial en l’art dels mitjans: rastreig de la genealogia de l’estètica de la robòtica tova , Artnodes: Node 35 (febrer 2025). Teoritzant l'art mediàtic a la llum dels STS (coord.: Ksenia Fedorova i Silvia Casini)
- Moisés Mañas Carbonell, María José Martínez de Pisón Ramón, Laboratorio de Luz. Més de 30 anys de recerca en art, ciència i tecnologia en el panorama espanyol , Artnodes: Node 31 (gener 2023). Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.