Transformant els paisatges de la memòria: un enfocament bergsonià ampliat de l’estructura temporal en les experiències de l’art dels mitjans

Aquest document proposa un marc teòric per a analitzar les estructures temporals en les experiències de l’art dels mitjans, basant-se en la filosofia de la memòria i el temps d’Henri Bergson. Basant-se en els recents desenvolupaments en la interpretació de l’escala de temps múltiple (MTS), l’estudi examina com sorgeixen diferents aspectes temporals durant la interacció dels participants amb les obres d’art interactives. L’article presenta el concepte de «paisatge», marcs perceptius i mnèmics reconstruïts que permeten i restringeixen les experiències artístiques. A través d’estudis de casos d’obres d’art significatives, l’anàlisi identifica tres finestres temporals diferents: la percepció imperfecta, on les experiències sensorials noves es desvien dels patrons perceptius establerts; la mnèmia imperfecta, on el record transcendeix el reconeixement estereotípic; i l’existència de la percepció imperfecta, on es produeix la transformació sostinguda dels paisatges preexistents. L’anàlisi revela que les obres d’art dels mitjans reeixides utilitzen estratègicament els records motors familiars dels participants mentre creen desviacions intencionals que obren aquestes finestres imperfectives del temps. L’efectivitat d’una obra d’art, segons aquest document, depèn no sols de la seva capacitat per a crear experiències noves momentànies, sinó també de la seva capacitat per a desencadenar transformacions duradores en els paisatges perceptius i mnèmics dels participants.