Relats d’anticipació que auguren mons possibles
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Una vegada més ens endinsarem en la construcció de mons possibles mitjançant una teoria de ficció política situada en els marges del que avui dia anomenem Gaia o Chthulucé. La ficcionalització de la teoria ens ha servit per configurar una teoria de mons possibles que, més enllà d’especular sobre la seva potencialitat, s’erigeix com un reservori de possibles vius, presents i compartits. Aquests mons possibles s’esbossen per mitjà dels relats d’anticipació (Despret) o les SF (Speculative Fictions), narracions especulatives (Haraway) de manera cosmopolítica (Stengers). És a dir, mitjançant l’especulació sobre com es configura el conjunt d’una «comunitat ecològica multiespècie», atesos els diferents punts de vista de les seves actants i l’efecte de les seves possibles interaccions. Aquest exercici d’imaginació prendrà com a base la teoria, però també certs casos d’estudi vinculats a la producció de les arts visuals actuals. Així, aquesta «comunitat ecològica multiespècie» ens permet preguntar-nos pels seus possibles, les seves relacions o la seva configuració, així com sobre els mons que són capaços de construir. Aquests possibles inventen històries de futurició on els marcs temporals i espacials són diversos: el passat, el present i el futur, l’aquí i l’ara, l’aleshores i l’allí es projecten en la teoria de mons possibles.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Johanna Caplliure, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Johanna Caplliure, Universitat Miguel Hernández i Universitat Politècnica de València
Llicenciada en Història de l’Art i en Filosofia. Doctora en Art amb esment internacional. Docent d’Estètica i Teoria de l’Art. Curadora, crítica d’art i escriptora. Els seus articles i assajos travessen l’hermenèutica crítica, els estudis de gènere i els estudis culturals. És experta en autoficció i en el qüestionament de la Història des del fictocriticism, la narració especulativa i la pràctica curatorial. En la seva metodologia empra la teoria ficció política per elaborar projectes que construeixen mons possibles des de la distòpia, la ucronia o l’anticipació, tot repensant les relacions en el nostre planeta. En els últims anys ha signat textos de ficció on mescla el relat i l’assaig. Les seves pràctiques s’estenen a seminaris i classes com a metodologia o casos de recerca procurant portar la seva labor a l’actualitat dels estudis acadèmics. Els seus eixos d’actuació i transversalitat fluctuen entre la pràctica curatorial, la recerca i la docència acadèmica, la producció assatgística i literària, la crítica d’art i les relacions amb museus, centres d’art i galeries exercint un camp tentacular de sabers i estratègies.
Referències
Bennett, Jane. Vibrant Matter. A Political Ecology of Things. Durham/Londres: Duke University Press, 2010. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822391623
Caplliure, Johanna. Floating Bodies /Cossos flotants. Exposición. València: Ayuntamiento de València, 2022a.
Caplliure, Johanna. «Embrazing the worlding. Zheng Bo y una política de mundos posibles». V Congreso INTERNACIONAL DE INVESTIGACIÓN EN ARTES VISUALES ANIAV 2022. 2022b. DOI: https://doi.org/10.4995/ANIAV2022.2022.15491
Caplliure, Johanna. La autoficción como construcción de mundos posibles en las artes visuales del s. XXI. Tesis doctoral. València. Universitat Politècnica de València, 2022c.
Debaise, Didier. «Le récit des choses terrestres. Pour une approche pragmatique des récits». Revue Corps-Objet-Image 04. Théâtres de l’Attention, Strasbourg, 2020.
Despret, Vinciane. Autobiographie d’un poulpe et autre récits d’anticipation Arles: Actes Sud, 2021a.
Despret, Vinciane. Plaidoyer pour une poésie animale avec Vinciane Despret. RadioFrance. Emisión: 12/04/2021. 2021b. https://www.radiofrance.fr/franceculture/podcasts/la-grande-table-idees/plaidoyer-pour-une-poesie-animale-avec-vinciane-despret-1271608
Despret, Vinciane. «Vinciane Despret: “À partir des découvertes scientifiques, j’imagine où nous pourrions en être dans 30 ou 40 ans”». Entrevista de Philippe Nassif. Madame LeFigaro (2021c).
Haraway, Donna. Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni, 2019.
Latour, Bruno. Enquêtes sur les modes d’existence. Une anthropologie des Modernes. París: La Découverte, 2018.
Latour, Bruno. «Esperando a Gaia. Componer el mundo común mediante las artes y la política». Cuadernos. Revista Otra Parte (2012).
Le Guin, Ursula. K. «La autora de las semillas de acacia y otros extractos de la revista de la asociación de terolingüística» (1974). La rosa de los vientos. Barcelona: Edhasa, 1982.
Le Guin, Ursula. K. «Deep in admiration». Anthropocene Conference. Arts of Living on a Damaged Planet (2014). Santa Cruz.
Leibniz, Gottfried W. Oeuvres. París: Charpentier, 1846.
Margulis, Lynn. «Las bacterias en el origen de las especies: muerte del paradigma neodarwinista». Discurso de aceptación Honoris Causa. Valencia: UPV, 2001.
Margulis, Lynn. Planeta simbiótico. Un nuevo punto de vista sobre la evolución. Madrid: Debate, 2002.
Moreno, Amanda. The Alchemical Body (2022a). 16:9, 21’31”.
Moreno, Amanda. Thalassophile (2022b). 16:9, 5’00’’
Morton, Tim. Ecología oscura. Barcelona: Paidós, 2019.
Porlán, Sergio. Larva (2023). Instalación. Medidas variables.
Robinet, André. G.W. Leibniz: Le meilleur des mondes par la balance de l’Europe. Paris: Presses Universitaires de France, 1994. https://doi.org/10.3917/puf.robin.1994.01
Renouvier, Charles. Uchronie. Esquisse historique apocryphe du développement de la Civilization europèenne tel qu’il n’a pas été, tel qu’il aurait pu être. París: Fayard, 1988.
Stengers, Isabelle. En tiempos de catástrofes. Cómo resistir a la barbarie que viene. Barcelona: Nuevos Emprendimientos Editoriales, 2017.
Stengers, Isabelle. «La proposition cosmopolitique». En: Lolive, J. y Soubeyran, O. L’émergence des Cosmopolitiques, París: La Découverte «Recherches», 2007. https://doi.org/10.3917/dec.loliv.2007.01.0045
Stengers, Isabelle. «Un engagement pour le possible». Cosmopolitiques, n.º 1 (2002). La nature n’est plus ce qu’elle était.
Tsing, Anna. L. La seta del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas. Madrid: Capitán Swing, 2022.
Articles similars
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Monica Roxana Ravelo García, Carolina Benavente Morales, Entre l'oficialitat i el desviament: l'art digital cubà i el seu tractament crític de la realitat tecnològica nacional , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Santiago Pérez Isasi, Cap a un mapa digital de les relacions literàries ibèriques (1870-1930): algunes reflexions teòriques i metodològiques , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Jörgen Skågeby, Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Ramón Alcalá Mellado, La narrativa digital al MIDE. Cas d'estudi: Sotos, un multimèdia interactiu de Fred Adam , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Jazmín Adler, Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.