Poètica de la desaparició. Recuperació i desenvolupament de tècniques alternatives de reproducció fotogràfica de caràcter no permanent

Els processos alternatius de fotografia analògica, aquelles tècniques no estàndard que daten de fa més d’un segle d’antiguitat, tornen a recuperar-se promoguts per les comunitats virtuals i la facilitat d’accés a la informació que permet internet. En aquests processos es troben una sèrie de tècniques que permeten l’obtenció d’imatges de caràcter no permanent, és a dir, la fotografia desapareix gradualment. Aquesta recerca tracta de trobar els motius pels quals artistes i fotògrafs decideixen treballar amb aquests processos efímers en l’actualitat.

L’article se centra en quatre tècniques no permanents: l’antotipia, la impressió en clorofil·la, els yeastograms («impressió sobre llevats») i la impressió en lumen. S’utilitzaran com a exemple per conèixer les causes que hi ha darrere de l’ús d’aquestes pràctiques, que impliquen la necessitat d’una planificació prèvia i l’ús de temps excessivament llargs per obtenir una imatge que s’anirà esvaint a poc a poc.

La necessitat de reflexionar sobre la immediatesa de la imatge, la cerca d’una obra plàstica canviant lligada al performatiu, el control total d’un procés respectuós amb el medi ambient, i que justifica un perfil que vinculi pràctica artística i científica, així com la cerca de noves formes plàstiques que donin com a resultat una còpia única, són els eixos  principals que analitza aquest article per contextualitzar els usos actuals dels processos fotogràfics efímers.