El trauma d’allò inert. Apunts per a una nova parasitologia

Main Article Content

Ivan Flores Arancibia
Begonya Saez Tajafuerce

En el context d’una crisi ecològica que amenaça el destí de les espècies que poblen la Terra, inclosa l’espècie humana, la pandèmia causada pel virus SARS-CoV-2 cau en un món en extinció. Això ens obliga a revisar el discurs parasitològic contemporani que no ha deixat d’articular la lògica de l’intrús, basant-se en una concepció afirmativa o, fins i tot, bondadosa del paràsit. Siguin quins siguin els tipus d’infecció parasitària, una inconfessada dialèctica evolutiva conserva el futur d’allò vivent. Però si plantegem la intrusió del paràsit com a originària i l’economia parasitària com a estructural, posant l’èmfasi en la seva negativitat constitutiva, la seva obertura al futur ha de ser considerada com a destitució de tot avenir. En aquest plantejament, allò inert dona compte d’aquesta negativitat constitutiva en qualitat de resta latent que procedeix de la contingència com a materialització, que afecta irreversiblement el temps i la seva vivència, i constitueix, d’aquesta manera, un trauma per al món i per a la vida, el trauma d’allò humà que muta per extingir-se.

Paraules clau
paràsit, extinció, trauma, inert, temps

Article Details

Com citar
Flores Arancibia, Ivan; and Saez Tajafuerce, Begonya. “El trauma d’allò inert. Apunts per a una nova parasitologia”. Artnodes, no. 27, doi:10.7238/a.v0i27.374375.
Biografies de l'autor/a

Ivan Flores Arancibia, Universitat Austral de Chile

Acadèmic i director de l’Institut d’Arts Visuals de la Facultat d’Arquitectura i Arts de la Universitat Austral de Xile (UACh). Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat curador i coordinador del projecte Mutacions de la UACh en el festival Ars Electrònica 2020, investigador de l’Escocesa (Barcelona) amb el projecte El entre y el medio (2019-2020), dirigeix el projecte FONDART Mutaciones tecnológicas. Diferencia y happening extendido en Ronald Kay (2018-2020). Actualment treballa en la publicació del llibre De la metaxología. El problema del entre en el pensamiento contemporáneo (Metales Pesados, Xile, 2020).

Begonya Saez Tajafuerce, Universitat Autònoma de Barcelona

Professora de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2001, investiga sobre la identitat en clau contemporània i, des de l’any 2005, exerceix com a investigadora del grup Cos i Textualitat, amb seu a la mateixa universitat. Centra el seu treball en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític i amb especial remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer. Algunes de les seves últimes publicacions són: Representación fronteriza de la memoria histórica de las mujeres (2011), Debates: un corpus para el cuerpo (2013) i, també, com a editora, Cuerpo, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (2014).

Referències

Aristóteles 1995. Física [Trad. Guillermo R. de Echandía]. Madrid: Gredos.

Barad, Karen. 2003. «Posthumanist Performativity: Toward an Understanding of How Matter Comes to Matter, Signs». Journal of Women in Culture and Society, 2003, vol. 28(3). DOI: https://doi.org/10.1086/345321

Bardini, Thierry. 2006. «Hypervirus: A clinical report». CTheory, febrero 2006. www.professores.uff.br/ricardobasbaum/wp-content/uploads/sites/164/2020/04/Bardini_Hypervirus-A-Clinical-Report-CTheory.pdf.

Braidotti, Rossi. 2002. Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir. Madrid: Akal.

Brassier, Ray. 2007. Nihil Unbound Enlightenment and Extinction. New York: Palgrave MacMillan. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230590823

Coccia, Emanuele. 2020. Métamorphoses. Paris: Rivages.

Colebrook, Claire. 2014. Death of the PostHuman. Michigan: Open Humanities.

Deleuze, Gilles, y Félix Guattari. 1980. Mille Plateaux. Capitalisme et schizophrénie. Paris: Les Éditions de Minuit.

Derrida, Jacques. 1989. «Rhétorique de la drogue». Autrement, série «Mutations», 106: L'esprit des drogues?, abril.

Derrida, Jacques. 1992. Points du suspension. Paris; Galilée.

Ernst, Wolfgang. 2016. Chronopoetics. The Temporal Being and Operativity of Technological Media. New York: Rowman & Littlefield.

Fisher, Mark. 2009. Capitalist Realism: Is There No Alternative? Alresford: Zer0 Books.

Garrido, Juan Manuel. 2017. «Phraser la mutation : entretien avec Jean-Luc Nancy». Les Cahiers Philosophiques de Strasbourg [En línea], 42 | 2017, mis en ligne le 03 décembre 2018, consulté le 14 septembre 2020. https://journals.openedition.org/cps/363#quotation. DOI: https://doi.org/10.4000/cps.363.

Gorsz, Elizabeth. 2011. Becoming undone. Darwinian reflections on life, politics, and art. Durham; London: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822394433

Haraway, Donna. 1988. «La biopolítica de los cuerpos postmodernos». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Catedra: Madrid, 1991.

Haraway, Donna. 1985. «Manifiesto para cyborgs: ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo xx». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Catedra, 1991.

Hayles, Katherine. 1999. How We Became Posthuman. Chicago: University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226321394.001.0001

Jacob, François. 1970. La logique du vivant. Paris: Gallimard.

Land, Nick. 2012. Fanged Noumena. Collected Weitings 1987-2007. London: Urbanomic.

Marx, Karl. 2010. El Capital. Crítica de la Economía política. Libro primero, editado por Pedro Scaron. Madrid: Siglo XXI.

Nancy, Jean-Luc. 2003. Corpus. Madrid: Arena Libros.

Parikka, Jussi. 2015. A Geology of Media. London: Minesota Press. DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816695515.001.0001

Parikka, Jussi. 2007. Digital Contagions. A Media Archeology of Computer Viruses. London: Peter Lang

Parikka, Jussi. 2007. «Contagion and Repetition: On the Viral Logic of Network Culture» Ephemera 7(2): 287-308.

Rushkoff, Douglas. 1994. Media virus. Hidden Agendas in Popular Culture. New York: Ballantine Books.

Shaviro, Steven. 2003. Connected, or What It Means to Live in the Network Society. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Serres, Michel. 1980. Le parasite. París: Grasset.

Stiegler, Bernard. 2002. La Técnica y el Tiempo I. Hondarribia: Hiru.

Wills, David. 2016. Inanimation. Theories of Inorganic Life. Minneapolis: University of Minnesota Press DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816698820.001.0001

Global E-waste Monitor: http://ewastemonitor.info/

Aristóteles 1995. Física [Trad. Guillermo R. de Echandía]. Madrid: Gredos.

Barad, Karen. 2003. «Posthumanist Performativity: Toward an Understanding of How Matter Comes to Matter, Signs». Journal of Women in Culture and Society, 2003, vol. 28(3). DOI: https://doi.org/10.1086/345321

Bardini, Thierry. 2006. «Hypervirus: A clinical report». CTheory, febrero 2006. www.professores.uff.br/ricardobasbaum/wp-content/uploads/sites/164/2020/04/Bardini_Hypervirus-A-Clinical-Report-CTheory.pdf.

Braidotti, Rossi. 2002. Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir. Madrid: Akal.

Brassier, Ray. 2007. Nihil Unbound Enlightenment and Extinction. New York: Palgrave MacMillan. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230590823

Coccia, Emanuele. 2020. Métamorphoses. Paris: Rivages.

Colebrook, Claire. 2014. Death of the PostHuman. Michigan: Open Humanities.

Deleuze, Gilles, y Félix Guattari. 1980. Mille Plateaux. Capitalisme et schizophrénie. Paris: Les Éditions de Minuit.

Derrida, Jacques. 1989. «Rhétorique de la drogue». Autrement, série «Mutations», 106: L'esprit des drogues?, abril.

Derrida, Jacques. 1992. Points du suspension. Paris; Galilée.

Ernst, Wolfgang. 2016. Chronopoetics. The Temporal Being and Operativity of Technological Media. New York: Rowman & Littlefield.

Fisher, Mark. 2009. Capitalist Realism: Is There No Alternative? Alresford: Zer0 Books.

Garrido, Juan Manuel. 2017. «Phraser la mutation : entretien avec Jean-Luc Nancy». Les Cahiers Philosophiques de Strasbourg [En línea], 42 | 2017, mis en ligne le 03 décembre 2018, consulté le 14 septembre 2020. https://journals.openedition.org/cps/363#quotation. DOI: https://doi.org/10.4000/cps.363.

Gorsz, Elizabeth. 2011. Becoming undone. Darwinian reflections on life, politics, and art. Durham; London: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822394433

Haraway, Donna. 1988. «La biopolítica de los cuerpos postmodernos». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Catedra: Madrid, 1991.

Haraway, Donna. 1985. «Manifiesto para cyborgs: ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo xx». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Catedra, 1991.

Hayles, Katherine. 1999. How We Became Posthuman. Chicago: University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226321394.001.0001

Jacob, François. 1970. La logique du vivant. Paris: Gallimard.

Land, Nick. 2012. Fanged Noumena. Collected Weitings 1987-2007. London: Urbanomic.

Marx, Karl. 2010. El Capital. Crítica de la Economía política. Libro primero, editado por Pedro Scaron. Madrid: Siglo XXI.

Nancy, Jean-Luc. 2003. Corpus. Madrid: Arena Libros.

Parikka, Jussi. 2015. A Geology of Media. London: Minesota Press. DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816695515.001.0001

Parikka, Jussi. 2007. Digital Contagions. A Media Archeology of Computer Viruses. London: Peter Lang

Parikka, Jussi. 2007. «Contagion and Repetition: On the Viral Logic of Network Culture» Ephemera 7(2): 287-308.

Rushkoff, Douglas. 1994. Media virus. Hidden Agendas in Popular Culture. New York: Ballantine Books.

Shaviro, Steven. 2003. Connected, or What It Means to Live in the Network Society. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Serres, Michel. 1980. Le parasite. París: Grasset.

Stiegler, Bernard. 2002. La Técnica y el Tiempo I. Hondarribia: Hiru.

Wills, David. 2016. Inanimation. Theories of Inorganic Life. Minneapolis: University of Minnesota Press DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816698820.001.0001

Global E-waste Monitor: http://ewastemonitor.info/

Articles similars

<< < 3 4 5 6 7 8 9 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.