La màquina iconoclasta en la era digital
Article Sidebar
Main Article Content
Certs episodis esdevinguts a mitjans de 2020 van evidenciar l'arrelament de la violència simbòlica de caràcter popular. Encara que l'afinitat d'aquestes accions amb altres episodis històrics mostra un patró recurrent, gairebé de manual, la veritat és que coincideixen en el temps amb la dinàmica de les imatges característica de l'era digital, tàcitament iconoclasta, i amb pràctiques actuals que també ho són de manera destacada. Adoptant un enfocament metaforològic, l'article se serveix del concepte operatiu de màquina iconoclasta per reunir exemples d'aquest fenomen global i descobrir-hi un substrat comú –subjecte a canvis de to, format i polaridad– que permet dotar-los de consistència i establir concomitàncies dins la complexa iconosfera actual. D'especial importància en el desenvolupament de la investigació són aquelles maneres artístics que renoven l'esperit de la praxi avantguardista i se serveixen de les variables fonamentals de la mecànica iconoclasta per sondejar críticament els atributs i els usos de la imatge en la contemporaneïtat.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) José De Luelmo Jareño, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Agamben, Giorgio. El Reino y la Gloria. Para una genealogía teológica de la economía y del gobierno. Homo sacer II, 2. Valencia: Pre-textos, 2008.
Algaba, Cristina y Elena Bellido-Pérez. «Memes as an ideological tool: The stance of the Spanish online newspapers regarding the Catalan Referendum and Catalan Regional Elections 2017». Catalan Journal of Communication & Cultural Studies 11, n.º 2 (2019): 265-287. DOI:10.1386/cjcs_00007_1.
Backspace. I/O/D. Browser2 book questionnaire. https://bak.spc.org/iod/B2_Quest.html.
Baily, Gavin y Tom Corby. Reconnoitre. http://www.reconnoitre.net/rec/index.php.
Baker, James E., Kelly A. Clancy y Benjamin Clancy. «Putin as gay icon? Memes as a tactic in Russian LGBT+ Activism». En Radzhana Buyantueva y Maryna Shevtsova (eds.). LGBTQ+ Activism in Central and Eastern Europe, 209-233. Nueva York: Palgrave MacMillan, 2020.
Bal, Mieke. Conceptos viajeros en las humanidades. Una guía de viaje. Murcia: CENDEAC, 2009.
Belting, Hans. Antropología de la imagen. Buenos Aires: Katz, 2007.
Blumenberg, Hans. Naufragio con espectador. Madrid: Visor, 1995.
Blumenberg, Hans. Paradigmas para una metaforología. Madrid: Trotta, 2003.
Canetti, Elias. Masa y poder. Madrid: Alianza/Muchnik, 1983.
Davison, Patrick. «The language of Internet memes». En Michael Mandiberg (ed.). The social media reader, 120-134. Nueva York: New York University Press, 2012.
Dawkins, Richard. The selfish gene. Oxford: Oxford University Press, 1976.
Delgado, Manuel. Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y martirio de imágenes. Barcelona: Ariel, 2001.
Didi-Huberman, Georges. Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires: Manantial, 2006.
Douglas, Nick. «It’s supposed to look like shit: The Internet ugly aesthetic». Journal of Visual Culture 13, n.º 3 (2014): 314–339. DOI: https://doi.org/10.1177/1470412914544516.
Freedberg, David. El poder de las imágenes. Madrid: Cátedra, 2014.
Freedberg, David. Iconoclasia. Historia y psicología de la violencia contra las imágenes. Vitoria: Sans Soleil, 2017.
Gadamer, Hans-Georg. Verdad y método. Salamanca: Sígueme, 2001.
García, Fátima y Sara Martínez. «Strategies for preserving memes as artefacts of digital culture». Journal of Librarianship and Information Science 52, n.º 3 (2020): 895-904. DOI: https://doi.org/10.1177/0961000619882070.
Groys, Boris. «El curador como iconoclasta». Criterios, n.º 2 (2011): 23-34. http://19bienal.fundacionpaiz.org.gt/wp-content/uploads/2014/02/CURADOR-ICONOCLASTA-BGROYS-02.pdf.
Instagram. Normas comunitarias. https://help.instagram.com/477434105621119?helpref=page_content.
Jesi, Furio. Mito. Barcelona: Labor, 1976.
Kurutz, Steven. «Digital hoarders corral the Web». New York Times, 12 de abril de 2020.
Laforet, Anne y Valérie Perrin. «OSS/…. An interview with JODI (Joan Heemskerk and Dirk Paesmans)». En Bernard Serexhe (ed.). Preservation of digital art: Theory and practice, 379-382. Karlsruhe: ZKM/Ambra, 2013.
Latour, Bruno y Peter Weibel. Iconoclash. Beyond the image wars in science, religion and art. Karlsruhe: ZKM/MIT Press, 2002.
Leach, Colin W. y Aerielle M. Allen. «The social psychology of the Black Lives Matter meme and movement». Current Directions in Psychological Science 26, n.º 6 (2017): 543-547. DOI: https://doi.org/10.1177/0963721417719319.
Maffesoli, Michel. Ensayos sobre la violencia banal y fundadora. Buenos Aires: Dedalus, 2012.
Marx, Karl. El capital. Crítica de la economía política (Libro primero: El proceso de producción del capital). Madrid: Siglo XXI, 1975.
Mondzain, Marie-José. Image, Icon, Economy. The byzantine origins of the contemporary imaginary. Stanford: Stanford University Press, 2005.
Montañez Ortiz, Rafael. «Destructivism: A manifesto». En AA. VV. Rafael Montañez Ortiz: Years of the warrior 1960, years of the pysche 1988. Nueva York: El Museo del Barrio, 1988.
Moreno-Almeida, Cristina. «Memes as snapshots of participation: The role of digital ama-teur activists in authoritarian regimes». New Media & Society, n. 0 (2020): 1-22. DOI: https://doi.org/10.1177/1461444820912722
Napier, Mark. Schredder 1.0. http://www.potatoland.org/shredder/about.html.
Olszanowski, Magdalena. «Feminist self-imaging and Instagram: Tactics of circumventing censorship». Visual Communication Quarterly 21, n.º 2 (2014): 83-95. DOI: https://doi.org/10.1080/15551393.2014.928154.
Perniola, Mario. La sociedad de los simulacros. Buenos Aires: Amorrortu, 2011.
Rancière, Jacques. El espectador emancipado. Castellón: Ellago, 2010.
Sharif, Mahmood, Sruti Bhagavatula, Lujo Bauer y Michael K. Reiter. «Accessorize to a crime: real and stealthy attacks on state-of-the-art face recognition». CCS'16: Pro-ceedings of the 2016 ACM SIGSAC Conference on Computer and Communications Security. Viena, Austria (2016): 1.528-1.540. https://www.cs.cmu.edu/~sbhagava/papers/face-rec-ccs16.pdf.
Steyerl, Hito. Los condenados de la pantalla. Buenos Aires: Caja Negra, 2014.
Tan, Jia. «Digital masquerading: Feminist media activism in China». Crime Media Cul-ture 13, n.º 2 (2017): 171-186. DOI: https://doi.org/10.1177/1741659017710063.
Weibel, Peter y Timothy Druckrey. Net condition. Art and global media. Karlsruhe: ZKM/Steirischer Herbst/MIT Press, 2001.
Wiggins, Bradley E. y Bret G. Bowers. «Memes as genre: A structurational analysis of the memescape». New Media & Society 17, n.º 11 (2015): 1.886-1.906. https://www.researchgate.net/publication/288811719_Memes_as_genre_A_structural_analysis_of_the_memescape.
Articles similars
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.