El trauma d’allò inert. Apunts per a una nova parasitologia
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En el context d’una crisi ecològica que amenaça el destí de les espècies que poblen la Terra, inclosa l’espècie humana, la pandèmia causada pel virus SARS-CoV-2 cau en un món en extinció. Això ens obliga a revisar el discurs parasitològic contemporani que no ha deixat d’articular la lògica de l’intrús, basant-se en una concepció afirmativa o, fins i tot, bondadosa del paràsit. Siguin quins siguin els tipus d’infecció parasitària, una inconfessada dialèctica evolutiva conserva el futur d’allò vivent. Però si plantegem la intrusió del paràsit com a originària i l’economia parasitària com a estructural, posant l’èmfasi en la seva negativitat constitutiva, la seva obertura al futur ha de ser considerada com a destitució de tot avenir. En aquest plantejament, allò inert dona compte d’aquesta negativitat constitutiva en qualitat de resta latent que procedeix de la contingència com a materialització, que afecta irreversiblement el temps i la seva vivència, i constitueix, d’aquesta manera, un trauma per al món i per a la vida, el trauma d’allò humà que muta per extingir-se.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Ivan Flores Arancibia, Begonya Saez Tajafuerce, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Ivan Flores Arancibia, Universitat Austral de Chile
Acadèmic i director de l’Institut d’Arts Visuals de la Facultat d’Arquitectura i Arts de la Universitat Austral de Xile (UACh). Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat curador i coordinador del projecte Mutacions de la UACh en el festival Ars Electrònica 2020, investigador de l’Escocesa (Barcelona) amb el projecte El entre y el medio (2019-2020), dirigeix el projecte FONDART Mutaciones tecnológicas. Diferencia y happening extendido en Ronald Kay (2018-2020). Actualment treballa en la publicació del llibre De la metaxología. El problema del entre en el pensamiento contemporáneo (Metales Pesados, Xile, 2020).
Begonya Saez Tajafuerce, Universitat Autònoma de Barcelona
Professora de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2001, investiga sobre la identitat en clau contemporània i, des de l’any 2005, exerceix com a investigadora del grup Cos i Textualitat, amb seu a la mateixa universitat. Centra el seu treball en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític i amb especial remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer. Algunes de les seves últimes publicacions són: Representación fronteriza de la memoria histórica de las mujeres (2011), Debates: un corpus para el cuerpo (2013) i, també, com a editora, Cuerpo, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (2014).
Aristóteles 1995. Física [Trad. Guillermo R. de Echandía]. Madrid: Gredos.
Barad, Karen. 2003. «Posthumanist Performativity: Toward an Understanding of How Matter Comes to Matter, Signs». Journal of Women in Culture and Society, 2003, vol. 28(3). DOI: https://doi.org/10.1086/345321
Bardini, Thierry. 2006. «Hypervirus: A clinical report». CTheory, febrero 2006. www.professores.uff.br/ricardobasbaum/wp-content/uploads/sites/164/2020/04/Bardini_Hypervirus-A-Clinical-Report-CTheory.pdf.
Braidotti, Rossi. 2002. Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir. Madrid: Akal.
Brassier, Ray. 2007. Nihil Unbound Enlightenment and Extinction. New York: Palgrave MacMillan. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230590823
Coccia, Emanuele. 2020. Métamorphoses. Paris: Rivages.
Colebrook, Claire. 2014. Death of the PostHuman. Michigan: Open Humanities.
Deleuze, Gilles, y Félix Guattari. 1980. Mille Plateaux. Capitalisme et schizophrénie. Paris: Les Éditions de Minuit.
Derrida, Jacques. 1989. «Rhétorique de la drogue». Autrement, série «Mutations», 106: L'esprit des drogues?, abril.
Derrida, Jacques. 1992. Points du suspension. Paris; Galilée.
Ernst, Wolfgang. 2016. Chronopoetics. The Temporal Being and Operativity of Technological Media. New York: Rowman & Littlefield.
Fisher, Mark. 2009. Capitalist Realism: Is There No Alternative? Alresford: Zer0 Books.
Garrido, Juan Manuel. 2017. «Phraser la mutation : entretien avec Jean-Luc Nancy». Les Cahiers Philosophiques de Strasbourg [En línea], 42 | 2017, mis en ligne le 03 décembre 2018, consulté le 14 septembre 2020. https://journals.openedition.org/cps/363#quotation. DOI: https://doi.org/10.4000/cps.363.
Gorsz, Elizabeth. 2011. Becoming undone. Darwinian reflections on life, politics, and art. Durham; London: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822394433
Haraway, Donna. 1988. «La biopolítica de los cuerpos postmodernos». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Catedra: Madrid, 1991.
Haraway, Donna. 1985. «Manifiesto para cyborgs: ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo xx». En Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Catedra, 1991.
Hayles, Katherine. 1999. How We Became Posthuman. Chicago: University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226321394.001.0001
Jacob, François. 1970. La logique du vivant. Paris: Gallimard.
Land, Nick. 2012. Fanged Noumena. Collected Weitings 1987-2007. London: Urbanomic.
Marx, Karl. 2010. El Capital. Crítica de la Economía política. Libro primero, editado por Pedro Scaron. Madrid: Siglo XXI.
Nancy, Jean-Luc. 2003. Corpus. Madrid: Arena Libros.
Parikka, Jussi. 2015. A Geology of Media. London: Minesota Press. DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816695515.001.0001
Parikka, Jussi. 2007. Digital Contagions. A Media Archeology of Computer Viruses. London: Peter Lang
Parikka, Jussi. 2007. «Contagion and Repetition: On the Viral Logic of Network Culture» Ephemera 7(2): 287-308.
Rushkoff, Douglas. 1994. Media virus. Hidden Agendas in Popular Culture. New York: Ballantine Books.
Shaviro, Steven. 2003. Connected, or What It Means to Live in the Network Society. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Serres, Michel. 1980. Le parasite. París: Grasset.
Stiegler, Bernard. 2002. La Técnica y el Tiempo I. Hondarribia: Hiru.
Wills, David. 2016. Inanimation. Theories of Inorganic Life. Minneapolis: University of Minnesota Press DOI: https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816698820.001.0001
Global E-waste Monitor: http://ewastemonitor.info/
Articles similars
- Josep Perelló, Poincaré i Duchamp: encontre a la quarta dimensió , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Ignasi Gozalo Salellas, Imaginació radical i anacronia de les imatges: ràdios lliures i vídeo comunitari a Espanya , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Maria Luisa Palumbo, Listening spaces: Espais que escolten , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Rob Wittig, De quin món véns? Aprenent de les arrels transmèdia de netprov , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- McKenzie Wark, Al·legories digitals (sobre The Sims) , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Rosa Barba, Inventari d’espais cinematogràfics. Una biblioteca fictícia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Pau Alsina, Progrés, tradició i història en temps de crisi , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, La imaginació material, o els deu anys d'Artnodes , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.