El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El desenvolupament en l’últim quart del segle xx de la computació gràfica, tant del programari d’edició fotogràfica digital com de la modelització 3D, ha contribuït a l’aparició de diferents tècniques a l’entorn de la representació sintètica del rostre humà —com el morphing, el fotomuntatge digital o les imatges de síntesi tridimensionals—, que han ampliat les possibilitats d’expressió gràfica del retrat tant en l’àmbit artístic o científic, com en el de la indústria audiovisual i de l’entreteniment.
Aquest article agrupa las metodologies de generació del retrat sintètic en tres estratègies generals: la imatge mitjana per a visualitzar un rostre estàndard; la combinació de fragments facials per a construir un retrat híbrid, i l’estereotip adaptat i que parteix d’un esquema universal per a dirigir-se a una concreció particular. Cadascuna d’aquestes fórmules desenvolupa procediments per a generar un retrat versemblant d’un particular a partir d’esquemes, fragments o combinacions de rostres universals, procediments que en els seus fonaments enllacen amb tècniques precedents com el retrat compost de Galton, els kits fotogràfics per a la confecció de retrats robot o les cartilles acadèmiques del segle xvii, la qual cosa revela una continuïtat recurrent en la història dels mitjans que apropa el nostre treball a l’arqueologia dels mitjans.
D’aquesta manera, el rostre sintètic es posa al servei de la representació de l’individu en la seva absència, i les seves vinculacions s’analitzen tant amb les tècniques d’identificació com amb les pràctiques artístiques contemporànies, les quals es dediquen a qüestionar la construcció de la identitat de l’individu i els processos d’identificació de la modernitat.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
José Vicente Martín Martínez, Universidad Miguel Hernández de Elche
Neix a Melilla el 1968. La seva carrera professional s’ha centrat en la pràctica, l’ensenyament i la recerca en el camp de l’art. És llicenciat (1986-1991) i doctor (1996) en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (Facultat de San Carlos). Completa la seva formació amb una estada a la School of Visual Arts de Nova York el 1995. La seva trajectòria com a artista s’ha centrat en una pintura figurativa que pretén interrogar-se sobre la naturalesa del que és real, registre que ha anat ampliant progressivament a altres mitjans artístics com l’escultura, el dibuix o la instal·lació. La seva tesi doctoral, «Retratos de Fernando Arrabal. Entre la pintura de encargo y la teoría del grupo pánico (1996)», sobre les relacions del dramaturg de Melilla amb la pintura, es va materialitzar amb el comissariat de l’exposició Visiones de Fernando Arrabal, que es va presentar a València, Madrid, Alacant, Saragossa i Lisboa entre 1999 i 2000. Com a investigador ha participat en diversos projectes d’R+D, els resultats dels quals s’han concretat, entre altres, en l’edició de l’obra Imagen y conocimiento. Tradición artística e innovación tecnológica (Editorial Universitat Politècnica de València, 2008) i en la patent «Visor de diorames amb enfocament selectiu» (NÚMERO: 201100414, concedida en data 16/6/2014). És autor dels llibres La historia como modelo en el romanticismo alemán (Universitat Miguel Hernández d’Elx, 2014) i Atenea en el campus. Una aproximación a las Bellas Artes como disciplina universitaria (Universitat Politècnica de València, 2007, amb Inocencio Galindo). També és autor del capítol del llibre: «Zombie Cinema. Prácticas artísticas en la confluencia del cine y la arqueología de los medios», a Martínez Fabre, Mario-Paul y Herrero Herrero, Miguel (editores) (2018). Arte y Cine. Movimientos artísticos y cinematográficos tras 1945. Alicante: Editorial Cinestesia. Des de l’any 2000, és professor i investigador de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant).
Sergio Luna Lozano, Universidad Miguel Hernández de Elche
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (2003). Ha presentat diverses exposicions individuals entre les quals destaquen les dues últimes exposades a la galeria pazYcomedias (València), Risas histéricas en el paraíso (2012) i Bipolar (2010). Ha participat en les mostres col·lectives Rehabitar el espacio: presente, pasado y futuro (Museo Lázaro Galdiano, 2017), Diálogos. Colección DKV / Colección de Arte Contemporáneo en el Museo del Patio Herreriano (Museo del Patio Herreriano, 2013), Overview (galería mr. Pink, 2015) y el Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty (Centre d’Art Tecla Sala, 2015). Té una llarga experiència en treballs col·laboratius com a membre, des de 2007, del col·lectiu artístic La Tejedora CCEC, amb qui ha col·laborat activament en projectes com El rodet més gran del món (Art Públic, 2008; Puntas de Flecha, 2009) o El arte reparte (Intracity, 2010) entre altres. En els últims anys ha fet diversos projectes amb Yasmina Morán, com Out of focus (2014), ha estat finalista del premi Miquel Casablancas 2015 (Sant Andreu Contemporani, 2015) i ha format part de l’exposició Gran angular (Fabra i Coats, 2015). Comoa investigador ha publicat diversos articles i comunicacions, com «Ver sin mirar. El retrato sintético por visión artificial en la práctica artística», publicat a ASRI. Arte y Socada. Revista de Investigación (2018). També és autor del capítol de llibre «Un rostro mutante. Algunas consideraciones sobre la influencia del retrato compuesto fotográfico en el cine» a Martínez Fabre, Mario-Paul y Herrero Herrero, Miguel (editores) (2018). Arte y Cine. Movimientos artísticos y cinematográficos tras 1945. Alicante: Editorial Cinestesia. Des de 2012 és professor i investigador de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant).
Articles més llegits del mateix autor/a
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El circuit bending i el hardware hacking com a pràctiques artístiques en el context de l’estètica de l’obsolescència i l’activisme DIY i bricoleur , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
Articles similars
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Emillie V de Keulenaar, Marc Tuters, Ivan Kisjes, Kaspar Beelen, Sobre les altpèdies: epistemologia partidista en les enciclopèdies de fets alternatius , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Nieves Rosendo, Narratives transmèdia centrades en els personatges. Sherlock Holmes al segle XXI , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Emma Brasó, Ficció i autenticitat més enllà del cos de l’artista , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Phaedra Shaunbaum, Tu ets qui controla: interfícies ubiqües i instal·lacions artístiques amb mitjans digitals interactius. , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Diego Díaz, Clara Boj, Pràctiques artístiques en l’època del datacè. Data Biography: rastres digitals per a l’exploració biogràfica de la identitat personal , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Belén Altuna, Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Berta Subirats Ribas, Imaginar amb Tosquelles , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Federica Matelli, La quotidianitat en les pràctiques artístiques contemporànies: cap al règim poètic-especulatiu. El cas de Nicolás Lamas , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Shuai Xu, Zhe Wang, Difusió: la visualització de les emocions controlada per la bioautoregulació mitjançant l’electroencefalograma (EEG) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.