Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural

En aquest article es discuteixen algunes categories que poden resultar d'utilitat metodològica per als qui, dintre del camp, cada vegada més ampli, dels anomenats estudis sonors, s'interessen per l'arqueologia com a enfocament que permet comprendre el desenvolupament dels dispositius sonors i aurals des d'una perspectiva històrica. L'enfocament arqueològic, considerat aquí des de l'arqueologia epistemològica de Foucault, ens permet llegir i auditar no només les rutes i embolics de la creació tecnològica vinculada al so, sinó també assumir que cada manifestació tecnològica és símptoma i expressió d'un dispositiu que engloba formes de coneixement (épistémès), institucions del saber, concepcions sobre el so i pràctiques d'escolta. Des de la perspectiva arqueològica, cada dispositiu sonor és producte d'un dispositiu epistèmic, o bé el detona. Mitjançant el concepte de tecnologia aural, que estableix un camp de relació entre un dispositiu tecnològic sonor i el correlat del seu dispositiu aural, podem trobar un enllaç interessant que ens permeti comprendre els processos de la tecnologia del so referits a una xarxa discursiva i epistèmica més àmplia. Una xarxa, comptat i debatut, en la qual la tecnologia és el camp on es lliuren i operen desplaçaments, reticles, apoderaments de pràctiques d'auralitat específiques. L'article intenta explicar de quina manera, des de l'enfocament arqueològic, el dispositiu tecnològic sonor desenvolupa, oculta o desvela un dispositiu d'escolta i comprensió del sonor: un dispositiu aural.