Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquest article es discuteixen algunes categories que poden resultar d'utilitat metodològica per als qui, dintre del camp, cada vegada més ampli, dels anomenats estudis sonors, s'interessen per l'arqueologia com a enfocament que permet comprendre el desenvolupament dels dispositius sonors i aurals des d'una perspectiva històrica. L'enfocament arqueològic, considerat aquí des de l'arqueologia epistemològica de Foucault, ens permet llegir i auditar no només les rutes i embolics de la creació tecnològica vinculada al so, sinó també assumir que cada manifestació tecnològica és símptoma i expressió d'un dispositiu que engloba formes de coneixement (épistémès), institucions del saber, concepcions sobre el so i pràctiques d'escolta. Des de la perspectiva arqueològica, cada dispositiu sonor és producte d'un dispositiu epistèmic, o bé el detona. Mitjançant el concepte de tecnologia aural, que estableix un camp de relació entre un dispositiu tecnològic sonor i el correlat del seu dispositiu aural, podem trobar un enllaç interessant que ens permeti comprendre els processos de la tecnologia del so referits a una xarxa discursiva i epistèmica més àmplia. Una xarxa, comptat i debatut, en la qual la tecnologia és el camp on es lliuren i operen desplaçaments, reticles, apoderaments de pràctiques d'auralitat específiques. L'article intenta explicar de quina manera, des de l'enfocament arqueològic, el dispositiu tecnològic sonor desenvolupa, oculta o desvela un dispositiu d'escolta i comprensió del sonor: un dispositiu aural.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Francisco Tito Rivas, Universidad Nacional Autónoma de México
Francisco Javier Rivas Mesa (F. «Tito» Rivas, Ciutat de Mèxic, 1977) és artista sonor, músic, gestor cultural i investigador.
Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universidad del Claustro de Sor Juana, Filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i Música a la Escuela Autónoma de Música. Actualment cursa el mestratge en Tecnologia Musical en el postgrau de la Facultat de Música de la UNAM. El seu treball s'ha enfocat en l'experimentació amb mitjans sonors i visuals com a creador, investigador i gestor cultural.
Ha estat professor d’assignatures sobre creació sonora a la Universidad del Claustro de Sor Juana i al Centro de Diseño, Cine y Televisión. Guanyador del premi de la Bienal Internacional de Radio en la categoria de Radioarte el 1998 i el 2012.
S'ha presentat i ha exposat en espais i festivals, com: FFestival Internacional de Arte Sonoro, Museo Universitario del Chopo, Ex-Teresa Arte Actual, Museo Universitario de Ciencias y Artes, Fonoteca Nacional, Universidad Iberoamericana, Museo Universitario de Arte Contemporáneo (MUAC), Laboratorio Arte Alameda, RadioUNAM, Centro Cultural España, MediaLab Prado Madrid, Universitat Politècnica de València, Casa del Lago, Museo Carrillo Gil, Museo de Arte Moderno, Museo de Arte Contemporáneo de Oaxaca.
Ha publicat articles especialitzats sobre so i escolta a partir d'un enfocament filosòfic basat en la fenomenologia i l'arqueologia epistemològica.
S'ha exercit també com a curador i productor de diverses exposicions d'art sonor i instal·lació multimèdia, col·laborant amb diversos artistes nacionals i internacionals.
Va formar part de l'equip que va fundar la Fonoteca Nacional de Mèxic el 2006 exercint de cap del Departament de Recerca i Experimentació Sonora, i posteriorment, com a subdirector de Programació i Activitats Artístiques fins al 2017. Va dissenyar i va ser curador de l'Espacio Sonoro Multicanal de Casa del Lago (UNAM) (UNAM) de 2014 a 2017. És membre del consell de la Sociedad de Arte Sonoro Mexicano (AARSOM) i membre investigador de la Red de Estudios sobre el Sonido y la Escucha. Actualment és director del museu Ex-Teresa Arte Actual del Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic.
Viu i treballa a la Ciutat de Mèxic.
Articles similars
- Jaime del Val, Cossos frontera. Imperis i resistències en el post-postmodernisme , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Claudia Reiche, Brigitte Helbling, Referències indescriptibles: sobre estats infecciosos de paraules i imatges en el projecte «SHUT DOWN 2020» , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Jamie Allen, I si això fos el que sembla? Art que imita la vida i pràctica artística tecnològica , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Víctor Murillo Ligorred, Nora Ramos Vallecillo, Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Laura Benítez Valero, Erich Berger, Primera reacció , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Alberto Castillo Pérez, De Rembrandt al selfie. Tecnologia transparent i eines incorporades com a generadors de la imatge de l'artista en l'Autoretrat amb dos cercles de Rembrandt van Rijn i l'ego-shot Petra Cortright-selfie , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Donna J. Cox, Mites sobre la creació i ciència contemporània , Artnodes: Núm. 1 (2002): NODE 1. Art, ciència i tecnologia
- Mauricio Vásquez Arias, Variantologia del transmèdia entre Espanya i Llatinoamèrica: espectacles públics i hibridació mediàtica als segles XVIII i XIX , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
<< < 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.