Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquest article es discuteixen algunes categories que poden resultar d'utilitat metodològica per als qui, dintre del camp, cada vegada més ampli, dels anomenats estudis sonors, s'interessen per l'arqueologia com a enfocament que permet comprendre el desenvolupament dels dispositius sonors i aurals des d'una perspectiva històrica. L'enfocament arqueològic, considerat aquí des de l'arqueologia epistemològica de Foucault, ens permet llegir i auditar no només les rutes i embolics de la creació tecnològica vinculada al so, sinó també assumir que cada manifestació tecnològica és símptoma i expressió d'un dispositiu que engloba formes de coneixement (épistémès), institucions del saber, concepcions sobre el so i pràctiques d'escolta. Des de la perspectiva arqueològica, cada dispositiu sonor és producte d'un dispositiu epistèmic, o bé el detona. Mitjançant el concepte de tecnologia aural, que estableix un camp de relació entre un dispositiu tecnològic sonor i el correlat del seu dispositiu aural, podem trobar un enllaç interessant que ens permeti comprendre els processos de la tecnologia del so referits a una xarxa discursiva i epistèmica més àmplia. Una xarxa, comptat i debatut, en la qual la tecnologia és el camp on es lliuren i operen desplaçaments, reticles, apoderaments de pràctiques d'auralitat específiques. L'article intenta explicar de quina manera, des de l'enfocament arqueològic, el dispositiu tecnològic sonor desenvolupa, oculta o desvela un dispositiu d'escolta i comprensió del sonor: un dispositiu aural.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Francisco Tito Rivas, Universidad Nacional Autónoma de México
Francisco Javier Rivas Mesa (F. «Tito» Rivas, Ciutat de Mèxic, 1977) és artista sonor, músic, gestor cultural i investigador.
Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universidad del Claustro de Sor Juana, Filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i Música a la Escuela Autónoma de Música. Actualment cursa el mestratge en Tecnologia Musical en el postgrau de la Facultat de Música de la UNAM. El seu treball s'ha enfocat en l'experimentació amb mitjans sonors i visuals com a creador, investigador i gestor cultural.
Ha estat professor d’assignatures sobre creació sonora a la Universidad del Claustro de Sor Juana i al Centro de Diseño, Cine y Televisión. Guanyador del premi de la Bienal Internacional de Radio en la categoria de Radioarte el 1998 i el 2012.
S'ha presentat i ha exposat en espais i festivals, com: FFestival Internacional de Arte Sonoro, Museo Universitario del Chopo, Ex-Teresa Arte Actual, Museo Universitario de Ciencias y Artes, Fonoteca Nacional, Universidad Iberoamericana, Museo Universitario de Arte Contemporáneo (MUAC), Laboratorio Arte Alameda, RadioUNAM, Centro Cultural España, MediaLab Prado Madrid, Universitat Politècnica de València, Casa del Lago, Museo Carrillo Gil, Museo de Arte Moderno, Museo de Arte Contemporáneo de Oaxaca.
Ha publicat articles especialitzats sobre so i escolta a partir d'un enfocament filosòfic basat en la fenomenologia i l'arqueologia epistemològica.
S'ha exercit també com a curador i productor de diverses exposicions d'art sonor i instal·lació multimèdia, col·laborant amb diversos artistes nacionals i internacionals.
Va formar part de l'equip que va fundar la Fonoteca Nacional de Mèxic el 2006 exercint de cap del Departament de Recerca i Experimentació Sonora, i posteriorment, com a subdirector de Programació i Activitats Artístiques fins al 2017. Va dissenyar i va ser curador de l'Espacio Sonoro Multicanal de Casa del Lago (UNAM) (UNAM) de 2014 a 2017. És membre del consell de la Sociedad de Arte Sonoro Mexicano (AARSOM) i membre investigador de la Red de Estudios sobre el Sonido y la Escucha. Actualment és director del museu Ex-Teresa Arte Actual del Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic.
Viu i treballa a la Ciutat de Mèxic.
Articles similars
- Pau Alsina, Desmuntant el mite de la immaterialitat de l'art digital: cap a un enfocament neomaterialista en les arts , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Mauricio Vásquez Arias, Fantasmàtica i mèdiums en el taller dels Rodríguez. Aproximacions a la pervivència de gestos tècnics en dispositius culturals de l’artesanat colombià , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell, Editorial , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El circuit bending i el hardware hacking com a pràctiques artístiques en el context de l’estètica de l’obsolescència i l’activisme DIY i bricoleur , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Francisco Javier Frutos, Carmen López, Marta Cerezo, De plaques de llanterna màgica a Espanya: dos estudis d’anàlisi de contingut al servei de l’arqueologia dels mitjans de comunicació , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Ji-hoon Kim, Reassemblar components, hibridar allò que és humà i allò que és màquina: cinema expandit interdisciplinari i les possibilitats d'un discurs de les interfícies , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Nuria Peist, Les obres d'art, les persones i els materials. Una anàlisi fenomenològica i sistèmica de l'art actual , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.