Beuys sintètic: sobre els nanomaterials i l'estètica de la imperceptibilitat
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest treball centra l'atenció sobre la paradoxal naturalesa dels nanoobjectes i analitza la relació entre una matèria imperceptible (massa petita per ser percebuda pels sentits) i les seves formes de manifestació ostensibles.
El desenvolupament de les nanociències i la nanotecnologia no hauria estat possible si no s'hagués inventat una sèrie d'instruments de visualització (com el microscopi d'efecte túnel i el microscopi de força atòmica –STM i AFM segons les respectives sigles en anglès–). Des d'aquest punt de vista, podem parlar de nanopartícules com a «imatges-objectes» (Sacha Loeve), com a matèria mediadora. Si bé hi ha alguns estudis sobre la naturalesa de la investigació epistemològica en el camp de les nanociències i les nanotecnologies, encara és escàs l'interès pels canvis que es produeixen en el camp de l'estètica en relació amb la comprensió dels materials tractats mitjançant nanotecnologia.
Tenint en compte els últims desenvolupaments en el terreny de la nanotecnologia aplicada als materials, aquest treball analitza com canvien l'estatus i la significació dels materials quan es tracten nanotecnològicament. Per a això proposem un escenari fictici relacionat amb algunes de les obres de Joseph Beuys en què substituïm els teixits «tradicionals» utilitzats per l'artista per altres de nous, produïts o tractats mitjançant nanotecnologia. Emprant el plantejament artístic de Joseph Beuys com a eina metodològica d'investigació crítica, estudiem com han de ser reevaluadas les categories perceptives, epistemològiques i semiòtiques quan tenen a veure amb plantejaments nanotecnològics. L'anàlisi ens ajudarà a formular algunes de les qüestions que artistes, dissenyadors i investigadors haurien de tenir en compte en tractar amb el que nosaltres anomenem «estètica de la imperceptibilitat» dels nanomaterials i les nanotecnologies.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Caterina Antonopoulou, Transformacions de les xarxes més que humanes i l’impacte dels objectes materials en les obres de mitjans tàctics , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Predrag Nikolić, Ruiyang Liu, La metafísica de les màquines: de la interacció humà-robot-robot a la capacitat d’abstracció filosòfica de la intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- David García, Geert Lovink, Andreas Broeckmann, El GHI dels mitjans tàctics , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Alfonso Cuadrado Alvarado, Arqueologia de la interactivitat: el llibre mòbil i pop-up com a antecedent dels videojocs , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Thomas Zummer, Observacions sobre certes afinitats i diferències entre pràctiques estètiques i científiques , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.