Beuys sintètic: sobre els nanomaterials i l'estètica de la imperceptibilitat
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest treball centra l'atenció sobre la paradoxal naturalesa dels nanoobjectes i analitza la relació entre una matèria imperceptible (massa petita per ser percebuda pels sentits) i les seves formes de manifestació ostensibles.
El desenvolupament de les nanociències i la nanotecnologia no hauria estat possible si no s'hagués inventat una sèrie d'instruments de visualització (com el microscopi d'efecte túnel i el microscopi de força atòmica –STM i AFM segons les respectives sigles en anglès–). Des d'aquest punt de vista, podem parlar de nanopartícules com a «imatges-objectes» (Sacha Loeve), com a matèria mediadora. Si bé hi ha alguns estudis sobre la naturalesa de la investigació epistemològica en el camp de les nanociències i les nanotecnologies, encara és escàs l'interès pels canvis que es produeixen en el camp de l'estètica en relació amb la comprensió dels materials tractats mitjançant nanotecnologia.
Tenint en compte els últims desenvolupaments en el terreny de la nanotecnologia aplicada als materials, aquest treball analitza com canvien l'estatus i la significació dels materials quan es tracten nanotecnològicament. Per a això proposem un escenari fictici relacionat amb algunes de les obres de Joseph Beuys en què substituïm els teixits «tradicionals» utilitzats per l'artista per altres de nous, produïts o tractats mitjançant nanotecnologia. Emprant el plantejament artístic de Joseph Beuys com a eina metodològica d'investigació crítica, estudiem com han de ser reevaluadas les categories perceptives, epistemològiques i semiòtiques quan tenen a veure amb plantejaments nanotecnològics. L'anàlisi ens ajudarà a formular algunes de les qüestions que artistes, dissenyadors i investigadors haurien de tenir en compte en tractar amb el que nosaltres anomenem «estètica de la imperceptibilitat» dels nanomaterials i les nanotecnologies.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Catalina Morla Gayà Morlà, Marta Rizo García, Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Radek Przedpelski, Manifest per a una avantguarda metàl·lica. L’art com machinic phylum en Pieter Jansz Saenredam, Marek Konieczny, Raphael Roginski i Arslanbek Sultanbekov , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Ignacio Gastaca Eguskiza, Víctor Iturregui Motiloa, Avatars icònics de l’humà i el no humà en Jo, robot (2004) i L’home bicentenari (1999) , Artnodes: Núm. 30
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Michael Dürfeld, Anika Schultz, Christian Stein, Benjamin Thomack, Nadia Zeissig, ID+Lab – Anàlisi, modelització i disseny de la interdisciplinarietat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Rosa Núñez-Pacheco, Phillip Penix-Tadsen, Trajectòries teòriques divergents en els estudis de jocs: un repàs bibliogràfic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Paola Torres Núñez del Prado, Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Antonio Casado da Rocha, Nicolás Vallejo Morales, Comunitats de pràctica per a una ecologia de la imaginació: Walden de Thoreau i el viatge de GAIA , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.