Estudi paleoantropològic i paleopatològic del sepulcre col·lectiu de Forat de Conqueta (Santa Linya, Lleida)
Article Sidebar
PDF
Figura 2. Exemple de cranis no cremats, amb alteracions en la superfície.
Figura 1. Exemple de crani amb petites concrecions calcàries en la superfície.
Figura 3. Repertori de coloració dels ossos, mostrant la gradació de temperatures a les que han estan exposats.
Figura 4. Exemple de fragments de cranis termoalterats.
Figura 5. Exemple de fragments de diàfisis d’ossos llargs termoalterades.
Figura 6. Articulat I2.
Figura 7. Exemple de l’estat de conservació de l’Articulat I2.
Figura 8. Articulat 1.
Figura 9. Articulat 2.
Figura 10. Articulat 3.
Figura 11. A: Cara endocranial. B: Cara exocranial. C: Detall de la zona amb hiperostosi poròtica.
Figura 12. Òrbita esquerra amb cribra orbitalia de grau A de Knip (1971).
Figura 13. Detall del radi mostrant la sageta incrustada.
Figura 14. Radiografia del radi.
Figura 15. Fractura de la diàfisi d’un primer metacarpià esquerre.
Figura 16. Vèrtebres C6-C7 fusionades a nivell del cos.
Figura 17. Vèrtebres C7-D1 fusionades a nivell de les caretes articulars.
Figura 18. Sacre amb sacralització de L5.
Figura 19. Detall de les ròtules recuperades on en algunes d’elles s’aprecien els osteòfits en forma de pinta.
Figura 20. Periostitis en la tíbia esquerra de l’Articulat 3.
Figura 21. Dos calcanis que s’han trobat separats i que presenten una exostosi en el lloc d’inserció del tendó d’Aquílies, compatible amb una enteropatia. Degut a que comparteixen la mateixa mida, coloració, robustesa i patologia, es considera que podrien
Figura 22. Dos primers cuneïformes bipartits.
Taula 1. Grups d’edat considerats.
Taula 2. Principals criteris i mètodes emprats pel diagnòstic de l’edat de mort dels individus.
Taula 3. Principals criteris i mètodes emprats pel diagnòstic del sexe dels individus. *Tot i la imprecisió dels mètodes de determinació sexual en individus subadults, s’han aplicat els mètodes de manera orientativa.
Tabla 4. Taula de freqüències de l’estat de conservació del material ossi estudiat. S’ha considerat si els ossos estaven complets o incomplets un cop realitzats els remuntatges. *Total remuntatges crani.
Taula 5. Criteris emprats pel càlcul del nombre mínim d’individus (NMI).
Taula 7. Càlcul de NMI.
Taula 8. Crani, amb un total de 1044 coordenats (209 remuntatges), 695 pertanyen a fragments identificables (75.87%) i 221 no són identificables (24.13%). No hi ha cap crani que s’hagi conservat sencer.
Taula 9. Hioides, amb un total de 24 coordenats, 23 incomplets (95.8%) i 1 complet (4.2%). *No ha sigut possible diferenciar entre hioides d’adults i de juvenils.
Taula 10. Calcificació del cartílag tiroides, amb un total de 9 coordenats, tots incomplets (100%). Per a la descripció del grau de calcificació del cartílag tiroides es fan servir les fases de Vlcek (1980), sense fer referència a l’edat adscrita a cada f
Taula 11. Clavícules, amb un total de 60 coordenats (4 remuntatges), 54 incompletes (90%) i 6 completes (10%).
Taula 12. Escàpules, amb un total de 170 coordenats (17 remuntatges), totes incompletes (100%). *Hi ha 6 fragments que no ha estat possible classificar com adults o subadults.
Taula 13. Húmers, amb un total de 140 coordenats (4 remuntatges), tots incomplets excepte 3 (97.9% incomplets).
Taul14. Cúbits, amb un total de 87 coordenats (8 remuntatges), tots incomplets (100%).
Taula 15. Radis, amb un total de 90 coordenats (11 remuntatges), tots incomplets excepte 3 (96.6% d’incomplets).
Taula 16. Carp, amb un total de 342 coordenats (2 remuntatges), 9 incomplets (2.6%) i 333 complets (97.4%).
Taula 17. Metacarps/metatars, amb un total de 422 coordenats, 210 complets (49.8%) i 212 incomplets (50.2%).
Taula 18. Falanges, amb un total de 505 coordenats, 411 completes (81.4%) i 94 incompletes (18.6%). *Considerant dretes i esquerres (n/2).
Taula 19. Estèrnums, amb un total de 56 coordenats (8 remuntatges), tots incomplets (100%).
Taula 20. Costelles, amb un total de 584 coordenats (12 remuntatges), la majoria incompletes (99.1%) amb només 5 de completes (0.9%) de les quals 4 corresponen a primeres costelles i 1 és una dotzena. *Hi ha 31 fragments de costelles que no s’han pogut cl
Taula 21. Vèrtebres, amb un total de 860 coordenats (17 remuntatges), 732 incompletes (85.1%) i 128 completes (14.9%).
Taula 22. Coxals, amb un total de 286 coordenats (14 remuntatges), tots incomplets excepte 1 (99.6% incomplerts).
Taula 23. Fèmurs, amb un total de 236 coordenats (11 remuntatges), tots incomplets excepte 1 (0.4%). *Hi ha 1 fragment de fèmur que no s’han pogut classificar en adults/subadults (0.4%).
Taula 24. Ròtules, amb un total de 63 coordenats (8 remuntatges), 30 incompletes (47.6%) i 33 completes (52.4%).
Taula 25 Tíbies, amb un total de 126 coordenats (15 remuntatges), tots incomplets (100%). *Hi ha 1 fragment de tíbia que no s’han pogut classificar en adults/subadults (0.4%).
Taula 26 Peronés, amb un total de 100 coordenats (11 remuntatges), 97 incomplets (97%) i 3 complets (3%).
Taula 27 Astràgals, amb un total de 69 coordenats (1 remuntatge), 30 incomplets (43.5%) i 39 complets (56.5%).
Taul 28 Calcanis, amb un total de 76 coordenats, 57 incomplets (75%) i 19 complets (25%).
Taula 29 Escafoide del peu, amb un total de 72 coordenats (1 remuntatge), 53 ossos sencers (73.6%) i 19 incomplets (26.4%).
Taula 30 Cuboide, amb un total de 59 coordenats, 42 ossos sencers (71.2%) i 17 incomplets (28.8%).
Taula 31 Cuneïformes, amb un total de 190 coordenats (3 remuntatges), 167 ossos sencers (87.9%) i 23 incomplets (12.1%).
Taula 32 Sesamoides, amb un total de 49 coordenats, tots complets (100%). *Pertany al peu articulat S2-1881.
Taula 33 Nombre d’ossos/fragments d’ossos per cada unitat anatòmica distribuïts en dos grans grups d’edat (adult vs subadult), amb els corresponents percentatges. *Hi ha un 5.3% de costelles que no s’ha pogut determinar si pertanyen a un individu adult o
Taula 34 Estudi de l’os coxal en individus infantils.
Taula 35 Diagnòstic de l’edat de mort en individus adults a partir de l’estudi de l’os coxal.
Taula 36 Indicadors sexuals en cranis.
Taula 37 Indicadors sexuals en coxals.
Taula 38 Diagnòstic sexual segons funcions discriminants de l’astràgal (Steele i Bramblett 1988).
Taula 39 Distribució de l’artrosi en la columna vertebral (classificació d’Steckel et alii 2005).
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Elena García Guixé
Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueologic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), Facultat de Lletres - Edifici B. Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona).
Aquest article presenta l’estudi paleoantropològic i palelopatològic de les restes humanes recuperades al jaciment de Forat de Conqueta. És una cova d’enterrament col·lectiu, d’ús diacrònic, amb enterraments successius, durant un dilatat període de temps. El ritual està caracteritzat per una cremació que, juntament amb els processos postdeposicionals de la cova, facilita el mal estat de conservació. El mínim d’individus enterrats calculat a partir de l’estudi ossi és de 37 individus. La presència d’algunes connexions anatòmiques i la possible associació d’alguns ossos per criteris morfològics, tafonòmics, paleopatològics, mètrics, etc., ha permès entendre la dinàmica tafonòmica de la cova.
Paraules clau
restes humanes, paleoantropologia, paleopatologia, cremació, Forat de Conqueta
Article Details
Com citar
García Guixé, Elena. “Estudi paleoantropològic i paleopatològic del sepulcre col·lectiu de Forat de Conqueta (Santa Linya, Lleida)”. Treballs d’Arqueologia, vol.VOL 17, pp. 37-98, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/286910.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Elena García Guixé, Paloma González Marcén, Maria Lou, Jorge Martínez-Moreno, Rafael Mora, Jezabel Pizarro, Susana Vega, Les ocupacions prehistòriques de la cavitat de Forat de Conqueta (Santa Linya, Lleida): metodologia d’excavació i seqüència arqueològica , Treballs d'Arqueologia: Vol. 16 (2010): El jaciment de Forat de Conqueta: seqüència arqueològica i cultura material
- Eduardo Chimenos-Küstner, Rui Albuquerque, Romao Esteves, Elena García Guixé, Estudi paleodontològic de les restes humanes del jaciment de Forat de Conqueta (Santa Linya, Lleida) , Treballs d'Arqueologia: Vol. 17 (2011): El jaciment de Forat de Conqueta: estudis paleobiològics