De Nanterre a Vincennes. La universitat francesa i el maig del 68
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Francesc Calvo Ortega
L’objectiu d’aquest article està centrat fonamentalment en els aspectes més problemàtics que va patir la universitat francesa durant el procés de Reforma que el govern del general Charles De Gaulle es va veure obligat a posar en marxa pels esdeveniments de maig de 1968. Però la «revolta dels estudiants» va estar condicionada des de molt abans per un sistema educatiu les estructures del qual estaven en total decadència. La Llei d’Orientació aprovada aquell mateix
any ni va solucionar els conflictes que feia anys arrossegava la universitat ni va subministrar a la
comunitat educativa un projecte de futur amb garanties de llibertat acadèmica. Els exemples de dues universitats com la de Nanterre, nucli central de la revolta, i la de Vincennes, un projecte educatiu fracassat de la França post-revolucionària, són la mostra de la dificultat que tota reforma universitària comporta més enllà de les urgències que històricament la fan necessària.
_____________________________________________
Cet article est centré pour l’essentiel sur les aspects les plus problématiques dont a souffert l’Université française durant le processus de réforme que le gouvernement du général de Gaulle s’est vu obligé de mettre en oeuvre après les événements de mai 68. Mais, la « révolte des étudiants » avait été conditionnée depuis bien longtemps par un système éducatif dont les
structures étaient en profonde décadence. La Loi d’Orientation approuvée cette même année n’a pas apporté de solution aux conflits que l’Université traînait depuis des années, pas davantage qu’elle n’a fourni à la communauté éducative un projet d’avenir présentant des garanties de liberté académique. Les exemples de deux universités, Nanterre, noyau central de la révolte,
et Vincennes, projet éducatif avorté de la France « post-révolutionnaire », sont la preuve de la difficulté que toute réforme universitaire comporte bien au-delà des urgences qui la rendent historiquement nécessaire.
any ni va solucionar els conflictes que feia anys arrossegava la universitat ni va subministrar a la
comunitat educativa un projecte de futur amb garanties de llibertat acadèmica. Els exemples de dues universitats com la de Nanterre, nucli central de la revolta, i la de Vincennes, un projecte educatiu fracassat de la França post-revolucionària, són la mostra de la dificultat que tota reforma universitària comporta més enllà de les urgències que històricament la fan necessària.
_____________________________________________
Cet article est centré pour l’essentiel sur les aspects les plus problématiques dont a souffert l’Université française durant le processus de réforme que le gouvernement du général de Gaulle s’est vu obligé de mettre en oeuvre après les événements de mai 68. Mais, la « révolte des étudiants » avait été conditionnée depuis bien longtemps par un système éducatif dont les
structures étaient en profonde décadence. La Loi d’Orientation approuvée cette même année n’a pas apporté de solution aux conflits que l’Université traînait depuis des années, pas davantage qu’elle n’a fourni à la communauté éducative un projet d’avenir présentant des garanties de liberté académique. Les exemples de deux universités, Nanterre, noyau central de la révolte,
et Vincennes, projet éducatif avorté de la France « post-révolutionnaire », sont la preuve de la difficulté que toute réforme universitaire comporte bien au-delà des urgences qui la rendent historiquement nécessaire.
Article Details
Com citar
Calvo Ortega, Francesc. “De Nanterre a Vincennes. La universitat francesa i el maig del 68”. Temps d’Educació, no. 35, pp. 291-06, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126531.
Drets
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Francesc Calvo Ortega, Estructuralisme, diversitat cultural i relativisme a Lévi-Strauss , Temps d'Educació: 2010: Núm.: 38
- Francesc Calvo Ortega, El taylorisme, una pedagogia de la vida obrera , Temps d'Educació: 2004: Núm.: 28
- Francesc Calvo Ortega, Reeducació i cultura penitanciària a l'URSS. El cas Makarenko , Temps d'Educació: 2007: Núm.: 32
- Francesc Calvo Ortega, La sexualitat i l’art de l’existència. (L’ètica del «cultiu de sí» a l’últim Michel Foucault) , Temps d'Educació: 2005: Núm.: 29
- Francesc Calvo Ortega, Hermenèutica d'un poema didàctic , Temps d'Educació: 2006: Núm.: 31
- Francesc Calvo Ortega, Individu, societat, població. Les tecnologies de poder , Temps d'Educació: 2006: Núm.: 30
- Francesc Calvo Ortega, La mobilització escolar (una reflexió a l'entorn dels orígens de l'escolarització a l'Estat espanyol) , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24