Estructuralisme, diversitat cultural i relativisme a Lévi-Strauss

Main Article Content

Francesc Calvo Ortega
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX, l'estructuralisme es converteix en una teoria recurrent per aquells investigadors que es proposen la renovació teòrica de les ciències socials. Des de l'aparició, el 1949, de Les Structures élémentaires de parenté, Lévi-Strauss (1899-2009) no només ha provocat l'interès i l'entusiasme d’algunes generacions d'etnòlegs, historiadors, filòsofs, psicòlegs i pedagogs, sinó que el seu poder d'atracció ha arribat al gran públic de l'escena intel·lectual d'Occident. Les seves teories sobre la cultura encara susciten la mateixa atenció que fa cinquanta anys: l'anàlisi del pensament humà en coherència amb la constitució de conjunts d'oposicions, sovint de tipus binari de generació contínua (l'aliment s'oposa a tot allò no comestible, l'agricultura a la caça, la natura a la cultura...), a partir de les quals l'investigador mostra com aquestes oposicions formen un sistema estructurat i prenen sentit. En aquest article, que presentem com a homenatge al seu pensament i amb motiu del seu òbit esdevingut l’octubre de 2009, fem una indagació en un àmbit de problematització que Lévi-Strauss va haver d’afrontar amb més dificultat que qualsevol altre: la interculturalitat i l'acceptació de la diferència.
_____________________________________________

Pendant les années soixante et soixante-dix du XXe siècle, le structuralisme est devenu une théorie récurrente pour les chercheurs qui se proposaient la rénovation théorique des sciences sociales. Depuis la parution, en 1949, des Structures élémentaires de la parenté, Claude Lévi-Strauss (1899-2009) non seulement a provoqué l’intérêt et l’enthousiasme de quelques générations d’ethnologues, d’historiens, de philosophes, de psychologues et de pédagogues, sinon que son pouvoir d’attraction est parvenu au grand public de la scène intellectuelle occidentale. Ses théories sur la culture suscitent encore la même attention qu’il y a cinquante ans : l’analyse de la pensée humaine en cohérence avec la constitution d’ensembles d’oppositions, souvent de type binaire, de génération continue (l’aliment s’oppose à tout ce qui n’est pas comestible, l’agriculture à la chasse, la nature à la culture, etc.), à partir desquels le chercheur montre comment ces oppositions forment un système structuré et prennent du sens. Dans cet article, que nous présentons à l’occasion du décès du grand sociologue survenu en octobre 2009 comme un hommage à sa pensée, nous faisons une recherche dans un domaine de problématisation que Lévi-Strauss a dû affronter avec davantage de difficulté que n’importe quel autre : l’interculturalité et l’acceptation de la différence.

Article Details

Com citar
Calvo Ortega, Francesc. “Estructuralisme, diversitat cultural i relativisme a Lévi-Strauss”. Temps d’Educació, no. 38, pp. 281-9, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211457.