ÀREES CLAU DE LA INNOVACIÓ DOCENT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

En els darrers anys la importància d’innovar a les aules esdevé una prioritat institucional. Són diversos els factors que incideixen en aquesta realitat, tant pel que fa a la introducció de metodologies actives d’aprenentatge en el desenvolupament competencial que s’ha derivat de l’EEES, com pels requeriments d’evidenciar la millorar en la qualitat docent arrel dels processos d’acreditacions de les titulacions i dels propis docents. Així és habitual trobar en les diverses universitats convocatòries a projectes d’innovació docent (PIDs) com una manera directa de donar suport i reconeixement a les experiències innovadores que es porten a terme a les aules. En aquest cas, la Universitat de Barcelona (UB) té una llarga i consolidada trajectòria. En els darrers anys els PIDs han augmentat substancialment com a conseqüència d’una incentivació activa per a la innovació docent en totes les àrees de coneixement. Davant la inexistència d’una informació sistematitzada sobre quina és la innovació docent portada a terme a la UB, sorgeix la necessitat de realitzar un estudi descriptiu amb el vist i plau del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica i Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA). L’estudi pren com referència d’anàlisi tota la documentació disponible dels Projectes d’Innovació Docent concedits i finalitzats en el darrer trienni avaluat (2013-2015). S’ha establert un sistema de categories per a la realització de l’anàlisi de contingut partint del camps existents als 94 PIDs de tota la UB.Al treball es mostren els resultats parcials d’aquest estudi orientat a conèixer els aspectes centrals que defineixen la innovació docent a la UB, tot identificant quines són les línies més triades pels docents i quins aspectes els preocupen més a l’hora de justificar les seves innovacions. Els resultats obtinguts permeten fer una descripció panoràmica de les temàtiques més treballades en les innovacions docents en vers a tres eixos fonamentals: 1) aconseguir que els alumnes realitzin un aprenentatge significatiu, 2) la rellevància de l'avaluació, cada vegada més formativa i més autèntica, en convergència amb noves formes d'aprenentatge i 3) adquisició de competències (específiques i transversals) juntament amb un aprenentatge professionalitzador.