Aportacions a l’aprenentatge virtual des d’un estudi de bones pràctiques a les universitats andaluses

La presència i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) cada vegada és més apreciable en tots els nostres àmbits, i són molt nombrosos els esforços que les universitats de tots els països fan per incorporar-les a activitats com la gestió, la investigació o la docència. És en aquest context on neix l’estudi que exposem en aquest article, els principals propòsits del qual es van declarar en els termes següents: a) identificar els usos que els professors fan de l’aprenentatge virtual denominats de «bones pràctiques»; b) saber quins problemes tècnics, didàctics i organitzatius han trobat els professors a l’hora d’incorporar aquesta modalitat d’ensenyament-aprenentatge; c) analitzar les característiques dels materials que s’han dissenyat amb aquesta finalitat.

Per a fer l’estudi es van utilitzar diferents estratègies de recollida d’informació, com ara el biograma, l’entrevista individual al professorat, l’anàlisi dels materials i l’entrevista grupal als alumnes.

En síntesi, podríem dir que els resultats obtinguts ens van permetre arribar a algunes conclusions, com, per exemple, una actitud favorable, tant per part dels professors com dels alumnes, envers les metodologies en línia, però, més especialment, cap a models mixtos o semipresencials, de les quals van destacar la utilitat, la flexibilització que permeten, i l’augment de la implicació i la participació de l’alumnat. Així mateix, es va identificar la necessitat de formació didàctica per part dels docents i els estudiants, i la urgència de disposar de serveis i unitats d’ajuda per al professorat amb relació a l’ús d’eines, el disseny de materials i els recursos disponibles. Finalment, es va detectar un increment del rendiment acadèmic dels estudiants amb la implementació d’accions formatives semipresencials.