Efectes de la digitalització sobre el raonament jurídic: una aproximació postfoucaultiana

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

David Vila-Viñas
Universitat de Sevilla
https://orcid.org/0000-0002-5879-3897

L’article sistematitza alguns efectes de la digitalització de les relacions sociojurídiques sobre el raonament jurídic des de la perspectiva dels governmentality studies. Per a això considera les normes jurídiques i les polítiques públiques com a part del procés modern de racionalització de la incertesa. En el contrast entre racionalitats de previsió clíniques i actuarials, proposa que la digitalització reforça el pes de la previsió actuarial sobre les decisions individualitzades, com les jurídiques, dominades abans per les primeres. Tot això té un efecte reformalitzador sobre el raonament jurídic. Per presentar la seva hipòtesi, l’article recorre a dos exemples. D’una banda, mostra com les noves possibilitats de modelització de les decisions judicials poden augmentar el pes dels antecedents sobre els raonaments i les conductes futures de tots els operadors juridicosocials. D’altra, indica com la recreació digital dels fets relega l’apreciació clínica d’aquests en favor d’una apreciació automatitzada. Així, es fonamenta el major pes dels antecedents sobre els nous raonaments, però també s’obre la porta a explorar aquests raonaments conforme a un arbre de decisions transparent i, per tant, reprogramable, amb el consegüent canvi en els operadors juridicosocials clau.

Paraules clau
digitalització, raonament jurídic, predicció, operadors jurídicosocials, casos difícils, formalisme jurídic

Article Details

Com citar
Vila-Viñas, David. “Efectes de la digitalització sobre el raonament jurídic: una aproximació postfoucaultiana”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 39, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i39.416197.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) David Vila-Viñas, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

David Vila-Viñas, Universitat de Sevilla

Investigador postdoctoral Ramón y Cajal en el Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Sevilla (US). Llicenciat en Dret, DEA i doctorat en Sociologia Jurídica i Institucions Polítiques per la Universitat de Saragossa (Unizar). Ha estat investigador del Laboratori de Sociologia Jurídica d'Unizar i ha realitzat estades a l’Institut Internacional de Sociologia Jurídica (IISJ) d’Oñati, a l’Institut Ambrosio Gioja de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i a l’Institut d’Alts Estudis Nacionals (IAEN) de l’Equador. Des de la perspectiva de la gubernamentalitat, ha treballat sobre les racionalitats polítiques contemporànies, el dret, l'Estat modern i les polítiques públiques en les àrees de govern social, control formal, família, infància i economia del coneixement.

Referències

ALSTON, P. (2019). The digital welfare state and human rights. Report of the Special Rapporteur on extreme poverty and human rights Report, pág. 25. Geneve: United Nations. https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N19/312/13/PDF/N1931213.pdf

ASHLEY, K. D. (2017). Artificial Intelligence and Legal Analytics. New Tools for Law Practice in the Digital Age, p. 446. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/9781316761380

ASÍS PULIDO, M. de. (2021). «Derecho al debido proceso e inteligencia artificial». En: LLANO, F. H. y GARRIDO, J. (eds.). Inteligencia artificial y derecho. El jurista ante los retos de la era digital, págs. 67-90. Cizur: Aranzadi.

BECK, U. (2006). La sociedad del riesgo: Hacia una nueva modernidad, pág. 393. Barcelona: Paidós.

BOIX PALOP, A. (2020). «Los algoritmos son reglamentos». Revista de Derecho Público: Teoría y método, vol. 1, págs. 223-270. DOI: https://doi.org/10.37417/RPD/vol_1_2020_33

BROWN, W. (2021). En las ruinas del neoliberalismo, pág. 248. Madrid: Traficantes de Sueños.

BUENO DE MATA, F. (2019). Las diligencias de investigación penal en la cuarta revolución industrial, pág. 209. Cizur: Aranzadi.

CALVO GARCÍA, M. (2005). Transformaciones del Estado y del Derecho, pág. 144. Bogotá: Universidad Externado de Colombia.

CASADEI, T. (2022). «Las transformaciones del derecho en la era de la ciudadanía digital». En: LLANO, F. H. (ed.). Inteligencia artificial y filosofía del derecho, págs. 143-167. Murcia: Laborum.

DAVIES, S. (2008). «Contracting out employment services to the third and private sectors: A critique». Critical Social Policy, vol. 28, n.º 2, págs. 136-64. DOI: https://doi.org/10.1177/026101830102100202

DEAN, M. (2003). Governmentality: Power and rule in modern society, pág. 229. Londres: Sage.

DOMÍNGUEZ GONZÁLEZ, D. J.; DOMÍNGUEZ SÁNCHEZ-PINILLA, M. (2021). «Entre el estigma y la normalización. Abriendo la caja negra del informe social judicial». Ambitos: revista de estudios de ciencias sociales y humanidades, vol. 46, págs. 79-95.

DONZELOT, J. (1998). La policía de las familias, pág. 241. Valencia: Pre-Textos.

EUBANKS, V. (2019). Automating Inequality, pág. 272. Nueva York: MacMillan.

EWALD, F. (1986). L’Etat providence, pág. 608. París: Bernard Grasset.

EWALD, F. (1990). «Norms, Discipline, and the Law». Representations, vol. 30, págs. 138-161. DOI: https://doi.org/10.2307/2928449

EWALD, F. (1991). «Insurance and risk». En: BURCHELL G. et al. (eds.). The Foucault effect: Studies in governmentality, págs. 197-210. Londres: Harvester Weatsheaf.

FEENBERG, A. (2010). Between Reason and Experience, pág. 284. Massachusetts: The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/8221.001.0001

FIFA. (2023). Offside Technology Test Manual, vol. 2, pág. 23. FIFA [en línea]. Disponible en: https://digitalhub.fifa.com/m/e20bc45d84e2931/original/Offside-Technology-Test-Manual-2022.pdf.

FOUCAULT, M. (1978). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión, pág. 314. Buenos Aires: Siglo XXI.

FOUCAULT, M. (1985). «El juego de Michel Foucault». En: ÁLVAREZ-URÍA, F. y VARELA, J. (eds.). Saber y verdad, págs. 127-162. Madrid: Ediciones la Piqueta.

FOUCAULT, M. (1988). «El sujeto y el poder». En: DREYFUS, H. L. y RABINOW, P. (eds.). Michel Foucault: Más allá del estructuralismo y la hermenéutica, págs. 227-244. México D.F.: UNAM.

FOUCAULT, M. (2007). Nacimiento de la biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979), pág. 401. Buenos Aires: FCE.

FOUCAULT, M. (2018). La sociedad punitiva. Curso del Collège de France (1972-1973), pág. 366. Madrid: Akal.

GIDDENS, A. (1999). Consecuencias de la modernidad, vol. 100, pág. 166. Madrid: Alianza.

GOTTWALD, T.; SCHNEIDER, M.; BEHR, R.; MAURER, M. (2023). «E-CODEX: A Secure Infra-Structure for Cross-Border Cooperation». En: BIASOTTI, M. A. y TURCHI, F. (eds.). European Investigation Order, págs. 53-67. Nueva York: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-031-31686-9

LAGESON, S. E. (2020). Digital punishment: Privacy, stigma, and the harms of data-driven criminal justice, pág. 256. Oxford: Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190872007.001.0001

LUHMANN, N. (1993). Risk: A sociological theory, pág. 236. Nueva York: Aldine de Gruyter.

MORAL SORIANO, L. (2022). «Decisiones automatizadas, derecho administrativo y argumentación jurídica». En: LLANO, F. H. (ed.). Inteligencia artificial y filosofía del derecho, págs. 475-500. Murcia: Laborum.

MUÑOZ SORO, J. F.; SERRANO-CINCA, C. (2021). «A model for predicting court decisions on child custody». PLoS ONE, vol. 16, n.º 10. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0258993

NIEVA FENOLL, J. (2018). Inteligencia artificial y proceso judicial, pág. 166. Madrid: Marcial Pons.

O’NEIL, C. (2018). Armas de destrucción matemática: Cómo el big data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia, pág. 280. Madrid: Capitán Swing.

PARTON, N. (2011). «Child protection and safeguarding in England: Changing and competing conceptions of risk and their implications for social work». British Journal of Social Work, vol. 41, n.º 5, págs. 854-875. DOI: https://doi.org/10.1093/bjsw/bcq119

PECERO-MORGADO, A. (2020). «Ruptura familiar judicializada y prescripción de intervención familiar desde el Trabajo Social Forense: Factores confluyentes». Trabajo social global, vol. 10, n.º 18, págs. 164-187. DOI: https://doi.org/10.30827/tsg-gsw.v10i18.9543

PECES-BARBA MARTÍNEZ, G.; FERNÁNDEZ, E.; ASÍS ROIG, R. de. (2000). Curso de Teoría del Derecho, pág. 383. Madrid: Dykinson.

PR NEWSWIRE (2021, agosto 31). Pre-Sentencing Impact of Race and Culture Assessments receive Government of Canada funding [en línea]. Disponible en: https://www.proquest.com/docview/2560826616?accountid=14744&pq-origsite=primo

SOLAR CAYÓN, J. I. (2020). «La inteligencia artificial jurídica: Nuevas herramientas y perspectivas metodológicas para el jurista». Revus, vol. 41. DOI: https://doi.org/10.4000/revus.6547

TONRY, M. (1998). Sentencing Matters, pág. 233. Nueva York: Oxford University Press.

VAN DIJK, J. M. (2022). The digital divide, pág. 184. Nueva York: Polity Press.

VILA-VIÑAS, D. (2014). La gobernabilidad más allá de Foucault. Un marco para la teoría social y política contemporáneas, pág. 416. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

VILA-VIÑAS, D. (2015). «El Derecho centrado en lo social. Configuración y declive de la normatividad welfarista desde una perspectiva foucaulteana». En: BENENTE, M. (ed.). Michel Foucault. Derecho y poder, pág. 113-132. Buenos Aires: Prometeo. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1ks0bgm.8

VILA-VIÑAS, D. (2023). «Efectividad del derecho para la protección de la humanidad frente al riesgo ambiental». En: SÁNCHEZ RUBIO, D. y SÁNCHEZ BRAVO, A. (eds.). Antropoceno, derechos humanos y naturaleza. Enfoques iusfilosóficos, págs. 159-180. Madrid: Dykinson. DOI: https://doi.org/10.2307/jj.1866765

ZAFRA, R. (2022). El bucle invisible, pág.192. Oviedo: Nobel.