Obrint finestres virtuals als murs de la presó Reflexions sobre la digitalització de les comunicacions penitenciàries a propòsit de la COVID-19

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Cristina Güerri
Universitat de Màlaga
https://orcid.org/0000-0002-4382-040X
Marta Martí
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
https://orcid.org/0000-0001-6666-9039
Albert Pedrosa
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-3533-7282

La COVID-19 ha suposat un repte per les presons d’arreu. Com en altres països, una de les mesures adoptades a Espanya va ser suspendre les visites de familiars i coneguts per tal de prevenir el contagi a l'interior de les presons. Aquesta mesura ha evidenciat la falta de digitalització de les presons espanyoles, la qual ha estat un obstacle a l'hora de compensar la suspensió de les visites amb comunicacions telemàtiques. L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre l'escàs nivell de digitalització de les presons espanyoles arrel de la situació generada per la COVID-19. Per a això, partim de la legislació penitenciària en matèria de comunicacions, establint que, actualment, no existeix una regulació adequada que permeti utilitzar la tecnologia per a un contacte amb l'exterior més normalitzat, sent les visites, les trucades telefòniques i les cartes els únics mètodes disponibles. Posteriorment, repassem les mesures adoptades per l'Administració penitenciària espanyola durant l'estat d'alarma causat per la pandèmia, mostrant els obstacles que han tingut les persones preses i els seus familiars. A continuació, exposem alguns dels arguments que expliquen la resistència a la digitalització de l'Administració penitenciària, centrats principalment en la qüestió de la seguretat. Finalment, defensem la digitalització de les presons, considerant que aquesta pot contribuir a la reinserció de les persones preses, a la humanitat de la pena i a la seguretat dels centres.

Paraules clau:

presons, contacte amb l'exterior, COVID-19, digitalització, tecnologia

Article Details

Com citar
Güerri, Cristina et al. “Obrint finestres virtuals als murs de la presó: Reflexions sobre la digitalització de les comunicacions penitenciàries a propòsit de la COVID-19”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 32, doi:10.7238/idp.v0i32.375209.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Cristina Güerri, Marta Martí, Albert Pedrosa, 2021

Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Cristina Güerri, Universitat de Màlaga

Doctora en Dret (Criminologia) per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Investigadora postdoctoral Juan de la Cierva - Formació a l’Institut Andalús Interuniversitari de Criminologia de la Universitat de Màlaga (2020-2022) i col·laboradora del Grup de Recerca UPF en Criminologia i Sistema Penal. La seva recerca s’ha centrat en el sistema penitenciari i explora qüestions diverses com la percepció de les persones preses de la seva qualitat de vida a la presó, la visió dels funcionaris d’interior del seu treball i el seu rol a la institució penitenciària o la situació de les persones estrangeres preses. Entre els seus mèrits destaquen haver estat Europaeum Scholar (2018-2019), l’obtenció de l’Ajuda de Formació del Professorat Universitari 2014 (FPU, Ministeri d’Educació) i del Premi Nacional de Fi de Carrera d’Educació Universitària 2013-2014 (Ministeri d’Educació).

Marta Martí, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Doctora en Dret (Criminologia) per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat beneficiària d’ajudes competitives com l’Ajuda de Formació de Professorat Universitari (FPU, Ministeri d’Educació) per a l’elaboració de la seva tesi doctoral, i l’Ajuda per a Estades Breus (Ministeri d’Educació) per fer una estada de recerca a l’Aarhus University (Dinamarca). Actualment, és professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya i consultora de recerca en criminologia. Ha treballat en projectes de recerca per a organismes internacionals com el Comitè Internacional de la Creu Roja (El Salvador) i Amnistia Internacional (Mèxic). Els seus temes d’interès són el sistema de penes, les presons i l’anàlisi del sistema penal i la delinqüència des d’una perspectiva de gènere.

Albert Pedrosa, Universitat Autònoma de Barcelona

Estudiant de Doctorat en Dret (Criminologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2015 va ser beneficiari de l’Ajuda per a la Formació de Personal Investigador (FPI, Ministeri d’Educació). Actualment forma part del grup de recerca Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la UAB. L’any 2018 va rebre el Premi per a la Promoció de Joves Investigadors atorgat per la Societat Espanyola de Recerca Criminològica (SEIC) per la seva recerca sobre la progressió penitenciària. Els seus temes d’interès són l’estudi de l’ús de la presó, la situació de les famílies de persones empresonades i el control penal sobre col·lectius en risc d’exclusió.

Referències

ALMEDA, E. (2005). «Women's imprisonment in Spain». Punishment & Society, vol. 7, núm. 2, págs.183-199 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1177/1462474505050442 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

BARES, M. (2020). «Internet en prisión. Los derechos digitales de las personas privadas de libertad». Revista Digital Nuevas Tecnologías, núm. 24. SP/DOCT/104223.

CANTILLO, P.; TENA, R.; VILLEGAS, G. (2018). «La alfabetización digital como instrumento de inclusión social en prisión». En: CARRERA FARRAN, F. X. et al. (eds.). EDUcación con TECnología: un compromiso social. Lleida: Universitat de Lleida, pp. 1.517-1.523 [en línea] https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/64975 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

CIAVARELLA, C. (2020). « Impact of Covid-19 on the use of technology during and after the crisis. An Italian experience ». EuroPris «ICT in prisons», 29-30 de septiembre.

CONTRERAS-PULIDO, P.; MARTÍN-PENA, D.; AGUEDAD-GÓMEZ, J. I. (2015). «Derribando el autoestigma: medios de comunicación en prisiones como aliados de la inclusión social». Cuadernos.Info, núm. 36, págs. 15-26 [en línea] DOI: https://doi.org/10.7764/cdi.36.708 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

COYLE, A. (2020). «Introducción y valoración general del tema». Mesa Internacional de Seguimiento al Coronavirus en las Prisiones (23 de marzo). Aula Penitenciaria Latinoamericana [en línea] https://www.prisonstudies.org [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

DEFENSOR DEL PUEBLO (2020). Actuaciones ante la pandemia de COVID-19. [en línea] https://www.defensordelpueblo.es/wp-content/uploads/2020/12/Documento_COVID-19.pdf [Fecha de consulta: 15 de diciembre de 2020].

ENGBO, H. (2017). «Normalisation in nordic prisons from a prison governor’s perspective». En: SMITH, P.; UGELVIK, T. (eds.). Scandinavian penal history, culture and prison practice. Palgrave Macmillan, págs. 327-352.

FERNÁNDEZ-GÓMEZ, C. (2020). «Technological developments on education of inmates in Spanish prisons». EuroPris «ICT in prisons», 29-30 de septiembre.

GARCÍA-GUERRERO, J.; MARCO, A. (2012). «Sobreocupación en los Centros Penitenciarios y su impacto en la salud». Revista Española de Sanidad Penitenciaria, vol. 14, núm. 3, págs. 106-113 [en línea] DOI: https://doi.org/10.4321/S1575-06202012000300006 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

GARCÍA-MOLINA, P. (2019). «Las comunicaciones por videoconferencia de los internos con el abogado defensor». Revista Brasileira Direito Processual Penal, vol. 5, núm. 3, págs. 1.219-1.254 [en línea] DOI: https://doi.org/10.22197/rbdpp.v5i3.255 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

GOFFMAN, E. (1961[2012]). Internados: Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrutu.

GUTIÉRREZ, J.; VIEDMA, A.; CALLEJO, J. (2010). «Estudios superiores en la educación penitenciaria española: un análisis empírico a partir de los actores». Revista de Educación, núm. 353, págs. 443-468.

HOPKINS, S.; FARLEY, H. (2015). «E-learning incarcerated: prison education and digital inclusion». International Journal of Humanities Education, vol. 13, núm. 2, págs. 37-45.

IBÀÑEZ, A.; PEDROSA, A. (2018). El papel de las familias en la reinserción de las personas que salen de prisión. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada [en línea] https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2018/191957/paperFamiliesReinsercio_SPA.pdf [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

KNIGHT, V.; VAN DE STEENE, S. (2017). «Digitizing the prison». Prison Service Journal, núm. 231, págs. 22-30.

LINDSTRÖM, B.; PUOLAKKA, P. (2020). Smart Prison: the preliminary development process of digital self-services in Finnish prisons. ICPA [en línea] https://icpa.org/ [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

LYNCH, J.; SABOL, W. (2001). «Prisoner reentry in perspective». Crimen Policy Report, vol. 3. Urban Institute [en línea] http://webarchive.urban.org/UploadedPDF/410213_reentry.PDF [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

MAPELLI, B. (2013). «¿Pueden los privados de libertad usar móviles para comunicarse?». Anales de Derecho, vol. 31, págs. 1-18.

MARTÍ, M. (2019). «Prisiones abiertas: la supervisión de la pena en semilibertad». RECPC, vol. 21, núm. 7, págs. 1-26.

MARTÍN, F. (2014). «La utilización del sistema de videoconferencia en el marco de instituciones penitenciarias». En: MATA Y MARTÍN, R. (dir.); JAVATO MARTÍN, A. M. (coord.). Sistema penitenciario y nuevas tecnologías. Valladolid: Lex Artis, págs. 45-62.

McDOUGALL, C.; PEARSON, D.; TORGERSON, D.; GARCÍA-REYES, M. (2017). «The effect of digital technology on prisoner behaviour and reoffending». J.Exp.Criminol., vol. 13, núm. 4, págs. 455-482 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1007/s11292-017-9303-5 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

MONTERO PÉREZ, E. (2020). «Telematic control and semi-freedom as a response to the pandemic: the Spanish penitentiary system experience. Victims & Offenders, págs. 1-17 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1080/15564886.2020.1819496 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

MONTERO PÉREZ, E.; NISTAL BURÓN, J. (2020). «The use of new technologies in the execution of prison sentences in Spain: latest developments». EuroPris «ICT in prisons», 29-30 de septiembre.

OSPDH (2006). La cárcel en el entorno familiar. Estudio de las repercusiones del encarcelamiento sobre las familias. Barcelona: Universitat de Barcelona [en línea] https://www.academia.edu/1085273/La_c%C3%A1rcel_en_el_entorno_familiar_Estudio_de_las_repercusiones_del_encarcelamiento_sobre_las_familias_problem%C3%A1ticas_y_necesidades [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

PENAL REFORM INTERNATIONAL (2020). Coronavirus: Healthcare and human rights of people in prison [en línea] https://cdn.penalreform.org/ [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

PÉREZ-CORREA, C. (2015). Las mujeres invisibles. Los costos de la prisión y los efectos indirectos en las mujeres. BID [en línea] https://publications.iadb.org/es/publicacion/15473/las-mujeres-invisibles-los-costos-de-la-prision-y-los-efectos-indirectos-en-las [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

PRISON REFORM TRUST (2020). Covid-19 Action Prisons Project: tracking innovation valuing experience. Prison Reform Trust [en línea] http://www.prisonreformtrust.org.uk/ [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

ROBBERECHTS, J.; BEYENS, K. (2020). «PrisonCloud: The beating heart of the digital prison cell». En: TURNER, J.; KNIGHT, V. (eds.). The Prison Cell. Palgrave Macmillan, págs. 283-303 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-39911-5_13 [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

RODRÍGUEZ YAGÜE, C. (2012). «El modelo político-criminal español frente a la delincuencia de inmigrantes». RECPC, vol. 1, núm. 7, págs. 1-42.

— (2020). «COVID-19 y prisiones: un desafío no sólo sanitario y de seguridad, también humanitario». Revista General de Derecho Penal, núm. 33.

ROVIRA, M.; LARRAURI, E.; ALARCÓN, P. (2018). «La concesión de permisos penitenciarios». RECPC, núm. 20, vol. 2, págs. 1-26.

SGIP (2010). La prisión paso a paso. Madrid: Secretaría General de Instituciones Penitenciarias [en línea] www.iipp.es/ [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].

SMITH, P. (2012). «Imprisonment and Internet-Access». Nordic Journal of Human Rights, vol. 30, núm. 4, págs. 454-482.

SOLAR, P.; LACAL, P. (2020). «Lo que el COVID 19 ha venido a enseñarnos. Propuestas penitenciarias para un futuro inmediato». Revista General de Derecho Penal, vol. 33, núm. 1.

TOCINO, C. (2014). «Internet en la cárcel». En: MATA Y MARTÍN, R. (dir.); JAVATO MARTÍN, A. M. (coord.). Sistema penitenciario y nuevas tecnologías. Valladolid: Lex Artis, págs. 29-44.

VAN ZYL, D.; SNACKEN, S. (2013). Principios de derecho y política penitenciaria europea: penología y derechos humanos. Valencia: Tirant lo Blanch.

ZEVLEVA, O. (2020). «Coronavirus in prisons, a global perspective: tracking policy responses, releases, and riots». Gulag Echoes [en línea] https://blogs.helsinki.fi/gulagechoes/2020/04/01/coronavirus-in-prisons-a-global-perspective-tracking-policy-responses-releases-and-riots/ [Fecha de consulta: 8 de enero de 2021].