El repte que representen les obres creades per intel·ligència artificial al dret d’autor a Colòmbia

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Fanny Patricia Niño Hernández
Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia
https://orcid.org/0000-0001-8141-0041
Marlon Antonio Benítez Vargas
Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia
https://orcid.org/0000-0003-1075-0529
Laura Rico Duarte
Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia
https://orcid.org/0000-0003-0637-0902

La Quarta Revolució Industrial ha deixat al seu pas grans reptes en l’àmbit del dret. El present document analitza la protecció jurídica que se li pot brindar a les obres creades amb intel·ligència artificial, enfront de l’ordenament colombià en matèria de dret d’autor; tenint en compte que aquest és un dels principals debats que actualment es troba vigent en el món. En tal sentit, amb la intenció de resoldre de quina manera es poden emparar aquests productes, es fa necessari identificar el nivell d’incidència d’aquesta tecnologia emergent en els processos creatius i la seva eventual garantia, sota les figures jurídiques que ofereix el sistema de propietat intel·lectual.

Paraules clau
propietat intel·lectual, dret d’autor, obres, intel·ligència artificial

Article Details

Com citar
Niño Hernández, Fanny Patricia et al. “El repte que representen les obres creades per intel·ligència artificial al dret d’autor a Colòmbia”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 38, pp. 1-13, doi:10.7238/idp.v0i38.403977.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Marlon Antonio Benítez Vargas, Laura Rico Duarte, Fanny Patricia Niño Hernández, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Fanny Patricia Niño Hernández, Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia

Advocada per la Universidad Libre (Colòmbia). Doctora i Màster en Dret del Comerç i la Contractació, totes dues per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Espanya. Especialista en Dret Comercial per la Universitat Autònoma de Bucaramanga (UNAB), Colòmbia. Docent de planta del Programa de Dret de la Universitat Francisco de Paula Santander (UFPS), Seccional Cúcuta, Colòmbia. Docent adscrita al Grup de Recerca Jurídic Comercial i Fronterer (GIJCF) de la UFPS.

Marlon Antonio Benítez Vargas, Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia

Advocat per la Universitat Francisco de Paula Santander (UFPS), Seccional Cúcuta, Colòmbia. Candidat a Magister en Dret Privat de la Universidad Libre (Colòmbia). Membre adscrit al Grupo de Investigación Jurídico Comercial y Fronterizo (GIJCF) de la UFPS.

Laura Rico Duarte, Universitat Francisco de Paula Santander, Colòmbia

Advocada per la Universitat Francisco de Paula Santander (UFPS), Seccional Cúcuta, Colòmbia. Membre del Planter de Recerca en Dret Comercial John F. Kennedy, adscrita al Grupo de Investigación Jurídico Comercial y Fronterizo (GIJCF) de la UFPS.

Referències

AMADO, N. (2020). «El derecho de autor en la inteligencia artificial de machine learning». La propiedad inmaterial, núm. 30, págs. 327-353. DOI: https://doi.org/10.18601/16571959.n30.12

AZUAJE, M. (2020). «Protección jurídica de los productos de la inteligencia artificial en el sistema de propiedad intelectual». Revista Jurídica Austral, vol. 1, núm. 1, págs. 319-342. DOI: https://doi.org/10.26422/RJA.2020.0101.azu

CAPDEFERRO, O. (2020). «La inteligencia artificial del sector público: desarrollo y regulación de la actuación administrativa inteligente en la cuarta revolución industrial». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 30, págs. 1-14. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i30.3219

CECOLDA. (2019). «Tertulia CECOLDA: El Derecho de Autor en el auge de la Inteligencia Artificial: retos y dilemas». Centro Colombiano del Derecho de Autor [en línea]. [Fecha de consulta: 22 de octubre de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/3fqb0Yf

CERRILLO, A. (2020). «El derecho para una inteligencia artificial centrada en el ser humano y al servicio de las instituciones». Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 30, págs. 1-6. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i30.3229

CHÁVEZ, A. (2020). «Rediseñando la titularidad de las obras: Inteligencia artificial y robótica». Revista Chilena de Derecho y Tecnología, vol. 9, núm. 2, págs. 153-185. DOI: https://doi.org/10.5354/0719-2584.2020.57674

GRUPO DE INVESTIGACIÓN JURÍDICO COMERCIAL Y FRONTERIZO (Colombia) (2018). Informe de Relatoría n.º 8. Dirección Nacional de Derecho de Autor, 17 de enero de 2018, número 8, 14 páginas [en línea]. [Fecha de consulta: 22 de octubre de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/3zxTXKz

DE LA PARRA, E. (2004). «La protección de las bases de datos no originales en la legislación autoral mexicana (Comparación con la directiva de la Unión Europea sobre bases de datos)». Revista de la Facultad de Derecho de México, vol. 54, núm. 241, págs. 211-237. DOI: https://doi.org/10.22201/fder.24488933e.2004.241.61594

GARCÍA, T. (2016). «Análisis del criterio de originalidad para la tutela de la obra en el contexto de la ley de propiedad intelectual». Anuario Jurídico y Económico Escurialense, núm. 49, págs. 251-274.

GUADAMUZ, A. (2017). «La inteligencia artificial y el derecho de autor». OMPI REVISTA [en línea]. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/3xoLRjJ

MORALES, M. (2020). «Uso y divulgación de la imagen personal: enfoques en el Derecho romano, en el Derecho colombiano y su actual interacción con la Inteligencia Artificial». La propiedad inmaterial, núm. 30, págs. 169-197. DOI: https://doi.org/10.18601/16571959.n30.07

PANIAGUA, E. (2017). «Nuevas narrativas. Una inteligencia artificial que escribe historias de terror». El País [en línea]. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/3BAK00u

RÍOS, W. (2001). «Los sistemas de inteligencia artificial y la propiedad intelectual de las obras creadas, producidas o generadas mediante ordenador». Revista La Propiedad Inmaterial, núm. 3, págs. 5-14.

RÍOS, W. (2002). «Propiedad intelectual de las obras creadas, producidas o generadas mediante computador. (Los sistemas de inteligencia artificial)». Revista de Derecho Privado, núm. 29, págs. 203-222.

RUIZ, N. (2018). «La primera pintura creada con inteligencia artificial fue vendida por 432.500 dólares». France24 [en línea]. [Fecha de consulta: 6 de agosto de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/3Ab9wFQ

SAIZ, C. (2019). «Las obras creadas por sistemas de inteligencia artificial y su protección por el derecho de autor». InDret. Revista para el análisis del derecho, núm. 3, págs. 1-45.

SÁNCHEZ, J. Derechos de autor y propiedad intelectual. 1ed. Colombia: Editorial Leyer, 2018.

TAMAMES, N. (2020). Inteligencia Artificial y Derechos de Autor. Análisis y desafíos para el sistema continental y el sistema de copyright. Trabajo final de máster. Universidad Internacional de La Rioja [en línea]. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/37gEvEb

TRILNICK, C. (2016). «El próximo Rembrandt». IDIS [en línea]. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022]. Disponible en: https://bit.ly/2VnQvl1

URIBE, M. (2007). «El derecho de autor en las obras creadas por encargo y en el marco de una relación laboral». La Propiedad Inmaterial, vol. 10, núm. 11, págs. 45-70.

VEGA, A. (2010). Manual de derecho de autor. Bogotá: Dirección Nacional de Derecho de Autor [en línea]. Disponible en: https://www.acinpro.org.co/docs/Leyes/Normas%20comunitarias%20y%20tratados%20internacionales/Man.Der.Aut.pdf

ZAVIA, M. (2016). «Una inteligencia artificial pinta un nuevo cuadro de Rembrandt tras estudiar toda su obra». Diario Gizmodo [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/3rQfNUL. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022].

Páginas web consultadas

ACTUALIDAD. (2018). «“La princesa y el zorro”, el primer cuento de los Hermanos Grimm hecho con Inteligencia Artificial». Actualidad. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022].

HUAWEI. (2019). «Huawei presenta sinfonía inacabada gracias a la IA de Huawei». Huawei. [Fecha de consulta: 6 de julio de 2022].