El dret penal afavorit per la Unió Europea per frenar els discursos d’odi i la discriminació

Main Article Content

Álvaro Alzina Lozano

La persecució a determinades minories per raó de procedència o de grup ètnic continua essent un fet que, lamentablement, trobem en el panorama europeu. Per combatre aquesta forma de discriminació, la Unió Europea ha afavorit una sèrie de mecanismes que permetin tenir un marc comú a tots els estats membres a partir de l’aprovació de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió. Així mateix, cal destacar els reptes a què s’exposen les institucions europees en relació amb aquests fets i la seva fàcil propagació per internet, més concretament per les xarxes socials, on la rapidesa i la senzillesa en la comunicació entre les persones facilita que aquests tipus de missatges proliferin. Això provoca que els subjectes trobin grups de persones que comparteixin aquest ideari contrari als drets humans i puguin crear xarxes perilloses per a l’estat de dret, que constitueix un dels principis bàsics sobre els quals se sustenta la Unió Europea.

Paraules clau
dret penal, Unió Europea, odi, noves tecnologies

Article Details

Com citar
Alzina Lozano, Álvaro. “El dret penal afavorit per la Unió Europea per frenar els discursos d’odi i la discriminació”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 37, pp. 1-11, doi:10.7238/idp.v0i37.403576.
Biografia de l'autor/a

Álvaro Alzina Lozano, Universitat Rei Joan Carles

Professor contractat doctor interí de Dret Penal de la Universitat Rei Joan Carles des de l’any 2017. Anteriorment va ser becari d’investigació en el Centre d’Estudis Europeus Emile Nöel d’aquesta mateixa universitat, entre els anys 2014 i 2016. Graduat en Dret i Ciències Polítiques, màster en Accés a Advocacia, i doctor en Dret l’any 2020 amb una tesi sobre la transposició de la normativa internacional en els casos de dopatge i de violència i la inclusió d’aquests preceptes en el Codi penal. Les seves línies d’investigació són el dret penal esportiu i la cooperació judicial penal a la Unió Europea. Aquesta última el va portar a fer una estada d’investigació en el Centre d’Estudis Europeus de la Universitat del Minho, a Braga (Portugal). És membre del grup d’investigació d’alt rendiment en Llibertat, Seguretat i Ciutadania en l’Ordre Internacional de la Universitat Rei Joan Carles.

Referències

ÁLCACER GUIRAO, R. (2015). «Víctimas y disidentes. El “discurso del odio” en EE. UU. y Europa». Revista española de derecho constitucional, págs. 45-86.

ANGUITA OSUNA, J. E. (2021). La seguridad interior en la Unión Europea. Del acuerdo de Schengen (1995) a la estrategia para una unión de la seguridad (2020), pág. 123, 127. Thomson Reuters.

CHOCLÁN MONTALVO, J. A. (1998). «Hacia la unificación del Derecho Penal Comunitario: El Corpus Iuris europeo». La Ley: Revista jurídica española de doctrina, jurisprudencia y bibliografía, núm. 1, pág. 1916-1927.

FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, R. (2018). «Políticas comunitarias de protección social y minorías étnicas: una materia necesitada de un impulso renovado». Trabajo y derecho: nueva revista de actualidad y relaciones laborales, núm. 39, pág. 29-41.

GARCÍA DOMÍNGUEZ, I. (2020). «El tratamiento penal de los delitos de odio en España con la adopción de una perspectiva comparada». Anuario Iberoamericano de Derecho Internacional Penal, núm. 8, pág. 22. DOI: https://doi.org/10.12804/revistas.urosario.edu.co/anidip/a.9899.

GARCÍA SÁNCHEZ, B. (2012). «Pluralismo constitucional en la Unión Europea y heterogeneidad de las normativas penales de los estados miembros: problemas de principio de reconocimiento mutuo». Cuadernos de política criminal, núm. 106, pág. 195.

GÖRAN ROLLNERT, L. (2019). «El discurso del odio: una lectura crítica de la regulación internacional». Revista Española de Derecho Constitucional, núm. 115, pág. 81-109. DOI: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.115.03.

LANDA GOROSTIZA, J. (2020). «Delitos de odio y estándares internacionales: una visión crítica a contracorriente». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, núm. 22-19, pág. 1-34 [en línea]. Disponible en: http://criminet.ugr.es/recpc/22/recpc22-19.pdf.

LEON ALAPONT, J. (2022). «La descontrolada expansión de los delitos de odio: acerca de la propuesta de incriminar el odio hacia las víctimas de la Guerra Civil española y del franquismo». En: El odio como motivación criminal, pág. 212. Wolters Kluwer España.

MANGAS MARTIN, A.; LIÑÁN NOGUERAS, D. J. (2020). Instituciones y derecho de la Unión Europea, pág. 87. Tecnos.

MANGAS MARTÍN, A. (2008). Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea: comentario artículo por artículo, pág. 39. Fundación BBVA.

MEDINA FERNÁNDEZ, F. (2001) «Hacia un derecho penal europeo». Actualidad Penal, Sección Doctrina, pág. 189. LA LEY.

ORDOÑEZ SOLÍS, D. (2003). «El espacio judicial de libertad, seguridad y justicia en la Unión Europea». Revista de estudios políticos, núm. 119, pág. 448.

QUESADA ALCALÁ, C. (2015). «La labor de la Unión Europea, el Consejo de Europa y la OSCE en materia de crímenes de odio: sus repercusiones en España». Revista General de Derecho Europeo, núm. 36, pág. 11.

SIEBER, U. (1995). «Estado de la evolución y perspectivas del derecho penal económico europeo». En: Hacia un derecho penal económico europeo. Jornadas en honor del profesor Klaus Tiedemann, pág. 601-620. Universidad Autónoma de Madrid, 14-17 de octubre de 1992.

WEBER, A. (2002). «La carta de los derechos fundamentales de la Unión Europea». Revista Española de Derecho Constitucional, núm. 64, pág. 87.