Joan Maragall in English: Afterlives, “sur-vival” and retranslation

Aquest article ressegueix i analitza el llegat poètic de Joan Maragall en llengua anglesa mitjançant consideració de la manera en què la seva obra ha estat traduïda i retraduïda (perquè d’alguns poemes, com el «Cant espiritual» i «La vaca cega», existeixen múltiples versions) al llarg del darrer segle. Començant amb una revisió cronològica de les traduccions produïdes entre els 1920s i les antologies més recents de Michael Odon (Count Arnau & Other Poems, 2017) i Ronald Puppo (One Day of Life is Life, 2020), s’intenta esbrinar la versió del poeta català que va conseguir mobilitzar-se en cada període, a més d’establir i elucidar les interpretacions particulars que en fan els 19 traductors tractats. En aquesta primera part, cada una de les versions és llegida com a esdeveniment singular en la història de la traducció. La segona part de l’article se centra en l’anàlisi dels textos des de la perspectiva de la retraducció, entrant en diàleg amb aproximacions recents que parteixen de lectures deconstructives del famós article de Walter Benjamin, «La tasca del traductor», per proposar la necessitat d’anar més enllà dels relats historiogràfics de
progrés teleològic per llegir la relació entre original i traduccions subsegüents en termes de vides pòstumes (afterlives en anglès), sobre-vivència, diferència i textualitat. Centrant-nos en les diferents versions angleses de «L’oda infinita», El Comte Arnau i el «Cant espiritual», en proposem una lectura que les posa en relació, com a constel·lacions de re-traducció que ens ofereixen una multiplicitat de perspectives sobre el corpus maragallià.