De l’amor a l’Amor: el salt a la transcendència en l’obra de Joan Vinyoli i Joan Maragall

El propòsit d’aquest article és posar de manifest la influència literària de Joan Maragall en l’obra poètica de Joan Vinyoli mitjançant l’anàlisi de l’enllaç entre amor i Amor; un salt majúscul que Vinyoli arriscà en el díptic misticoamorós Llibre d’amicCants d’Abelone, poetitzant l’essencialització transcendental derivada de la intransitivització amorosa, i que Maragall plantejà, sobretot, en «El Comte Arnau», per l’assumpció de la culpa i la redempció del personatge, però també en els poemes del cicle d’«Haidé» i a Nausica.