Poesia «en plen air». Fenomenologies de la natura en Joan Maragall i Georg Trakl

Main Article Content

Maure Espadaler Julià

En un principi les familiaritats entre Joan Maragall i Georg Trakl semblen inexistents, però quan ens fixem en l’ús que fan de la rima i el plantejament que realitzen abans d’escriure sorgeixen les similituds i alhora se’n ressalten les diferències. L’article es proposa explorar en primera instància les similituds per tal d’accentuar les divergències. Els dos poetes són coetanis, i, per tant, experimenten una realitat molt similar. Els objectes els són més propers que les sensacions, i, és per aquest motiu, que el cos del poeta se situarà enmig del poema per anar extraient les paraules i les rimes precises que creen l’estímul tècnic i sensible versat en el poema.
Amb aquesta posició els dos poetes entomaran la relació amb la naturalesa, tenen com a objectiu convertir la mirada finita sobre la naturalesa i el paisatge en infinita. En aquest punt que s’accentuen les diferències, i aquesta separació es plasmarà en la manera que tenen de mostrar la natura. En Trakl versarà des d’una relació fenomenològica de la realitat i l’existència i en Maragall en una ordenació pròpia del paisatge per tal que la mirada quedi organitzada cap a la infinitud de les possibilitats de l’existència canviant.

Paraules clau
rima — naturalesa — fenomenologia — mirada — infinit — Joan Maragall — Georg Trakl

Article Details

Com citar
Espadaler Julià, Maure. «Poesia “en plen air”. Fenomenologies de la natura en Joan Maragall i Georg Trakl». Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, 2024, núm. 13, p. 41-49, doi:10.60940/Haide2024.13.3.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.