De l'educabilitat a l'Acceptació de la tecnologia i alfabetització en Intel·ligència Artificial: validació d'un instrument
Article Sidebar
Main Article Content
En la primera onada de la IA, Susan Leigh Star va visibilitzar com el desenvolupament de la IA es feia sense consens social considerant els estudis de Davis en relació amb l'acceptació de la tecnologia en el món laboral. Les conclusions derivades, conegudes amb el test Durkheim, donen resposta a les antonímies que s'estan formulant durant l'assentament de la IAG en els discursos educatius. Reconeixent que el fet d'educar avui dia es nodreix de les pedagogies més llibertàries a les més dirigides per les agendes polítiques, són múltiples les perspectives educatives en relació amb la IA. En aquesta diversitat, els diferents àmbits d'acció educativa poden, o no, adoptar la IA des d'una mirada instrumental i/o social. Malgrat l'actualitat de la temàtica, els investigadors segueixen orfes d'instruments que permetin analitzar els posicionaments de la comunitat educativa en general i de l'estrat estudiantil en particular. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest article és adaptar i validar dues enquestes que han mostrat excel·lents resultats en les seves versions originals, així com analitzar la relació entre ambdues. Per a això s'ha aplicat l'adaptació de l'enquesta sobre l'acceptació de la tecnologia i l'enquesta sobre alfabetització en IA en una mostra de 134 estudiants de diferents màsters en Educació. L'anàlisi factorial exploratòria i la posterior anàlisi factorial confirmatori han mostrat la validesa de l'instrument adaptat.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Cristina Galván, Diego Calderón-Garrido, 2024
Drets d'autor
Digital Education Review (2013-9144) ofereix la possibilitat d'accedir al contingut lliurement i aquest es publica sota una llicència de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND en la que tothom és lliure de copiar, distribuir i compartir el treball però cal reconèixer l'autoria, no fer-ne usos comercials ni transformar el treball original.Articles més llegits del mateix autor/a
- María José Rubio Hurtado, Cristina Galván Fernández, Portafolios digitales para el desarrollo de competencias transversales. Aportaciones principales de los estudios con Carpeta Digital en el marco del grupo de investigación Ensenyament i Aprenentatge Virtual , Digital Education Review: 2013: Núm.: 24
- Raquel Gil-Fernández, Diego Calderón-Garrido, El uso de las redes sociales en educación: una revisión sistemática de la literatura científica , Digital Education Review: Núm. 40 (2021)
- Cristina Galván Fernández, Editorial: La intel·ligència artificial des de l'educabilitat , Digital Education Review: Núm. 45 (2024): Number 45, June 2024 [Monographic] Artificial intelligence from the perspective of educability
- Ainara Moreno-González, Pablo Rivera-Vargas, Diego Calderón-Garrido, Carla Fardella, Entre la protecció i la participació: experiències de l’alumnat d’educació primària en contextos de plataformització escolar , Digital Education Review: Núm. 48 (2026): Número 48, Gener 2026 [Monogràfic] La plataformització dels contextos educatius contemporanis. Oportunitats, tensions i riscos
- Raquel Gil-Fernández, Diego Calderón-Garrido, Com s'accepta la tecnologia a les aules? Explorant l'ús del tam a la investigació educativa: fins, metodologies, reptes i descobriments principals. Una revisó sistemàtica , Digital Education Review: Núm. 48 (2026): Número 48, Gener 2026 [Monogràfic] La plataformització dels contextos educatius contemporanis. Oportunitats, tensions i riscos