Fils de silenci: mitges anatòlies com a mitjans tàcits tecnoestètics

En les històries dominants de la tecnologia, la connexió entre els teixits i la tecnologia de la informació s’ha reduït normalment a la influència del teler de teixit de Joseph Marie Jacquard en la concepció primerenca de la informàtica de Charles Babbage i Ada Lovelace en el segle XIX. No obstant això, existeixen narratives de pràctiques tèxtils que codifiquen informació, reals o imaginades, més enllà del teixit i el context occidental, la qual cosa suggereix una relació més fonamental entre la fabricació basada en fibra i la inscripció de dades.

Aquest article examina les mitges teixides a mà d’Anatòlia, utilitzades per dones analfabetes i oprimides per a inscriure missatges a través de símbols visuals. A més de representar fenòmens naturals com a plantes regionals, animals i objectes quotidians, les dones anatòlies van utilitzar aquests símbols per a expressar afiliacions socials i familiars i els seus sentiments, desitjos i opinions reprimides. Això va crear un mitjà per a una forma d’expressió indirecta i tàcita que els va ajudar a navegar per regles socials estrictes. La recerca aprofundeix en els contextos històrics i culturals d’aquests teixits poc estudiats, recorrent a les escasses fonts escrites per a situar les mitges de punt en el context més ampli de la codificació tèxtil, el gènere i el poder. Els resultats tenen com a objectiu provocar un major interès interdisciplinari en les tècniques d’inscripció basades en teixits, enriquint la historiografia dels mitjans i les tecnologies computacionals.