Estereoscòpia i dialèctica: el pensament imagètic de Walter Benjamin

Article Sidebar

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))

Main Article Content

Mário Gomes
Universitat de Concepción. Xile

Partint de les crítiques formulades per Friedrich Kittler cap a Walter Benjamin, específicament pel que fa a la presumpta manca de coneixements tecnològics de Benjamin, aquest text té com a objectiu demostrar la manera com Walter estructura alguns dels seus conceptes des d’una perspectiva dels media. En particular, l’article s’enfoca en el concepte de «dialèctica en suspens» i en la seva relació intrínseca amb un dispositiu estereoscòpic al qual Benjamin al·ludeix diverses vegades: el Kaiserpanorama. Contraposant fragments d’Infància a Berlín cap a 1900 i algunes anotacions del Llibre dels passatges, s’evidencia com la noció de dialèctica en suspens, tal com la proposa Walter Benjamin, s’articula amb el fenomen de l’estereoscòpia.

Paraules clau:

Kaiserpanorama, estereoscòpia, dialèctica en repòs, media-thinking

Article Details

Com citar
Gomes, Mário. “Estereoscòpia i dialèctica: el pensament imagètic de Walter Benjamin”. Artnodes, no. 34, pp. 1-7, doi:10.7238/artnodes.v0i34.427536.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Mario Gomes, 2024

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Mário Gomes, Universitat de Concepción. Xile

 

Mário Gomes (1978, Bonn, Alemanya) va estudiar Filología a Lisboa, Bonn i Florència, i es va doctorar el 2006 amb una tesi sobre les fantasies literàries i científiques de la captura del pensament (Máquinas de leer pensamientos. Modelos para una poetología del Monólogo Interior. Friburg: Rombach, 2008). Va ser professor de Literatura, Cinema i Teoria dels Mitjans a la Universitat de Bonn i a la Universitat de les Arts (UdK) de Berlín. Actualment, és professor visitant i lector del DAAD (Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic) a la Universitat de Concepción (Xile), on ensenya Literatura Alemanya, Estètica, Teoria de la Literatura i Traducció Literària. La seva tesi de postdoctorat en Teoria de la Literatura va ser publicada el 2023 a Àustria (El Dispositivo. Genealogía de un Malentendido, Viena: Túria + Kant, 2023).

Referències

Benjamin, Walter. «Einbahnstraße». En: Rolf Tiedemann/Hermann Schweppenhäuser (eds.). Gesammelte Schriften, vol. 4.1 (1977).

Benjamin, Walter. Infancia en Berlín hacia 1900. Klaus Wagner (trad.). Madrid: Alfaguara, 1982.

Benjamin, Walter. Libro de los pasajes. Rolf Tiedemann (ed.). Luis Fernández Castañeda (trad.). Madrid: Akal, 2005.

Biedert, Michael y Erhard Senf. Berlin wird Metropole. Fotografien aus dem Kaiser-Panorama, (Berlín/Brandeburgo, be.bra 2000).

Ebeling, Knut. Wilde Archäologien. Theorien der materiellen Kultur von Kant bis Kittler. Segunda edición. Berlín: Kadmos, 2019.

Hadler, Florian y Daniel Irrgang (eds.). Zur Genealogie des MedienDenkens. Berlín: Kadmos, 2017.

Holmes, Oliver Wendell. «Sun-Painting and Sun-Sculpture. With a Stereoscopic Trip Across the Atlantic». The Atlantic Monthly, n.º VIII, (1861): 13-29. https://cdn.theatlantic.com/media/
archives/1861/07/8-45/131953800.pdf

Kafka, Franz. Tagebücher. Hans-Gerd Koch et al. (eds.). Fráncfort del Meno: S. Fischer, 1990.

Kittler, Friedrich. Grammophon Film Typewriter. Berlín: Brinkmann & Bose, 1985.

Kittler, Friedrich. Aufschreibesysteme 1800-1900. Cuarta edición. Múnich: Fink, 2044.

Pechriggl, Alice. Castoriadis: Denker der Revolution – Revolution des Denkens. Bielefeld: Transcript, 2022. DOI: https://doi.org/10.1515/9783839459621

Pelzer & Co. Allgemeine Automaten-Gesellschaft Reiner, Pelzer & Co. Catálogo ilustrado de la empresa (Colonia, 1900).

Vespucci, Guido. «Despertar del sueño: Walter Benjamin y el problema del shock». Tabula Rasa, n.º 13 (2010): 253-272. DOI: https://doi.org/10.25058/20112742.412

von Rohr, Moritz. Die binokularen Instrumente. Berlín: Julius Springer, 1920. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-662-26325-9