Mitjans obsolets, tecnologia i temps en l’art sonor experimental de William Basinski

Com un dels artistes sonors més singulars de l’escena estatunidenca, William Basinski ha mantingut des de principis de la dècada de 1980 una desafiadora aproximació al so, que ha contribuït a configurar noves estètiques de l’escolta. Les seves composicions, si aquest és el terme adequat, són creades principalment mitjançant el registre, el tall, l’assemblatge i la repetició en bucle de melodies enregistrades en cintes antigues. Aquest text examina dues de les obres més intrigants de Basinski: The Disintegration Loops (2002) i On Time Out of Time (2019). Ambdues peces exploren les nocions de temps, obsolescència i tecnologia mitjançant estratègies creatives altament experimentals. El primer d’aquests treballs va sorgir inesperadament, quan, intentant digitalitzar el contingut de les velles cintes, el material magnètic es va esquerdar i es va desprendre, la qual cosa va provocar que el so morís lentament. El segon va ser un encàrrec de l’Observatori de detecció d’ones gravitatòries (LIGO, per les sigles en anglès; operat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia i l’Institut Tecnològic de Massachusetts), i transforma les ones de so generades per la col·lisió de dos forats negres, que es va produir fa 1,3 bilions d’anys. Així, aquest text assenyala com l’obra de l’artista s’imbrica en una investigació activa sobre les eines d’enregistrament sonor i la temporalitat. En última instància, els treballs de Basinski demostren que els mitjans obsolets i les noves tecnologies poden fusionar-se per produir obres d’art intricades, emotives i visionàries que qüestionen els límits de la nostra comprensió del so i la seva experiència.