L’autor i l’intèrpret: una mirada contemporània al projecte del Biocentre per a la Universitat de Frankfurt de Peter Eisenman
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El projecte per al Biocentre de la Universitat de Frankfurt constitueix un dels projectes més rellevants de l’arquitectura contemporània. Considerat un referent per molts investigadors de la talla de Charles Jencks o Greg Lynn, alguns ho veuen com una prova tangible del naixement d’un nou paradigma dins de l’arquitectura. Un projecte que, encara que no construït, ha originat una quantitat proporcional tant de defensors com de detractors, deixant en el camí que les seves idees influïssin a diverses generacions de dissenyadors.
I és precisament en aquest sentit, i amb prou perspectiva històrica per a això, on es fa necessària una revisió exhaustiva dels processos i dels actors que van donar vida al projecte del Biocentre. Un procés complex que, a priori, involucrava dos mons tan contrastants com ho són l’analògic, representat per Peter Eisenman, i el digital, representat per Chris Yessios.
A partir d’aquests plantejaments, aquest treball té com a objectiu principal desentranyar la rellevància de Yessios durant el procés projectual que va conduir al disseny del Biocentre. A través d’una recerca arqueològica de l’arquitectura generativa, es proposa demostrar que l’actuació de Yessios sembla superar la de simple programador informàtic, per a transformar-se, en desenvolupar les eines i els processos que van possibilitar la seva execució, com a intèrpret, però també com a coautor del projecte.
Es busca identificar la complexitat del programa projectual, descrivint i analitzant l’actuació del seu autor durant el procés de gestació de l’obra, i la del seu intèrpret, com a executor dels processos de treball, buscant reconèixer i comprendre les seves pròpies aportacions al sentit mateix d’aquesta tasca.
Finalment, aquest assaig no pretén tancar el debat sinó aportar una nova mirada que incentivi l’elaboració de futurs treballs relacionats amb el tema: una mostra de la complexitat existent dins del camp del disseny.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Marcelo Fraile-Narváez, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Marcelo Alejandro Fraile-Narvaez, Escola Superior d’Enginyeria i Tecnologia. Universitat Internacional de La Rioja
Doctor en Arquitectura per la Universitat de Buenos Aires. Especialista en Disseny BioDigital. Màster en Conservació i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic (UNC), Arquitecte (UNT). Com a fundador de la Revista i el col·lectiu de disseny TRP21, la seva línia de recerca s’emmarca en un camp interdisciplinari: una relació entre les noves tecnologies i la biologia, un nou camp d’experimentació en el disseny contemporani. Membre dels grups de recerca Diseño, Sociedad, Educación y Arte (UNIR); Museum I+D+C. Laboratori de Cultura Digital i Museografia Hipermèdia (UCM), i dels projectes Disseny d’infografies científiques a l’aula a través d’eines web 3.0 i recursos en obert (UCM), i La utilitat de les infografies com a recurs pedagògic en el procés d’ensenyament-aprenentatge (UIRPPEA-UNED). Amb vint-i-cinc anys com a professor universitari, ha impartit cursos de grau i postgrau a diferents institucions d’Amèrica i d’Espanya. Coordinador del projecte Biomímesis, MediaLab Prado. Autor d’articles sobre crítica arquitectònica, història, i disseny bio-digital.
CELADE. FORTRAN IV. Santiago de Chile: Centro Latinoamericano de Demografía, 1975.
Chomsky, Noam. Estructuras sintácticas. Madrid: Siglo XXI Editores, 1974.
Eisenman, Peter. «Biocenter». Consultado el 20 de julio de 2021, (1987). https://eisenmanarchitects.com/Biocenter-1987
García Sánchez, Rafael. «Concepto y proceso en Peter Eisenman y Sol LeWitt: la disolución de la forma». En: Liño. Revista Anual de Historia del Arte, no. 24, 85-94 (2018). DOI: https://doi.org/10.17811/li.24.2018.85-94.
Graafland, Arie. Architectural Bodies, V.1. Rotterdam: Michael Speaks
Jormakka, Kari. «Generative processes». En: Basics Design Methods, 66-80. Berlin, Boston: Birkhäuser, 2017. DOI: https://doi.org/10.1515/9783035612387-009.
Lynn, Greg. Archaeology of the Digital: Peter Eisenman, Frank Gehry, Chuck Hoberman, Shoei Yoh. Montreal: Canadian Centre for Architecture, 2013.
Lynn, Greg. Peter Eisenman, Biozentrum. Montreal: Canadian Centre for Architecture, 2014.
Mandelbrot, Benoît. La geometría fractal de la naturaleza. Barcelona: Tusquets Editores, 1997.
Marchán Fiz, Simón. Del arte objetual al arte de concepto. Epílogo sobre la sensibilidad «Postmoderna». Madrid: Akal, 2009.
Moneo, Rafael. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Barcelona: Actar, 2004.
Montaner, Josep María. Después del movimiento moderno. Arquitectura de la segunda mitad del siglo XX. Barcelona: Gili, 1993.
Serraino, Pierluigi. History of Form *Z. Basel: Birkhäuser, 2002.
Whiting, Sara. «Evidencia de cosas nunca vistas». En: Tras el rastro de Eisenman, Cynthia Davidson (eds.): 91-176. Madrid: Akal, 2006.
Yessios, Chris. «A Fractal Studio». Integrating Computers into the Architectural Curriculum [ACADIA Conference Proceedings] Raleigh (North Carolina / USA): 169-182, 1987.
Yessios, Chris. Archimodos. User’s Manual. Ohio: The Ohio State University and International Business Machines Corporation, 1985.
Índice de imágenes
Figura 1 y 2. Representación artificial del ADN, utilizada por los científicos para explicar los procesos genéticos. Lynn, Greg. Peter Eisenman, Biozentrum. Montreal: Canadian Centre for Architecture, 2014.
Figura 3 y 4. Proceso de diseño utilizando geometrías fractales análogas a los procesos biológicos. Yessios, Chris. «A Fractal Studio». Integrating Computers into the Architectural Curriculum [ACADIA Conference Proceedings] Raleigh (North Carolina / USA): 179-180, 1987.
Figura 5 y 6. Investigación proyectual para el Centro de Investigaciones Biológicas Avanzadas, de la Universidad de Frankfurt, Alemania. Lynn, Greg. Peter Eisenman, Biozentrum. Montreal: Canadian Centre for Architecture, 2014.
Figura 7 y 8. Evolución formal del proyecto para el Centro de Investigaciones Biológicas Avanzadas, de la Universidad de Frankfurt, Alemania. Eisenman, Peter. «Biocenter». Consultado el 20 de julio de 2021, (1987). https://eisenmanarchitects.com/Biocenter-1987.
Figura 9. Maqueta final del proyecto para el Centro de Investigaciones Biológicas Avanzadas, de la Universidad de Frankfurt, Alemania. Eisenman, Peter. «Biocenter». Consultado el 20 de julio de 2021, (1987). https://eisenmanarchitects.com/Biocenter-1987.
Articles similars
- María de la O Artiles Burgos, Javier Boned Purkiss, Arquitectura moderna i transparències: materialitat i virtualitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Ester Jordana Lluch, Ramon Rispoli, La interfície com a alesthesis: la veritat com a organització sensible , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Fernando Portal, María Jesús 18-08-1987 Schultz, Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Andres E Burbano, Eduardo Mazuera, Zachary B.S. Meyer, Esteban Garcia Bravo, Ciudad Antigua: de la teledetecció a l’experiència virtual interactiva d’un assentament prehispànic a Colòmbia , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Jose-Antonio Soriano-Colchero, Instal·lacions pictòriques anamòrfiques aplicades a l’arquitectura: disseny virtual amb Sketchup per a projectes reals , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ruth West, Andres Burbano, IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Paolo Patelli, Jussi Parikka, Escanejos sense marc: sobre unimatges al voltant de 1753 i 2024 , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Peter Anders, Cap a una arquitectura de la ment , Artnodes: Núm. 1 (2002): NODE 1. Art, ciència i tecnologia
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.