Tecnologies de fabricació digital de baix cost aplicades a la construcció d’escultures de gran format
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La creació escultòrica sol ser una tasca artística que implica tècniques manuals que encara es treballen d’una manera tradicional modelant escultures amb fang i convertint-les en materials duradors mitjançant motlles. Aquesta tècnica implica habilitats escultòriques i una gran inversió en materials, temps i l’ajuda de maquinària o altres persones. Amb l’aparició de les tecnologies tridimensionals, aquests processos es poden accelerar, alleugerir i abaratir significativament, tot i que requereixen disposar de maquinària costosa. Aquesta proposta pretén combinar les tecnologies de baix cost amb les tècniques tradicionals per crear escultures de gran format. Primerament, es procedeix a la digitalització tridimensional i modelatge 3D de tres estatuetes, que pertanyen a l’art ciclàdic, i es construeix la forma bruta per mitjà de l’apilament de planxes d’escuma tallades amb una fresadora. A continuació, es treballa l’escultura fins a aconseguir la forma definitiva. Finalment, es descriuen tres procediments que s’han utilitzat per convertir les escultures en un material definitiu. Es crea una escultura mitjançant un ompliment massís, una altra s’omple a dues meitats per aconseguir una obra buida i, finalment, s’aplica el ciment directament a les planxes d’escuma, amb la qual cosa s’elimina la necessitat d’un motlle.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Drago Díaz-Alemán, Cecile Meier, Itahisa Pérez-Conesa, Esteban Amador-García, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Drago Díaz-Alemán, Universitat de La Laguna
Professor titular del departament de Belles Arts, àrea d’escultura. Fundador i director del laboratori de fabricació digital de la Universitat de la Llacuna (FabLabULL).
Cecile Meier, Universitat de La Laguna
Professora adjunta a la Universitat de La Llacuna del departament de Belles Arts, àrea d’escultura. La seva investigació està especialitzada en l’ús de noves tecnologies, videojocs, entorns interactius i fabricació digital en 3D per a la creació d’escultures i l’aprenentatge sobre art i patrimoni.
Itahisa Pérez-Conesa, Universitat de La Laguna
Professora del departament de Belles Arts, àrea d’escultura, encarregada del taller d’escultura i del taller de foneria artística de la Universitat.
Esteban Amador-García, Universitat de La Laguna
Encarregat del laboratori de fabricació digital de la Universitat de la Llacuna (FabLabULL). Professor temporal de l’àrea de dibuix.
Artec3D. 2018. «La escultura se une a la tecnología de escaneo 3D». 7 de mayo. www.artec3d.com/es/news/sculpting-meets-3d-scanning-technology.
Barrie, Bruner F. 1992. Mold Making, Casting & Patina: For the Student Sculptor. Michigan: Adams, Barrie, Felton and Scott Publishing.
Caetano-Henríquez, Enrique. 2012. «La producción escultórica en la era digital; una tríada entre la industria, la formación y la creación artística contemporánea». ASRI: Arte y sociedad. Revista de investigación, 1, pp. 1-8.
de la Torre-Cantero, Jorge, Jose Saorín, Cecile Meier, Damari Melián Díaz, y Manuel Alemán. M. 2015. «Creación de réplicas de patrimonio escultórico mediante reconstrucción 3D e impresoras 3D de bajo coste para uso en entornos educativos». Arte, Individuo y Sociedad, 27(3), pp. 427-444. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n3.45864.
Form. 2019. Form. https://form.xyz/.
Hartt, Frederick. 1989. Arte, historia de la pintura, escultura y arquitectura. Madrid: Akal.
Jones, Christine A., Elizabeth Church. 2020. «Photogrammetry is for everyone: Structure-from-motion software user experiences in archaeology». Journal of Archaeological Science: Reports, 30. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2020.102261.
Jorquera Ortega, Adam. 2016. Fabricación digital: Introducción al modelado e impresión 3D. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Langland, Tuck. 1999. From Clay to Bronce. A studio guide to figurative sculpture. New York: Watson-Guptill Publications.
Liu, Jiamao. 2019. «The Current Application Situation and Development Bottlenecks of 3D Printing Technology in the Field of Sculpture». 3rd International Conference on Art Studies: Science, Experience, Education (ICASSEE 2019). Moscow: Atlantis Press. DOI: https://doi.org/10.2991/icassee-19.2019.59
Penny, Nicholas. 1993. The Materials of Sculpture. New Haven. Yale University Press.
Platero Cremades, F. Javier. 2017. «Propuesta de una metodología para la creación de monumentos falleros basada en la escultura digital». [Trabajo fin de Máster].Máster Universitario en Ingeniería del Diseño. Valencia. https://pdfs.semanticscholar.org/a41f/1d5c4cd632a507edf584f3804f57079f925b.pdf.
Scansite. 2019. Scansite 3D. www.scansite.com/art-sculpture-and-foundry-applications/.
Schodek, Daniel L. 1993. Structure in Sculpture. Massachusetts: The MIT Press.
Ward, Gerald. 2008. The Grove Encyclopedia of Materials and Techniques in Art. Oxford. Oxford University Press.
Articles similars
- Mª Isabel Soler Ruiz, Rosa Mármol Pérez, Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Marc Kosciejew, Documentació i materialització de l’art: mètodes conceptuals de documentació per a la materialització de la informació artística , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Node "Mediateques i arxius per al segle XXI". Introducció: Com es poden arxivar i conservar les pràctiques artístiques vinculades als nous mitjans , Artnodes: Núm. 10: (Novembre 2010). NODE 10. Arxius (coord.: Rosina Gómez-Baeza, Pau Alsina)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.