La dimensió ambiental de les imatges. La imatge-ambient i els seus principals conceptes

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Mikel Otxoteko
Investigador independent

A partir dels anys seixanta sorgeixen noves maneres de mostrar i percebre les imatges, en nous contextos o ambients, generalment de caràcter lúdic i nocturn. Es produeixen una sèrie de transformacions ambientals a l’entorn de la imatge que fan que la seva producció i visionat públic es tornin processos difícilment predictibles i interactius. S’ha anomenat imatge-ambient a una lògica de la imatge que troba els seus orígens en esdeveniments iniciàtics com els Exploding Plastic Inevitable produïts per Warhol i que, avui dia, gràcies en part a l’impuls de les tecnologies digitals, es popularitzen i troben nous desenvolupaments en les sessions de Dj-Vjing. Atesa la seva importància social i la seva «radical» especificitat, aquest article proposa una sèrie de conceptes que ajudaran a comprendre quin territori ocupa aquest tipus d’imatges i, sobretot, quina relació s’estableix amb la seva audiència. Alguns dels principals conceptes són: afecte ambiental, estímuls en reciprocitat i entrecos. Partint del plantejament deleuzià en la imatge-moviment i la imatge-temps, i prenent la teoria dels afectes d’Spinoza, fa un pas cap endavant per continuar desenvolupant l’univers conceptual d’aquesta particular lògica de la imatge: la imatge-ambient.

Paraules clau
imatge, ambient, Vjing, afecte, esdeveniment, audiovisual

Article Details

Com citar
Otxoteko, Mikel. “La dimensió ambiental de les imatges. La imatge-ambient i els seus principals conceptes”. Artnodes, no. 26, pp. 1-11, doi:10.7238/a.v0i26.3380.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Mikel Otxoteko, 2020


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Mikel Otxoteko, Investigador independent

Mikel Otxoteko treballa com a professor en els graus oficials de Disseny del Centre Universitari Cesine, Santander. El 2014 va rebre l'esment internacional amb la seva tesi doctoral «Audiovisual Arts and Neo-materialism» amb invitació del cineasta Manuel DeLanda com a investigador visitant al Departament d'Arquitectura del Pratt Institute of Art & Design de Nova York. Immediatament després va co-coordinar el Festival Puntuetan, cinema+perifèria i va desenvolupar projectes artístics de recerca com Dance & Drill, materialitzant-se en projeccions i exposicions multimèdia a llocs com el Musée d’Art Contemporain Les Abattoirs de Tolosa, el Centre del Carme Cultura Contemporània de València o The Rag Factory de Londres. Otxoteko situa la seva pràctica entre el vídeo d'instal·lació i el cinema. El seu treball ha estat reconegut i avalat per institucions com Rencontres Internationales Traverse Vidéo o el Centre Internacional de Cultura Contemporània de Tabakalera. El proper octubre de 2020 estrenarà al festival Cinespaña de Tolosa un documental sobre la crisi del bacallà a Terranova.

Referències
Ábalos, Iñaki. 2001. La buena vida. Visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Barcelona: Gustavo Gili.

Alsina, Pau. 2010. «Lo más profundo es la piel. Cuerpo, tecnología y neo-materialismo en el Media Art». En «Universos y Metaversos: Aplicaciones Arti?sticas de los Nuevos Medios». Grupo de investigación Arte, Arquitectura y Sociedad digital (AASD), 1-12.

Davis, Flora. 2005. La comunicación no verbal. Madrid: Alianza Editorial.

DeLanda, Manuel. 2006. A new philosophy of society. Assemblage theory and social complexity. New York: Continuum.

DeLanda, Manuel. 2016. Assemblage theory. Edinburgh: Edinburgh University Press.

Deleuze, Gilles. 1970. Spinoza: filosofía práctica. Barcelona: TusQuets, 2001.

Deleuze, Gilles. 1983. «Sobre la imagen movimiento». Cahiers du Cinéma 352. En Conversaciones (1971-1990). Valencia: Pre-textos, 2006: 77-94.

Deleuze, Gilles. 1985. «Sobre la imagen tiempo». Cahiers du Cinéma 334. En Conversaciones (1971-1990). Valencia: Pre-textos, 2006: 95-102.

Grau, Andrée. 2005. «When the landscape becomes flesh: an investigation into body boundaries with special reference to tiwi dance and western classical ballet». Body & Society 11(4): 141-163. https://doi.org/10.1177/1357034X05058024.

Grau, Andrée. 2011. «Dancing bodies, spaces/places and the senses: A cross-cultural investigation». Journal of Dance & Somatic Practices 3(1,2): 5-24. https://doi.org/10.1386/jdsp.3.1-2.5_1.

JUNG, Haehyun, Joohun Lee, Hyun-Ju Choi, Hyunggi Kim. 2014. «Real-time DJING + VJING with interactive elements». Contemporary Engineering Sciences 7(24): 1321-1327. http://dx.doi.org/10.12988/ces.2014.49163.

Kaprow, Allan. 1961. «Happenings in the New York Scene». En Essays on the blurring of art and life, editado por Jeff Kelley. Berkeley, Los Ángeles (CA): University of California Press, 2003: 15-26.

Maturana, Humberto. 1992. El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Ediciones Pedagógicas Chilenas.

McNeill, William H. 1995. Keeping together in time. Dance and drill in human history. Cambridge (MA): Harvard University Press.

Mekas, Jonas. 1964. «Sobre el ojo dilatado». En Diario de cine. El nacimiento del nuevo cine norteamericano. México: Editorial Mangos de Hacha, 2013: 141-144.

Mekas, Jonas. 1966. «Más sobre la luz del estrobo y la multimedia». En Diario de cine. El nacimiento del nuevo cine norteamericano. México: Editorial Mangos de Hacha, 2013: 288-292.

Morrison, James C. 1989. «Why Spinoza had no aesthetics». The Journal of Aesthetics and Art Criticism 47(4): 359-365.

Otxoteko, Mikel. 2020. «Vjing. Estética y política de la imagen-ambiente». Artnodes 25: 1-9.

Raban, William. 2011. «Re?exivity and expanded cinema: a cinema of transgression?». En Expanded cinema art performance film, 98-107. London: Tate Publishing.

Rancière, Jacques. 2017. «¿De una imagen a otra? Deleuze y las edades del cine». August 1. Accessed May 5, 2020. https://elzapatodeherzog.wordpress.com/2017/08/01/de-una-imagen-a-otra-deleuze-y-las-edades-del-cine/.

Ruddick, Susan. 2010. «The politics of affect. Spinoza in the work of Negri and Deleuze». Theory, Culture & Society 27(4): 21-45. https://doi.org/10.1177/0263276410372235.

Sedeño Valdellós, Ana María. 2005. «El fenómeno de los videojockeys». Área Abierta 12: 1-7.

Doing, Karel Sidney. 2017. «Ambient poetics and critical posthumanism in expanded cinema». Tesis, University of the Arts London: London College of Communication.

Snibbe, Scott S. 2001. «Haptic techniques for media control». En Proceedings of the 14th Annual ACM, 1-10. Florida.

Spinoza, Baruch. 2009. Ética demostrada según el orden geométrico. Madrid: Tecnos.
Taylor Stuart, Shahram Izadi, David Kirk, Richard Harper, Armando Garcia-Mendoza. 2009. «Turning the tables: an interactive surface for VJing». CHI '09: Proceedings of the SIGCHI Conference on Human Factors in Computing Systems April 2009, 1251-1254. https://dl.acm.org/doi/10.1145/1518701.1518888

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.