La narrativa digital al MIDE. Cas d'estudi: Sotos, un multimèdia interactiu de Fred Adam

Al començament de la dècada dels noranta del segle passat, amb la comercialització dels primers programes infogràfics per a la producció d'art digital, sorgeixen les primeres propostes creatives que renoven les formes narratives clàssiques. El Museu Internacional de l'Electrografia de Conca, per mitjà del seu programa d'artistes en residència i la seva obertura a noves propostes, va acollir durant l'època incipient de l'art digital artistes de tot el món que van experimentar amb aquests nous mitjans. Un dels primers que va visitar el MIDE va ser Fred Adam, artista francès, encara alumne de l'École de Beaux Arts de Nantes, que va realitzar durant la seva estada innombrables investigacions dins d'aquest camp creatiu. Una de les que va obtenir més repercussió va ser la seva aportació al desenvolupament de narracions digitals en multimèdia interactiu.

Lamentablement, encara avui, gairebé trenta anys després, aquestes pioneres creacions de l'art digital no només no tenen el seu propi relat historiogràfic que les posi en valor i les contextualitzi entre les pràctiques artístiques del període entre segles, sinó que, a causa de l'obsolescència de la tecnologia amb què van ser creades, ja no són accessibles. Aquest treball persegueix la posada en valor algunes d'aquestes obres pioneres, construint el seu relat al mateix temps que es tracta de recuperar-les, preservar-les i actualitzar els seus llenguatges perquè tornin a ser accessibles. Només per mitjà d'aquest compromís institucional i personal amb la història podrem recuperar, divulgar i donar accés a l'immens patrimoni artístic que va generar i segueix generant l'art que fa servir o té com a referència els nous mitjans. Aquest treball desenvolupa aquesta investigació a l'empara de la nova disciplina anomenada media art histories, la qual empra com una de les seves eines metodològiques de normativització la media archaeology.