La cultura de segregació en la videocreació orientalista: cap a la qüestió del cos femení i la geometria de poder en l’obra de Shirin Neshat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’obra de Neshat, des de diverses perspectives teòriques, mereix un estudi detallat. La meva intenció en aquest estudi és, a propòsit de dos de les seves videoinstal·lacions, Zarin (2005) i Munis (2008) de la sèrie Dones sense homes (Zanan bedun-e mardan, 2004-2009), examinar la visió de l’artista a l’orientalisme i a les geometries del poder. Forma part del marc teòric d’aquest estudi una relectura del context històric de l’orientalisme, a més de les teories dels espais generitzats en una intersecció amb els estudis de la representació en les arts visuals. La pregunta principal d’aquesta recerca és com l’estètica triada per Neshat respon al potent imaginari orientalista, alhora que a les coordenades espacials i arquitectòniques de la cultura de segregació. S’ha observat que l’estètica dels casos d’estudi conté un mètode latent d’arqueologia de mitjans, implicant desaterrar memòries i nocions de l’imaginari, a fi de provocar una nova lectura i posició per al subjecte femení que representa.
Vídeo relacionat amb aquest article:
La cuestión de cuerpo y la geometría del poder en la obra de Shirin Neshat
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Farshad Zahedi, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Farshad Zahedi, Universitat Carles III de Madrid, Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació
Des de 2008 és doctor en Història del Cinema. En l’actualitat és professor titular a la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) en el Departament de Comunicació, on imparteix docència en assignatures com Història dels mitjans i Cinema a Orient Mitjà i Àsia. És membre del grup de recerca Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria (TECMERIN). En els últims anys ha publicat àmpliament sobre els seus interessos en la geopolítica fílmica i història de l’audiovisual, d’entre els quals destaquen «Adapting a Persian Magic Realist Novell on Screen: The Case of Women Without Men». Adaptation 15, núm. 3 (2022), 419-438; i «Doors, Windows and the Notebook of Solidarity: Rethinking Abbas Kiarostami’s Where Is the Friend’s House? (1987)». Third Text (2023), 1-17.
Bakhtiar, Mohsen. «Cognitive Model of Gheirat in Persian». Cognitive Linguistic Studies, vol. 2, n.º 2, (2015): 257-88. DOI: https://doi.org/10.1075/cogls.2.2.03bak
Beyzaie, Bahram. En busca de la raíz del viejo árbol [Risheh yabi-ye derajt-e kohan]. Teherán: Roshangaran va motaleat-e zanan, 2012.
Brick, Maja. «Les Animaux de Jean-León Gérôme». Revue des Deux Mondes (2012, diciembre): 89-98.
Çelik, Zeynep. «Gendered Spaces in Colonial Algiers». En: Diana Agrest, Patricia Conway y Leslie Kanes Weisman (eds.). The Sex of Architecture, (Nueva York: Harry N. Abrams, 1996): 127-141.
Ceuterick, Maud. «Walking, Haunting, and Affirmative Aesthetics: The Case of Women Without Men». Aniki, vol. 7, n.º 1, (2020): 96-114. DOI: https://doi.org/10.14591/aniki.v7n1.564
Dickinson (galerías). Four Orientalist Masterpieces by Jean-Léon Gérôme (1824-1904). Londres: Simon D. Dickinson, 2011.
Dönmez-Colin, Gönül. Women, Islam and cinema. Clerkenwell (R.U.): Reaktion Books, 2004.
Fernández-Castrillo, Carolina y Carlos Lara Arza López. «Integración de la violencia simbólica en la teoría fílmica feminista: visibilizando lo invisible». Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, vol. 198, n.º 805, (2022): 2-12. DOI: https://doi.org/10.3989/arbor.2022.805014
Hering, Fanny Field. The Life and Works of Jean-León Gérôme. Nueva York: Cassell Publishing Company, 1892.
Holman, Rosa. «Holding a Mirror to Iran: Liminality and Ambivalence in Shirin Neshat’s Women Without Men». Screening the Past, n.º 38, (2013): 1-14.
Irigaray, Luce. «When the Goods Get Together». En: Elaine Marks y Isabelle de Courtivron (eds.). New French Feminisms: An Anthology, (Nueva York: Schocken B, 1981), 107-110.
Johnston, Adrian. «Non-Existence and Sexual Identity: Some Brief Remarks on Meinong and Lacan». Lacan.com, (2023). https://www.lacan.com/nonexist.htm. [Fecha de consulta: 1 de mayo de 2023].
Kavanagh, Alfred G. «El orientalismo en Jorge Luis Borges: ficciones y relecturas de Persia a través del imaginario simbólico de sus obras». Hesperia, culturas del mediterráneo, n.º 26, (2023): 149-164.
Lacan, Jacques. El seminario de Jacques Lacan: Aun, libro 20, 1972-1973. Traducido por Diana Rabinovich, Delmont-Mauri y Julieta Sucre. Buenos Aires: Paidós, 2008.
Massey, Doreen. «Power-geometry and a Progressive Sense of Place». En: Jon Bird et al. (eds.). Mapping the Futures: Local Cultures, Global Change, (Londres: Routledge, 1993), 60-70.
Massey, Doreen. Space, Place and Gender. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1994.
Mulvey, Laura. “Visual Pleasure and Narrative Cinema.” Screen, vol. 16, n.º 3, (1975): 6-18. DOI: https://doi.org/10.1093/screen/16.3.6
Ridgeon, Lloyd. Javanmardi: The Ethics and Practice of Persianate Perfection. Londres: Gingko Library, 2018. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv75d0fs
Saeid, Edward. Orientalism. Nueva York: Vintage, 1979.
Spain, Daphne. Gendered Spaces. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1992.
White, Patricia. Women’s cinema, world cinema: projecting contemporary feminisms. Durham: Duke University Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822376019
Winichakul, Thongchai. Siam Mapped: A History of the Geo-body of a Nation. Honolulu: University of Hawaii Press, 1997. DOI: https://doi.org/10.1515/9780824841294
Articles similars
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Francisco Tito Rivas, Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Andres E Burbano, Eduardo Mazuera, Zachary B.S. Meyer, Esteban Garcia Bravo, Ciudad Antigua: de la teledetecció a l’experiència virtual interactiva d’un assentament prehispànic a Colòmbia , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.