La cultura de segregació en la videocreació orientalista: cap a la qüestió del cos femení i la geometria de poder en l’obra de Shirin Neshat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’obra de Neshat, des de diverses perspectives teòriques, mereix un estudi detallat. La meva intenció en aquest estudi és, a propòsit de dos de les seves videoinstal·lacions, Zarin (2005) i Munis (2008) de la sèrie Dones sense homes (Zanan bedun-e mardan, 2004-2009), examinar la visió de l’artista a l’orientalisme i a les geometries del poder. Forma part del marc teòric d’aquest estudi una relectura del context històric de l’orientalisme, a més de les teories dels espais generitzats en una intersecció amb els estudis de la representació en les arts visuals. La pregunta principal d’aquesta recerca és com l’estètica triada per Neshat respon al potent imaginari orientalista, alhora que a les coordenades espacials i arquitectòniques de la cultura de segregació. S’ha observat que l’estètica dels casos d’estudi conté un mètode latent d’arqueologia de mitjans, implicant desaterrar memòries i nocions de l’imaginari, a fi de provocar una nova lectura i posició per al subjecte femení que representa.
Vídeo relacionat amb aquest article:
La cuestión de cuerpo y la geometría del poder en la obra de Shirin Neshat
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Farshad Zahedi, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Farshad Zahedi, Universitat Carles III de Madrid, Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació
Des de 2008 és doctor en Història del Cinema. En l’actualitat és professor titular a la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) en el Departament de Comunicació, on imparteix docència en assignatures com Història dels mitjans i Cinema a Orient Mitjà i Àsia. És membre del grup de recerca Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria (TECMERIN). En els últims anys ha publicat àmpliament sobre els seus interessos en la geopolítica fílmica i història de l’audiovisual, d’entre els quals destaquen «Adapting a Persian Magic Realist Novell on Screen: The Case of Women Without Men». Adaptation 15, núm. 3 (2022), 419-438; i «Doors, Windows and the Notebook of Solidarity: Rethinking Abbas Kiarostami’s Where Is the Friend’s House? (1987)». Third Text (2023), 1-17.
Referències
Bakhtiar, Mohsen. «Cognitive Model of Gheirat in Persian». Cognitive Linguistic Studies, vol. 2, n.º 2, (2015): 257-88. DOI: https://doi.org/10.1075/cogls.2.2.03bak
Beyzaie, Bahram. En busca de la raíz del viejo árbol [Risheh yabi-ye derajt-e kohan]. Teherán: Roshangaran va motaleat-e zanan, 2012.
Brick, Maja. «Les Animaux de Jean-León Gérôme». Revue des Deux Mondes (2012, diciembre): 89-98.
Çelik, Zeynep. «Gendered Spaces in Colonial Algiers». En: Diana Agrest, Patricia Conway y Leslie Kanes Weisman (eds.). The Sex of Architecture, (Nueva York: Harry N. Abrams, 1996): 127-141.
Ceuterick, Maud. «Walking, Haunting, and Affirmative Aesthetics: The Case of Women Without Men». Aniki, vol. 7, n.º 1, (2020): 96-114. DOI: https://doi.org/10.14591/aniki.v7n1.564
Dickinson (galerías). Four Orientalist Masterpieces by Jean-Léon Gérôme (1824-1904). Londres: Simon D. Dickinson, 2011.
Dönmez-Colin, Gönül. Women, Islam and cinema. Clerkenwell (R.U.): Reaktion Books, 2004.
Fernández-Castrillo, Carolina y Carlos Lara Arza López. «Integración de la violencia simbólica en la teoría fílmica feminista: visibilizando lo invisible». Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, vol. 198, n.º 805, (2022): 2-12. DOI: https://doi.org/10.3989/arbor.2022.805014
Hering, Fanny Field. The Life and Works of Jean-León Gérôme. Nueva York: Cassell Publishing Company, 1892.
Holman, Rosa. «Holding a Mirror to Iran: Liminality and Ambivalence in Shirin Neshat’s Women Without Men». Screening the Past, n.º 38, (2013): 1-14.
Irigaray, Luce. «When the Goods Get Together». En: Elaine Marks y Isabelle de Courtivron (eds.). New French Feminisms: An Anthology, (Nueva York: Schocken B, 1981), 107-110.
Johnston, Adrian. «Non-Existence and Sexual Identity: Some Brief Remarks on Meinong and Lacan». Lacan.com, (2023). https://www.lacan.com/nonexist.htm. [Fecha de consulta: 1 de mayo de 2023].
Kavanagh, Alfred G. «El orientalismo en Jorge Luis Borges: ficciones y relecturas de Persia a través del imaginario simbólico de sus obras». Hesperia, culturas del mediterráneo, n.º 26, (2023): 149-164.
Lacan, Jacques. El seminario de Jacques Lacan: Aun, libro 20, 1972-1973. Traducido por Diana Rabinovich, Delmont-Mauri y Julieta Sucre. Buenos Aires: Paidós, 2008.
Massey, Doreen. «Power-geometry and a Progressive Sense of Place». En: Jon Bird et al. (eds.). Mapping the Futures: Local Cultures, Global Change, (Londres: Routledge, 1993), 60-70.
Massey, Doreen. Space, Place and Gender. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1994.
Mulvey, Laura. “Visual Pleasure and Narrative Cinema.” Screen, vol. 16, n.º 3, (1975): 6-18. DOI: https://doi.org/10.1093/screen/16.3.6
Ridgeon, Lloyd. Javanmardi: The Ethics and Practice of Persianate Perfection. Londres: Gingko Library, 2018. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv75d0fs
Saeid, Edward. Orientalism. Nueva York: Vintage, 1979.
Spain, Daphne. Gendered Spaces. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1992.
White, Patricia. Women’s cinema, world cinema: projecting contemporary feminisms. Durham: Duke University Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822376019
Winichakul, Thongchai. Siam Mapped: A History of the Geo-body of a Nation. Honolulu: University of Hawaii Press, 1997. DOI: https://doi.org/10.1515/9780824841294
Articles similars
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Dolores Romero López, L'Edat de Plata en la tarima digital. Cap a la transdisciplinarietat i la cultura smart , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Alex Galloway, Acció del joc, quatre moments , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Marina Garcés, Imaginació crítica , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Rafael Ortiz Martinez de Carnero, El cos humà des d’una perspectiva biotecnològica en contextos artístics: espai actiu d’experimentació en constant transformació , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ebru Kurbak, Fils de silenci: mitges anatòlies com a mitjans tàcits tecnoestètics , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- María de la O Artiles Burgos, Javier Boned Purkiss, Arquitectura moderna i transparències: materialitat i virtualitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Aneta Panek, La materiologia del rebuig i la ferralla , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
<< < 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.