La cultura de segregació en la videocreació orientalista: cap a la qüestió del cos femení i la geometria de poder en l’obra de Shirin Neshat

L’obra de Neshat, des de diverses perspectives teòriques, mereix un estudi detallat. La meva intenció en aquest estudi és, a propòsit de dos de les seves videoinstal·lacions, Zarin (2005) i Munis (2008) de la sèrie Dones sense homes (Zanan bedun-e mardan, 2004-2009), examinar la visió de l’artista a l’orientalisme i a les geometries del poder. Forma part del marc teòric d’aquest estudi una relectura del context històric de l’orientalisme, a més de les teories dels espais generitzats en una intersecció amb els estudis de la representació en les arts visuals. La pregunta principal d’aquesta recerca és com l’estètica triada per Neshat respon al potent imaginari orientalista, alhora que a les coordenades espacials i arquitectòniques de la cultura de segregació. S’ha observat que l’estètica dels casos d’estudi conté un mètode latent d’arqueologia de mitjans, implicant desaterrar memòries i nocions de l’imaginari, a fi de provocar una nova lectura i posició per al subjecte femení que representa.

Vídeo relacionat amb aquest article:

La cuestión de cuerpo y la geometría del poder en la obra de Shirin Neshat