La cultura de segregació en la videocreació orientalista: cap a la qüestió del cos femení i la geometria de poder en l’obra de Shirin Neshat

Main Article Content

Farshad Zahedi
https://orcid.org/0000-0001-9315-9624

L’obra de Neshat, des de diverses perspectives teòriques, mereix un estudi detallat. La meva intenció en aquest estudi és, a propòsit de dos de les seves videoinstal·lacions, Zarin (2005) i Munis (2008) de la sèrie Dones sense homes (Zanan bedun-e mardan, 2004-2009), examinar la visió de l’artista a l’orientalisme i a les geometries del poder. Forma part del marc teòric d’aquest estudi una relectura del context històric de l’orientalisme, a més de les teories dels espais generitzats en una intersecció amb els estudis de la representació en les arts visuals. La pregunta principal d’aquesta recerca és com l’estètica triada per Neshat respon al potent imaginari orientalista, alhora que a les coordenades espacials i arquitectòniques de la cultura de segregació. S’ha observat que l’estètica dels casos d’estudi conté un mètode latent d’arqueologia de mitjans, implicant desaterrar memòries i nocions de l’imaginari, a fi de provocar una nova lectura i posició per al subjecte femení que representa.


Vídeo relacionat amb aquest article:


La cuestión de cuerpo y la geometría del poder en la obra de Shirin Neshat

Paraules clau:

espai generitzat, geometria del poder, orientalisme, Shirin Neshat, videoinstal·lació

Article Details

Com citar
Zahedi, Farshad. “La cultura de segregació en la videocreació orientalista: cap a la qüestió del cos femení i la geometria de poder en l’obra de Shirin Neshat”. Artnodes, no. 33, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i33.417689.
Biografia de l'autor/a

Farshad Zahedi, Universitat Carles III de Madrid, Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació

Des de 2008 és doctor en Història del Cinema. En l’actualitat és professor titular a la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) en el Departament de Comunicació, on imparteix docència en assignatures com Història dels mitjans i Cinema a Orient Mitjà i Àsia. És membre del grup de recerca Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria (TECMERIN). En els últims anys ha publicat àmpliament sobre els seus interessos en la geopolítica fílmica i història de l’audiovisual, d’entre els quals destaquen «Adapting a Persian Magic Realist Novell on Screen: The Case of Women Without Men». Adaptation 15, núm. 3 (2022), 419-438; i «Doors, Windows and the Notebook of Solidarity: Rethinking Abbas Kiarostami’s Where Is the Friend’s House? (1987)». Third Text (2023), 1-17.

Referències

Bakhtiar, Mohsen. «Cognitive Model of Gheirat in Persian». Cognitive Linguistic Studies, vol. 2, n.º 2, (2015): 257-88. DOI: https://doi.org/10.1075/cogls.2.2.03bak

Beyzaie, Bahram. En busca de la raíz del viejo árbol [Risheh yabi-ye derajt-e kohan]. Teherán: Roshangaran va motaleat-e zanan, 2012.

Brick, Maja. «Les Animaux de Jean-León Gérôme». Revue des Deux Mondes (2012, diciembre): 89-98.

Çelik, Zeynep. «Gendered Spaces in Colonial Algiers». En: Diana Agrest, Patricia Conway y Leslie Kanes Weisman (eds.). The Sex of Architecture, (Nueva York: Harry N. Abrams, 1996): 127-141.

Ceuterick, Maud. «Walking, Haunting, and Affirmative Aesthetics: The Case of Women Without Men». Aniki, vol. 7, n.º 1, (2020): 96-114. DOI: https://doi.org/10.14591/aniki.v7n1.564

Dickinson (galerías). Four Orientalist Masterpieces by Jean-Léon Gérôme (1824-1904). Londres: Simon D. Dickinson, 2011.

Dönmez-Colin, Gönül. Women, Islam and cinema. Clerkenwell (R.U.): Reaktion Books, 2004.

Fernández-Castrillo, Carolina y Carlos Lara Arza López. «Integración de la violencia simbólica en la teoría fílmica feminista: visibilizando lo invisible». Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, vol. 198, n.º 805, (2022): 2-12. DOI: https://doi.org/10.3989/arbor.2022.805014

Hering, Fanny Field. The Life and Works of Jean-León Gérôme. Nueva York: Cassell Publishing Company, 1892.

Holman, Rosa. «Holding a Mirror to Iran: Liminality and Ambivalence in Shirin Neshat’s Women Without Men». Screening the Past, n.º 38, (2013): 1-14.

Irigaray, Luce. «When the Goods Get Together». En: Elaine Marks y Isabelle de Courtivron (eds.). New French Feminisms: An Anthology, (Nueva York: Schocken B, 1981), 107-110.

Johnston, Adrian. «Non-Existence and Sexual Identity: Some Brief Remarks on Meinong and Lacan». Lacan.com, (2023). https://www.lacan.com/nonexist.htm. [Fecha de consulta: 1 de mayo de 2023].

Kavanagh, Alfred G. «El orientalismo en Jorge Luis Borges: ficciones y relecturas de Persia a través del imaginario simbólico de sus obras». Hesperia, culturas del mediterráneo, n.º 26, (2023): 149-164.

Lacan, Jacques. El seminario de Jacques Lacan: Aun, libro 20, 1972-1973. Traducido por Diana Rabinovich, Delmont-Mauri y Julieta Sucre. Buenos Aires: Paidós, 2008.

Massey, Doreen. «Power-geometry and a Progressive Sense of Place». En: Jon Bird et al. (eds.). Mapping the Futures: Local Cultures, Global Change, (Londres: Routledge, 1993), 60-70.

Massey, Doreen. Space, Place and Gender. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1994.

Mulvey, Laura. “Visual Pleasure and Narrative Cinema.” Screen, vol. 16, n.º 3, (1975): 6-18. DOI: https://doi.org/10.1093/screen/16.3.6

Ridgeon, Lloyd. Javanmardi: The Ethics and Practice of Persianate Perfection. Londres: Gingko Library, 2018. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv75d0fs

Saeid, Edward. Orientalism. Nueva York: Vintage, 1979.

Spain, Daphne. Gendered Spaces. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1992.

White, Patricia. Women’s cinema, world cinema: projecting contemporary feminisms. Durham: Duke University Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822376019

Winichakul, Thongchai. Siam Mapped: A History of the Geo-body of a Nation. Honolulu: University of Hawaii Press, 1997. DOI: https://doi.org/10.1515/9780824841294

Articles similars

<< < 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.