Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas
Article Sidebar
Main Article Content
La reflexió sobre la memòria és un tema que ocupa un lloc preponderant en l’art contemporani. Aquest fet està d’acord amb la necessitat humana de preservar la història en tota la seva extensió, des de la recuperació de la memòria històrica, potenciada per les lleis memorials com a forma de justícia amb els vençuts en els grans conflictes bèl·lics, fins al rescat dels records personals i individuals que configuren la memòria col·lectiva dels diferents grups identitaris. L’artista assumeix el paper d’historiador i investiga les diferents fonts orals i escrites. Algunes vegades, com en el cas que ens ocupa, genera arxius en què identifica la censura a la qual està sotmesa la historiografia i analitza la ruïna i la petjada com a document viu, reflex dels successos ocorreguts en llocs concrets.
En aquest article duem a terme una anàlisi del cas d’estudi del projecte Des/Aparicions, dut a terme per Antoni Muntadas el 1996 a l’Arts Santa Mònica, amb l’ajuda de les afirmacions i les consideracions extretes d’una conversa que vam mantenir amb l’artista i que reproduïm en aquest text. La utilització dels mitjans digitals i internet aprofitant el context històric de l’edifici es deriven en un contramonument específic del lloc (site-specific) híbrid i simbiòtic en el qual els murs es converteixen en suport de memòries desaparegudes, les quals es presenten de manera fragmentària i volàtil en un espai de reflexió situat a mig camí entre la metàfora i la literalitat.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Gemma San Cornelio, Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Cristina Albu, Cinc graus de separació entre l'art i els nous mitjans: projectes d'art i tecnologia amb la perspectiva de la crítica , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Santiago Ortiz, Narrativa, vida, art i codi , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Fernando Portal, María Jesús 18-08-1987 Schultz, Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El circuit bending i el hardware hacking com a pràctiques artístiques en el context de l’estètica de l’obsolescència i l’activisme DIY i bricoleur , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Suzanne Treister, THUTOAH - La teoria hologràfica de l’univers de la història de l’art , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Marietta Radomska, Mayra Citlalli Rojo Gómez, Margherita Pevere, Terike Haapoja, Non/Living Queerings, desfent certeses i trenant vulnerabilitats: una reflexió col·lectiva , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Paola Torres Núñez del Prado, Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Jesús Fernando Monreal Ramírez, Ana Del Castillo, Itineraris de la matèria: medialitat, circulació i obsolescència tecnològica en algunes pràctiques artístiques des de Mèxic , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Joan Soler-Adillon, El material intangible de l'art interactiu: agència, comportament i emergència , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
<< < 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.