Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas

La reflexió sobre la memòria és un tema que ocupa un lloc preponderant en l’art contemporani. Aquest fet està d’acord amb la necessitat humana de preservar la història en tota la seva extensió, des de la recuperació de la memòria històrica, potenciada per les lleis memorials com a forma de justícia amb els vençuts en els grans conflictes bèl·lics, fins al rescat dels records personals i individuals que configuren la memòria col·lectiva dels diferents grups identitaris. L’artista assumeix el paper d’historiador i investiga les diferents fonts orals i escrites. Algunes vegades, com en el cas que ens ocupa, genera arxius en què identifica la censura a la qual està sotmesa la historiografia i analitza la ruïna i la petjada com a document viu, reflex dels successos ocorreguts en llocs concrets.

En aquest article duem a terme una anàlisi del cas d’estudi del projecte Des/Aparicions, dut a terme per Antoni Muntadas el 1996 a l’Arts Santa Mònica, amb l’ajuda de les afirmacions i les consideracions extretes d’una conversa que vam mantenir amb l’artista i que reproduïm en aquest text. La utilització dels mitjans digitals i internet aprofitant el context històric de l’edifici es deriven en un contramonument específic del lloc (site-specific) híbrid i simbiòtic en el qual els murs es converteixen en suport de memòries desaparegudes, les quals es presenten de manera fragmentària i volàtil en un espai de reflexió situat a mig camí entre la metàfora i la literalitat.