Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma?

Main Article Content

Thomas Elsaesser

Durant gairebé cent anys, la imatge en moviment s'ha tractat principalment des de la perspectiva de la fotografia i hem organitzat les nostres preguntes i teories sobre el cinema com a dispositiu ocular, basat en la llum, la projecció i la transparència, o bé com a dispositiu de gravació, basat en indexar, imprimir i traçar. En l'era de les tecnologies digitals de la imatge, algunes de les quals no tenen gaire a veure amb l'òptica, sembla que aquesta història de la imatge en moviment està concebuda d'una manera massa reduïda.


El camp de recerca de l'arqueologia dels mitjans, d'una base ampla però de definició vaga, no només situa el cinema dins d'històries dels mitjans més globals sinó que també investiga pràctiques passades aparentment obsoletes, ignorades o, si més no, mal enteses. El que s'espera és que, en tornar a “obrir” aquests passats, també es pugui possibilitar o albirar un futur diferent. I la qüestió que sorgeix aleshores és: l'arqueologia dels mitjans és una disciplina (viable) o també un símptoma (bo) dels canvis que estan tenint lloc en la nostra idea del que és la història, la causalitat i la contingència?

Paraules clau
arqueologia dels mitjans, imatge en moviment, cinema, història, causalitat, contingència

Article Details

Com citar
Elsaesser, Thomas. “Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma?”. Artnodes, no. 21, doi:10.7238/a.v0i21.3204.
Biografia de l'autor/a

Thomas Elsaesser, Universiteit Van Amsterdam

Nascut a Berlin el 1943, em vaig formar a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i a la Universitat de Sussex (Regne Unit), on vaig obtenir un grau en Literatura Anglesa el 1966 i un doctorat en Literatura Comparada el 1971. Després de treballar com a crític de cinema a Brighton i després a Londres, i d'editar la revista de cinema internacional Monogram, vaig impartir les assignatures de Romanticisme Europeu i Modernisme Literari en Literatura Comparada a la Universitat d'East Anglia des del 1972. El 1976 vaig posar en marxa els Estudis Cinematogràfics a la Universitat d'East Anglia, i vaig presidir-los fins al 1986, a més d'encarregar-me del programa de Màster i Doctorat en Cinema entre el 1980 i el 1991.

Designat per la Universitat d'Amsterdam per crear un programa de grau i postgrau en Estudis de Cinema i Televisió (el primer als Països Baixos), vaig presidir, entre el 1991 i el 2001, el Departament d'Estudis de Cinema i Televisió (actualment Mitjans i Cultura), que inclou prop de 1200 estudiants especialitzats en Cinema, Televisió i Mitjans Digitals. Durant aquest període també vaig ser director del programa internacional d'un any de Màster en Estudis Cinematogràfics i Cultura Visual. Del 2001 al 2008, vaig ser professor de recerca i responsable del programa de doctorat Cinema Europe, impartit juntament amb l'ASCA, l'Escola d'Amsterdam d'Anàlisi Cultural, de la qual vaig ser membre fundador i membre del Consell Executiu fins al 2005. El 2008 vaig acollir-me a la jubilació obligatòria com a professor emèrit i des d'aleshores he treballat com a professor visitant a la Universitat de Yale (2006-2012) i a la Universitat de Columbia  (des del 2013). A més, també soc editor general de la sèrie Film Culture in Transition, publicada per Amsterdam University Press i distribuïda als Estats Units per University of Chicago Press. Fins a l'actualitat, n'han aparegut 45 volums sota la meva direcció.

Entre els meus llibres com a autor, hi ha New German Cinema: A History (Londres: Macmillan / New Brunswick: Rutgers University Press, 1989, reimprès el 1994), que va rebre el Premi Jay Leyda (NYU) i el Premi Kovacs Book (SCMS); Fassbinder's Germany: History Identity Subject (Amsterdam: AUP, 1996); Weimar Cinema and After (Londres / Nova York: Routledge, 2000), guanyador del Premi Kovacs Book (SCMS); Metropolis (Londres: BFI, 2000, 2.ª edició 2012), Studying Contemporary American Film (amb Warren Buckland, Londres / Nova York, 2002); Filmgeschichte und Frühes Kino (Munic, 2002); European Cinema: Face to Face with Hollywood (Amsterdam: AUP 2005), guanyador del Premi Lumina; Film Theory: An Introduction through the Senses (amb Malte Hagener, Nova York: Routledge, 2010); The Persistence of Hollywood (Nova York: Routledge, 2012) i German Cinema - Terror and Trauma: Cultural Memory since 1945 (Nova York: Routledge, 2013). També he editat i coeditat aproximadament dotze volums sobre els inicis del cinema, la televisió de qualitat, el cinema digital, el director Harun Farocki o el cinema del nou Hollywood. Diversos llibres meus han estat traduïts a l'alemany, el francès, l'italià, el txec, l'hebreu, l'hongarès, el coreà, el xinès, el japonès i el lituà.

He publicat més de 200 assajos en volums de diversos autors, i articles en revistes com  American Film, Cinema Journal, Ciné-Tracts, Discourse, Film Comment, Framework, Hors Cadre[s], Iris, Kinoschriften, Medienwissenschaft, montage a/v, New German Critique, October, Persistence of Vision, Positif, Screen, Sight and Sound, Traffic o Wide Angle, a més de diverses revistes en altres idiomes.

Podeu consultar també el meu lloc web a la Universitat d'Amsterdam i una llista completa de publicacions.

En jubilar-me de la Universitat d'Amsterdam, els meus col·legues em van regalar la publicació de Mind the Screen i per al meu 60è aniversari, els meus amics em van sorprendre amb la publicació de Die Spur durch den Spiegel. 

El meu discurs d'acceptació del premi a tota una trajectòria de la Societat d'Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació del 2008 es va publicar a la revista Cinema Journal.


 

Articles similars

<< < 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.