“Speculations on Anonymous Materials”: l’especulació sobre la materialitat del capitalisme artístic com a resposta crítica a l’estetització de la vida quotidiana

Al setembre del 2013 i fins al febrer del 2014 va tenir lloc l’exposició “Speculations on Anonymous Materials”, que va comissariar Susanne Pfeffer al Museu Fridericianum de Kassel. Prenent aquest esdeveniment com a punt de partida, el text present intenta tractar alguns aspectes que considero crucials respecte a l’art i els futurs especulatius. Amb més de cinquanta obres realitzades per vint-i-cinc artistes europeus i nord-americans –majoritàriament, fills d’immigrants de primera o segona generació–, l’exposició mostrava una estètica eclèctica nova que sembla entrellaçar l’estil pop amb el posthumanista, el postinternet o el postdigital, amb matisos diferents que van des del que és abjecte fins a una certa forma de futurisme contemporani.

L’exposició exhibia un present “futuritzat” (o un futur “presentitzat”) al qual se li pot atribuir una certa reflexió sobre la “hiper” i la “trans” estetització del quotidià (Lipovetsky i Serroy) de l’actual societat consumista i postfordista; sobretot, en la seva forma de capitalisme artístic ultradigitalizat. Partint del materialisme i el realisme especulatius (Meillassoux, Bryan i Harman) i de l’#Accelerate. Manifesto for an Accelerationist Politics (Alex Williams i Nick Srnicek), s’intentarà contextualitzar teòricament l’exposició i aprofundir conceptualment en alguns dels artistes participants, com Timur Si-Qin, Pamela Rosenkranz, Katja Novitskova, Josh Kline i Ryan Trecartin, entre d’altres.

Aquests artistes novells treballen amb l’aspecte material de les noves tecnologies industrials i digitals, i dels objectes quotidians (plàstics, imatges digitals, productes sintètics, etcètera), en obres la realitat física de les quals està conformada per processos digitals subliminals que evidencien la hiperrealitat en què estem submergits. Les seves obres neixen d’una reacció a la complexitat de la societat capitalista contemporània, al seu paisatge quotidià, i expressen l’entorn real i virtual on les generacions presents i futures es veuen destinades a viure. Però, sobretot, l’exposició expressa, des del punt de vista estètic i de teoria de l’art contemporani, un canvi de paradigma ontoepistemològic, que és un símptoma d’una evolució respecte als paradigmes fins ara vigents.