L'experiència transmèdia segons les seves consonàncies discursives
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La «convergència cultural» diagnosticada per Henry Jenkins planteja l'existència de certs textos construïts a través de diferents mitjans i manifestacions creatives, continguts els processos de configuració dels quals requeririen una atenció que superés qualsevol determinisme tecnològic. Aquest treball ofereix precisament una reflexió entorn de la naturalesa de l'experiència transmèdia a partir de l'anàlisi de tres conceptes amb els quals la seva propietat –la transmedialitat– compartiria context discursiu i, per tant, certes consonàncies semàntiques: la transestètica, com a perspectiva teòrica sorgida a partir de la dissolució de l'art en la resta d'esferes de la realitat social; la transmodernitat, com a etapa cultural que supera el relativisme postmodern; i la transpersonalitat, com a mètode psicològic d'autorealització. Per a això es recorre a alguns dels autors més destacats en cada cas (Jean Baudrillard, Rosa M. Rodríguez Magda i James Fadiman, respectivament), les principals idees dels quals són exposades de manera sintètica. Aquest procés desemboca en la constatació que el prefix trans- refereix en efecte una sèrie de transformacions esdevingudes en les últimes dècades en els àmbits de l'art, la cultura i la personalitat, que afecten directament la pràctica de l'experiència transmèdia. Tot això és canalitzat a través de cinc preguntes que obren noves vies possibles d'investigació.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Diego Luna Delgado, Programa de doctorat en Filosofia Universitat de Sevilla
Professor de Ciències Socials d'Educació Secundària. Llicenciat en Història de l'Art, estudis que va finalitzar a la Universitat Complutense de Madrid, màster en Filosofia i Cultura Moderna i màster en Professorat (MAES, especialitat Geografia i Història) per la Universitat de Sevilla. Ha participat amb ponències en més d'una dotzena de trobades, seminaris i congressos nacionals i internacionals, diversos celebrats a la Universitat Bordeaux-Montaigne de Bordeus, on ha gaudit d'una estada de recerca de tres mesos. És autor d'una desena d'articles científics i de diversos capítols de llibre i del monogràfic titulat ZAJ. Arte y política en la estética de lo cotidiano (Athenaica, 2015). Així mateix, ha desenvolupat diversos projectes com a artista, comissari d'exposicions i crític d'art. Pròximament defensarà la seva tesi doctoral en Filosofia sobre el treball de l'artista Antoni Muntadas.
Articles similars
- Ruth West, Andres Burbano, IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic , Artnodes: No 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Augusto Zubiaga, Lourdes Cilleruelo, Jocs d'emulació: marc ideològic per a una arquitectura neuronal electrònica d'inspiració biològica , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Pedro Ortuño-Mengual, Gloria Lapeña-Gallego, Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas , Artnodes: No 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Raquel Herrera, Creació del món de l’art de la literatura i la tecnologia: l’Electronic Literature Collection com a recurs fonamental per a l’estudi de l’art digital , Artnodes: No 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Jan Baetens, Entre l'adaptació, la intermedialitat i les sèries culturals: l'exemple de la fotonovel•la , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Mauricio Vásquez Arias, Fantasmàtica i mèdiums en el taller dels Rodríguez. Aproximacions a la pervivència de gestos tècnics en dispositius culturals de l’artesanat colombià , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.