L'experiència transmèdia segons les seves consonàncies discursives

La «convergència cultural» diagnosticada per Henry Jenkins planteja l'existència de certs textos construïts a través de diferents mitjans i manifestacions creatives, continguts els processos de configuració dels quals requeririen una atenció que superés qualsevol determinisme tecnològic. Aquest treball ofereix precisament una reflexió entorn de la naturalesa de l'experiència transmèdia a partir de l'anàlisi de tres conceptes amb els quals la seva propietat –la transmedialitat– compartiria context discursiu i, per tant, certes consonàncies semàntiques: la transestètica, com a perspectiva teòrica sorgida a partir de la dissolució de l'art en la resta d'esferes de la realitat social; la transmodernitat, com a etapa cultural que supera el relativisme postmodern; i la transpersonalitat, com a mètode psicològic d'autorealització. Per a això es recorre a alguns dels autors més destacats en cada cas (Jean Baudrillard, Rosa M. Rodríguez Magda i James Fadiman, respectivament), les principals idees dels quals són exposades de manera sintètica. Aquest procés desemboca en la constatació que el prefix trans- refereix en efecte una sèrie de transformacions esdevingudes en les últimes dècades en els àmbits de l'art, la cultura i la personalitat, que afecten directament la pràctica de l'experiència transmèdia. Tot això és canalitzat a través de cinc preguntes que obren noves vies possibles d'investigació.