Proxemia: una anàlisi sociotència d'una obra d'art electrònic

Aquest article proposa una anàlisi sociotècnica de l'obra d'art electrònic, Proxemia, realitzada per l'artista argentina Mariela Yeregui. Per a això, s'han seleccionat els aspectes del procés creatiu que reten compte amb més contundència de com aquest procés no es restringeix a la intenció original de l'artista, sinó que es reformula i s'expandeix d'acord amb els actors que intervenen en les diverses instàncies de mostra de l'obra.

Per a això, s'analitzarà el recorregut de l'obra en dues de les galeries i les institucions en les quals es va muntar i exhibir. A partir d'aquí, és del nostre interès retre compte dels conflictes i les solucions que afecten la producció de l'obra en cada una d'aquestes instàncies. Atenent a la flexibilitat que adquireix la noció de problema en aquest procés, la seva construcció sociotècnica i les definicions de funcionament que els diversos actors construeixen entorn a l'obra.

A partir del cas singular que planteja Proxemia, l'objectiu d'aquest article és analitzar com s'interposen, s'entrecreuen i es fan complexes en la producció d'art robòtic factors com ara la institucionalitat, les variables vinculades a polítiques de gestió, les representacions de l'escena artística, els encreuaments de sistemes de coneixement diferent i, fins i tot, les consideracions de la condició de local.

En aquest sentit ens interessa discutir que les variables esmentades s'interposen en el procés creatiu no com a mers condicionants, marc o context, sinó que al contrari adquireixen una agència sobre l'experiència final de l'obra incidint en la modalitat en què aquesta configura una forma de veure el món.