L'art transgènic

Ja estem acostumats al paper de la tecnologia en la configuració d'uns valors estètics humans, tal com s'observa en la cirurgia plàstica o en el mitjà televisiu, però l'enginyeria genètica obre les portes al nou concepte d'art transgènic, que opera sota la nostra pell i presenta possibilitats insospitades. Però més que les creacions que ens oferirà l'art biològic mitjançant la implantació de gens artificials en el genoma d'una espècie determinada, el més important serà la relació entre l'artista, l'obra i el destinatari del nou ésser. El GFP K-9 és un bon exemple d'art transgènic: un gos totalment normal, tret que té el pèl de color verd fluorescent, gràcies a la proteïna prestada per una medusa. Per molt innovador que pugui semblar l'art transgènic, no hem d'oblidar que l'home ha intervingut en l'aparició de noves races de gossos, i possiblement en la creació del gos com a animal domèstic, des de temps immemorial. Un altre exemple de creació d'espècies noves el constitueixen els organismes híbrids, ja siguin plantes o animals, amb una finalitat pràctica o simplement decorativa. També tenim les quimeres, que han format part de l'imaginari col·lectiu des de fa milers d'anys i ara han fet el salt a la realitat gràcies a la biotecnologia. A més, l'enginyeria genètica permet dissenyar el genoma artificialment, sense necessitat de partir del material genètic d'una espècie determinada. Aquestes creacions, però, sempre s'han de fer des d'una perspectiva ètica i responsable, allunyada dels criteris econòmics imperants, a causa de les profundes repercussions socials que se'n deriven. En qualsevol cas, la transgènesi formarà part integral de la nostra vida -amb aplicacions alimentàries, estètiques o mèdiques- i fins i tot qüestionarà el concepte d'espècie i què vol dir ser humà.