Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Des de finals de la dècada de 1960, la historiografia de l’art computacional ha estat desenvolupant un cànon que s’està ampliant progressivament. No obstant això, aquest cànon revela punts cecs significatius, especialment a causa de l’èxit predominant dels ordinadors digitals, la qual cosa fa que l’art computacional s’identifiqui gairebé exclusivament amb la tecnologia digital. Aquesta identificació passa per alt altres classes significatives de computadores, en particular els sistemes analògics i híbrids, deixant sense reconèixer les contribucions, les obres d’art i les idees de molts pioners del camp. En conseqüència, la història de l’art creat amb ordinadors analògics i híbrids segueix sense explorar-se en gran manera tant en la història de l’art com en l’arqueologia dels mitjans.
Aquest article pretén il·luminar aquest capítol relativament fosc de la història presentant a les persones i projectes que utilitzaven ordinadors analògics, aprofitant fonts històriques prèviament desconegudes. L’objectiu és subratllar la importància històrica d’una tecnologia l’interès per la qual està actualment experimentant un ressorgiment en el camp de la informàtica.
Les troballes revelen que abans de l’arribada dels experiments artístics amb ordinadors digitals, els ordinadors analògics eren objecte d’una exploració pionera. El funcionament intuïtiu en temps real dels ordinadors analògics va ser un avantatge únic, ja que va presagiar una relació home-màquina que ara és comuna amb la tecnologia digital.
La narrativa de l’ordinador analògic constitueix un domini essencial per a comprendre la diversitat de tecnologies informàtiques a l’inici de l’era informàtica. Malgrat l’escassetat de fonts que documenten aquests esforços artístics, aquest article serveix com una crida a l’acció per a continuar investigant en aquesta àrea descurada.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Margit Rosen, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Margit Rosen, ZKM | Centre d’Art i Mitjans Karlsruhe
La historiadora de l’art ha estat cap del departament Wissen (Col·lecció, Arxius i Recerca) en el ZKM | Centre d’Art i Mitjans a Karlsruhe des de 2016. Ha impartit classes en diverses universitats, com University for Art and Design Karlsruhe (HfG), Danube University Krems, Münster Art Academy, Central Academy of Fine Arts (CAFA) a Pequín i Università degli Studi di Milano. La seva obra curativa, de recerca i d’escriptura se centren en l’art dels segles XX i XXI, amb especial èmfasi en la història de la relació entre l’art i les noves tecnologies. Entre les seves publicacions es troba A little-known story about a movement, a magazine, and the computer’s arrival in art: New Tendencies and Bit International, 1961-1973 (Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2011).
Alsleben, Kurt. Aesthetische Redundanz. Abhandlungen über die artistischen Mittel der bildenden Kunst. Quickborn: Schnelle, 1962.
Anonymous. “A Computer is His Paint Brush”. The National Observer, (02 May 1966).
Anonymous. “Electronic Brains Go Creative – Will Exhibit”. The Ann Arbor News, (23 April 1965).
Anonymous. “Presenting ... Maughan Mason”. Simulation, vol. 5, no. 2 (May 1964): 2.
Archives of Intermountain Art – Salt Lake Art Center. Biographical Information [Maughan S. Mason]. Utah Museum of Contemporary Art Archives, 1966.
Beckmann, Otto and Oskar Beckmann. “ars intermedia. Experimentalarbeitsgruppe Wien und St. Pölten”. ars intermedia Werkbeiträge zur Computerkunst. Vienna: Datenzentrum der Zentralsparkasse Wien, 1971.
Berkeley, Edmund Callis and Lawrence Wainwright. Computers – their Operation and Applications. New York: Reinhold Publishing Corporation, 1956.
Chrobák, Ondřej (ed.). 1968: computer.art. Brno: Moravská Galerie, 2018.
Fuchshuber, Roland and Franz Pauli (eds.). Studien zum Man-Machine-Interface. Fuchshuber / Pauli. Cologne: self-published, 1967.
Franke, Herbert W. Kunst und Konstruktion. Munich: Bruckmann, 1957.
Franke, Herbert W. 1968. “untitled”. tendencije 4. Zagreb: Galerija suvremene umjetnosti, 1970.
Franke, Herbert W. “Analog- und Digitalgrafiken”. Werkstatt-Edition Kroll. Computergrafik. Munich: Galerie Franzius, 1971.
Graetz, Leo. Die Elektrizität und ihre Anwendungen. Stuttgart: J. Engelhorn, 1922 [1883].
Galerija suvremene umjetnosti (ed.). tendencije 4. Zagreb: Galerija suvremene umjetnosti, 1970.
Haseltine, James L. “The Computer and the Artist”. Utah Architect (1966, Autumn): 15-18.
Holst, Per A. “George A. Philbrick and Polyphemus – The First Electronic Training Simulator”. Annals of the History of Computing, vol. 4, no. 2 (1982, April): 143-156. DOI: https://doi.org/10.1109/MAHC.1982.10021
Humboldt University Berlin. “Think Analogue! Archäologie, Präsenz und Künftigkeiten des Analogcomputers”. (n.d.). https://web.archive.org/web/20131015074800/http://think-analogue.hu-berlin.de. [Accessed: 27 February 2024].
Kepes, György. “The New Landscape”. Arts & Architecture, vol. 68, no. 5 (1951, May): 21-24.
Kepes, György (ed.). The New Landscape in Art and Science. Chicago: P. Theobald, 1956.
Kittler, Friedrich A. Grammophon, Film, Typewriter. Berlin: Brinkmann & Bose, 1986. https://doi.org/10.2307/778332
Muche, Georg. Die Kunst stirbt nicht an der Technik. Schüchtern: Ludwig Steinfeld, 1954.
Laposky, Ben F. “Letter to Boris Kelemen”. Zagreb: Archives MSU, 22 November 1968.
Mason, Maughan S. “Letter to John McLeod.” Utah: Museum of Contemporary Art Archives, 11 February 1966.
Noll, A. Michael. “Human or Machine: A Subjective Comparison of Piet Mondrien’s ‘Composition with Lines’ (1917) and a Computer-Generated Picture”. The Psychological Record, vol. 16, (1966): 1-10. DOI: https://doi.org/10.1007/BF03393635
Pfeiffer, Günter. “Kunst und Computer. Kybernetik – Informationsästhetik – Computer-Art”. Magazin Kunst. Das aktuelle Kunstmagazin, 10th year, no. 39, (1970, 3rd quarter): 1883-1901.
Slater, L. E., A. S. Iberall and H. M. Paynter. “On Herbert W. Ziebolz”. Journal of Dynamic Systems, Measurement, and Control (1975, March): 4-5. DOI: https://doi.org/10.1115/1.3426872
Sochor, Lubomir. “Letter to Jiri Valoch”, (7 November 1967).
Stice, James E. and Bernet S. Wanson. Electronic Analog Computer Primer. New York, London, Toronto: Blaisdel Publishing, 1965.
Ulman, Bernd. Analog Computing. Oldenburg: De Gruyter, 2022.
Ziebolz, Herbert. “Letter to Robert O. Preusser”, (16 December 1965). Robert O. Preusser Papers, MC-0219, box 5. Cambridge, Massachusetts: Massachusetts Institute of Technology, Department of Distinctive Collections.
Zielinski, Siegfried. Archäologie der Medien. Zur Tiefenzeit des technischen Hörens und Sehens. Reinbek/Hamburg: Rowohlt, 2002.
Zielinski, Siegfried. “Show and Hide. Projection As a Media Strategy Located between Proof of Truth and Illusionising”. In: Siegfried Zielinski and Silvia Wagnermaier (eds.). Variantology 1. On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies, (Köln: Buchhandlung Walther König, 2005), 81-102.
Zinman, Gregory. “Analog Circuit Palettes, Cathode Ray Canvases: Digital’s Analog, Experimental Past”. Film History: An International Journal, vol. 24, no. 2, (2012): 135-157. DOI: https://doi.org/10.2979/filmhistory.24.2.135
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Rene G. Cepeda, Creant un manual: The Manual for the Curation and Display of Interactive New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Santiago Morilla, Cap a un art postlocatiu , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.