Narrativitat i hipermedialitat en el videojoc de món obert. Una proposta d’anàlisi de l’espai (virtual) narratiu

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Antonio Castro Balbuena
Universitat d’Almeria. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
https://orcid.org/0000-0002-1340-0105

L’objectiu d’aquest article és dilucidar com narra el videojoc a partir de les seves característiques narratives i hipermedials, des de la presència de materials textuals, visuals i sonors, gràcies a l’avanç tecnològic, fins a la rellevància que cadascun dels elements narratius posseeix en el videojoc de món obert. Per a això, proposo una anàlisi de l’espai (virtual) narratiu del videojoc basat en nivells interrelacionats i jerarquitzats: nivell audiovisual (el que veiem i sentim en l’espai virtual a partir de trets com el color i el so), nivell interactiu (moviment i interacció amb l’espai, del qual es desprèn informació narrativa important) i nivell pragmaticonarratiu (interpretació de la nostra experiència de joc i creació d’una narrativa interna única basada en la identitat del jugador, en les seves experiències i altres factors). El resultat final és l’aprehensió d’un espai (virtual) narratiu que no depèn només del text per contar una història, sinó també de l’experiència, interacció i creativitat del jugador.

Paraules clau
narrativitat, videojoc, espai narratiu, món obert

Article Details

Com citar
Castro Balbuena, Antonio. “Narrativitat i hipermedialitat en el videojoc de món obert. Una proposta d’anàlisi de l’espai (virtual) narratiu”. Artnodes, no. 33, pp. 1-8, doi:10.7238/artnodes.v0i33.417086.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Antonio Castro Balbuena, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Antonio Castro Balbuena, Universitat d’Almeria. Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Doctor en Ciències Humanes i Socials, filòleg i corrector de textos. La seva especialitat és la fantasia èpica contemporània, que explora a través de la narratologia i altres àrees de coneixement, com la narrativa transmèdia, el videojoc, la música i la televisió.

Referències

Aarseth, Espen J. Cybertext. Perspectives on Ergodic Literature. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1997.

Alexander, Ryan y Chris Martens. «Deriving Quests from OpenWorld Mechanics». Proceedings of FDG’17 (2017): 1-7. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.1705.00341

Álvarez Igarzábal, Federico. Time and Space in Video Games. A Cognitive-Formalist Approach. Bielefeld: transcript Verlag, 2019. DOI: https://doi.org/10.14361/9783839447130

Backe, Hans-Joachim. «Centaurs and Horsemen: Composite Avatars and the Epistemology of the Playable Figure». Narrative, vol. 30, n.º 2, (2022): 241-49. DOI: https://doi.org/10.1353/nar.2022.0027

Barthes, Roland. «The Reality Effect». En: Todorov, T. (ed.). French Literary Theory Today: A Reader (Cambridge: Cambridge University Press, 1982), 11-7.

Blizzard Entertainment. World of Warcraft: Dragonflight [videojuego]. Activision, 2023.

Burn, Andrew. «Role-playing». En: Wolf, M. J. P., Perron, B. (eds.). The Routledge Companion to Video Game Studies. Second Edition (Nueva York: Routledge, 2023), 318-28. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003214977-45

Castro Balbuena, Antonio. Personajes, espacio y construcción del mundo en la fantasía épica. Un caso español: La saga de Tramórea, de Javier Negrete. Tesis doctoral. Universidad de Almería, 2020. http://repositorio.ual.es/handle/10835/10875

Castro Balbuena, Antonio. «Hacia una definición multimodal de la fantasía épica contemporánea». Signa, vol. 32, (2023): 309-34.

Cassidy, Scott Brendan. «The Videogame as Narrative». Quarterly Review of Film and Video, vol. 28, n.º 4, (2011): 292-306. DOI: https://doi.org/10.1080/10509200902820266

Cortés-Selva, Laura. «El color en el cine: De dónde venimos y dónde queremos llegar». En: Cortés-Selva, Laura y Roselló Tormo, Emilio (eds.). Cromo-filia: Historia(s) del color en el cine (Editorial Aula Magna, 2021), 13-22.

Doležel, Lubomír. «Mimesis and Possible Worlds». Poetics Today, vol. 9, n.º 3, (1988): 475-96. DOI: https://doi.org/10.2307/1772728

Domsch, Sebastian. «Space and Narrative in Computer Games». En: Aarseth, E. & Günzel, S. (eds.). Ludotopia: Spaces, Places and Territories in Computer Games. Bielefeld: Transcript Verlag, 2019. DOI: https://doi.org/10.1515/9783839447307-006

Frasca, Gonzalo. «Ludologists love stories too: Notes from a debate that never took place». DiGRA Conference, 8, 2003. http://www.digra.org/wp-content/uploads/digital-library/05163.01125.pdf

García García, Francisco. «Videojuegos y virtualidad narrativa». Icono 14, vol. 4, n.º 2. (2006): 1-24. DOI: https://doi.org/10.7195/ri14.v4i2.384

García Moreno, Rubén. «Videojuegos de mundo abierto: propuesta de un modelo de análisis ludonarrativo». Index.comunicación, vol. 12, n.º 2, (2021): 109-32. DOI: https://doi.org/10.33732/ixc/11/02Videoj

Gazzard, Alison y Alan Peacock. «Repetition and Ritual Logic in Video Games». Games and Culture, vol. 6, n.º 6, (2011): 499-512. DOI: https://doi.org/10.1177/1555412011431359

Götz, Ulrich. «On the Evolution of Narrative Mechanics in Open-World Games». En: Suter, B., Bauer, R., Kocher, M. (eds.). Narrative Mechanics. Strategies and Meaning in Games and Real Life (Transcript Verlag, 2021), 161-76. DOI: https://doi.org/10.1515/9783839453452-008

Herman, David. Basic Elements of Narrative. Chichester: Blackwell Publishing, 2009. DOI: https://doi.org/10.1002/9781444305920

Herman, David. Storytelling and the sciences of mind. Massachussets: The MIT Press, 2013. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9547.001.0001

Jenkins, Henry. «Game Design as Narrative Architecture». En: Ardrip-Fruin, N. y Harrigan, P. (eds.). First Person: New Media as Story, Performance, and Game (Cambridge, The MIT Press, 2004), 118-30.

Landow, George. Hypertext 3.0. Critical Theory and New Media in an Era of Globalization. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2006.

Marcos Molano, Mar y Michael Santorum. «La narración del videojuego en el laberinto de la “mise en abyme”». En: Raúl Álvarez & Mario Rajas (eds.). Paradigmas de la Narrativa Audiovisual. ASRI, n.º 18, (2020): 193-203. https://www.eumed.net/rev/asri/18/laberinto-narrativo.html

Mateas, Michael. «A preliminary poetics for interactive drama and games». Digital Creativity, vol. 12, n.º 3, (2001): 140-52. DOI: https://doi.org/10.1076/digc.12.3.140.3224

Moreno, Isidro. «Escritura hipermedia y lectoautores». En: Tortosa, Virgilio (ed.). Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual (San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2008), 121-38.

Navarro Remesal, Víctor. Libertad dirigida: análisis formal del videojuego como sistema, su estructura y su avataridad. Tesis doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2012.

Niedenthal, Simon. «Color». En: Wolf, M. J. P., Perron, B. (eds.). The Routledge Companion to Video Game Studies. Second Edition (Nueva York: Routledge, 2023), 318-28. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003214977-21

O’Neill, Patrick. «Narrative structure». En: Herman, David, Jahn, Manfred & Ryan, Marie-Laure (eds.). Routledge Encyclopedia of Narrative Theory (Nueva York: Routledge, 2005), 366-70.

Phelan, James y Wayne C. Booth. «Narrative techniques». En: Herman, David, Jahn, Manfred & Ryan, Marie-Laure (eds.). Routledge Encyclopedia of Narrative Theory (Nueva York: Routledge, 2005), 370-75.

Planells de la Maza, Antonio J. «La evolución narrativa en los videojuegos de aventuras (1975-1998)». Revista Zer, vol. 15, n.º 29, (2010): 115-36.

Planells de la Maza, Antonio J. «Los senderos lúdicos que se bifurcan: el juego como mundo y el laberinto como estructura primordial». Arte, Individuo y Sociedad, vol. 33, n.º 4, (2021): 1079-093. DOI: https://doi.org/10.5209/aris.68408

Ponce Díaz, Romano y Iván Ávila González. «Literatura ergódica y videojuegos: una invitación al desarrollo de herramientas y metodologías para el análisis de sus narrativas». Revista Latinoamericana de Estudios del Discurso, vol. 21, n.º 1, (2021): 147-67. DOI: https://doi.org/10.35956/v.21.n1.2021.p.147-167

Ritzer, George. «Prosumption: Evolution, revolution, or eternal return of the same?». Journal of Consumer Culture, vol. 14, n.º 1, (2013): 1-22. DOI: https://doi.org/10.1177/1469540513509641

Ryan, Marie-Laure. Avatars of Story. Minneapolis: Minnesota University Press, 2006.

Sánchez-Mesa Martínez, Domingo. «Los videojuegos. Consideraciones sobre las fronteras de la narrativa digital». Cuadernos de Literatura, vol. 12, n.º 23, (2007): 13-26.

Scolari, Carlos. Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto Libros (Planeta), 2013.

Shen, Dan. «Story-discourse distinction». En: Herman, David, Jahn, Manfred & Ryan, Marie-Laure (eds.). Routledge Encyclopedia of Narrative Theory (Nueva York: Routledge, 2005), 566-67.

Stobbart, Dawn Catherine Hazel. On Videogames: Representing Narrative in an Interactive Medium. Tesis doctoral. Lancaster: Lancaster University, 2016.

Tavinor, Grant. «Definition of Videogames». Contemporary Aesthetics, vol. 6. https://digitalcommons.risd.edu/liberalarts_contempaesthetics/vol6/iss1/16

Thon, Jan-Noël. «Narrative Comprehension and Videogame Storyworlds». En: Perron, Bernard, Schröter, Felix (eds.). Video Games and the Mind. Essays on Cognition, Affect and Emotion (Jefferson –NC–: McFarland Publishers, 2016), 15-31.

Trepte, Sabine, y Leonard Reinecke. «Avatar Creation and Video Game Enjoyment Effects of Life-Satisfaction, Game Competitiveness, and Identification with the Avatar». Journal of Media Psychology, vol. 22, n.º 4, (2010): 171-184. DOI: https://doi.org/10.1027/1864-1105/a000022

Valles Calatrava, José Rafael. Teoría de la narrativa: una perspectiva sistemática. Madrid: Iberoamericana Vervuert, 2008. DOI: https://doi.org/10.31819/9783954871551

Vella, Daniel. The Ludic Subject and the Ludic Self: Analyzing the ‘I-in-the-Gameworld’. Tesis de doctorado. Copenhague: IT University of Copenhagen, 2015.

Zoran, Gabriel. «Towards a Theory of Space in Narrative». Poetics Today, vol. 5, n.º 2, (1984): 309-35. DOI: https://doi.org/10.2307/1771935

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.