L’anamorfosi en l’art contemporani Una anàlisi de les diferents estratègies d’aplicació en les creacions d’artistes actuals

L’anamorfosi és una variant de la perspectiva matemàtica estudiada per artistes i intel·lectuals europeus des del segle xvi, el mètode definitiu de la qual es publica al  segle xvii. L’original aura misteriosa lligada a aquest mètode de representació va ser substituïda per la consideració sobre les imatges a què s’aplicava que aquestes imatges eren producte d’un mer entreteniment després de popularitzar-se durant el segle xviii, gràcies al gabinet de curiositats i el Kunst-und Wunderkammeern. No obstant això, l’anamorfosi s’ha continuat estudiant i aplicant en projectes de creació artística. Així, l’objectiu d’aquest article és oferir informació actualitzada sobre com l’anamorfosi és aplicada en l’art contemporani per mitjà de l’estudi de nombroses obres, i mostrar les possibilitats tècniques i conceptuals que ofereix tant en l’art en si com en la societat en general. Totes les obres analitzades –relacionades amb l’anamorfosi òptica i catòptrica per mitjà de l’escultura, la fotografia i la pintura d’artistes de carrer o relacionades amb les galeries d’art– propicien un discurs que convida a la reflexió sobre la realitat contemporània o l’hiperrealitat. Així mateix, aquest article mostra quin és el mètode per produir anamorfosi i motiva els artistes visuals a aplicar-lo en futures creacions, atès l’interès que genera per la seva versatilitat quant al potencial metodològic i de significació, tal com es demostra en el cos de l’article i en les conclusions. Per tant, la imatge anamòrfica és entesa com una metaimatge que evidencia l’artificiositat de la imatge mateixa, que convida l’observador a reflexionar sobre la realitat i  li exigeix noves maneres d’interpretar allò observat.