Tu ets qui controla: interfícies ubiqües i instal·lacions artístiques amb mitjans digitals interactius.

Aquest article explora la interfície ubiqua «invisible», les històries utòpiques i distòpiques sobre aquesta tecnologia i els sentits que s’hi han atribuït en conseqüència. He revisat les instal·lacions artístiques amb mitjans digitals interactius sobre les quals parlen aquests articles, tot criticant les afirmacions que fan sobre la tecnologia, les relacions que promouen i el potencial que té l’experimentació artística i col·laborativa per desestabilitzar-les i reconfigurar-les. El meu argument és que el món invisible, quan s’aplica a la interfície en instal·lacions artístiques amb mitjans digitals interactius, representa la mercantilització dels cossos humans i no humans. La mercantilització també implica un procés lineal de la tecnologia en la qual les relacions, les entitats i els desenvolupaments tecnològics estan vinculats a una moda predeterminada. Així doncs, el comportament humà i l’experiència, entre altres coses, es veuen reduïts a una mercaderia algorítmica que acaba creant una perspectiva única, estable i unificada d’allò que és una interfície, en comptes de centrar-se en allò que podria arribar a ser.